Joan Campins Mayol

Joan Campins Mayol, de 31 anys, veí de Manacor (o ara de Petra) i amb arrels gabellines (de can Campins) de Cala Rajada, on visqué el seu pare fins abans de partir cap a Manacor ara fa més de 30 anys.

Lluitador, amant de la natura i esportista de cap a peus. En Joan és un entusiasta de les curses de muntanya, afició que comparteix amb la seva parella.

Tècnic Sanitari del 061, des de 2009. Per mor d'aquesta feina, la casualitat el va fer tornar durant un temps al nostre poble,  ja que va ser destinat al 061 del PAC de Capdepera.

Però avui recollim la seva opinió, per la seva vivència personal a la seva actual destinació del 061 a l'Hospital de Manacor, on també hi treballa com a infermera d'urgències la seva parella, na Margalida Garí. Els tècnics sanitaris, han estat elements importants en la lluita contra la proliferació de la COVID-19 i hem volgut conèixer les seves experiències i opinions.

 
- Ja fa més d’un mes des que es va decretar l'Estat d'Alarma. Com s’ha adaptat el vostre servei a aquesta nova situació, i quina és o ha estat la vostra feina especialment referida a la COVID-19?
- El servei s’ha adaptat progressivament segons les noves recomanacions que han anat sorgint, és a dir, s’han anat canviant els protocols diàriament fins arribar a l’actualitat on s'han mantingut. Sobretot les mesures destinades a protecció del personal i seguretat del pacient, tot i ressaltar que s’han creat unitats mòbils del 061 especifiques per aquesta feina, per tractar els pacients de forma domiciliària i trasllat a hospital en cas de empitjorament. La feina dels altres sanitaris d’extra-hospitalària ha estat recolzar aquestes unitats, els moments de més càrrega assistencial amb cassos de possibles COVID o COVID positius.


-  Manacor sembla que el pitjor ja ha passat...ho notau al vostre servei? Com era la feina, el dia a dia, des de el punt de vista de la vostra tasca, abans i ara. Què ha estat el pitjor d’aquest temps? Quins inconvenients vos heu trobat?
 - Sí que ha canviat, tot i que a la nostra comarca no hem patit una alta incidència de casos per causa de la COVID, actualment hi ha hagut una reducció d’aquest tipus de serveis.
En un principi, la incertesa de la situació real en tot moment i el desconeixement d’actuació adequada en diferents casos, els quals afrontàvem dia a dia als primers dies de la epidèmia.
La nostra tasca diària abans del COVID era atendre emergències de diferent tipus, i ara amb la COVID les patologies habituals s’han vist reduïdes i el que més hem notat ha estat que la població ha deixat d’utilitzar el servei d’emergències per necessitats no urgents, és a dir, s’està fent un bon ús del servei d’urgències.

- I la situació actual a l'Hospital de Manacor en relació a la vostra feina? Seguiu assistint urgències pel COVID-19?
-  La situació actual és la habitual amb la diferència que mantenim una estricta seguretat en tot moment, tant inter-hospitalària com hospitalària, mitjançant mesures de protecció pel personal i pel pacient.
En quant a les urgències per causa de la COVID-19 i amb la unitat específica per aquests casos, anteriorment esmentada, si que podem detectar qualque cas de malaltia respiratòria o no, amb simptomatologia dubtosa que ens fa posar amb alerta per si fos un possible cas COVID. Llevat d’això, les urgències per la COVID per part de les unitats d’emergències habituals, la feina és gairebé nul·la en l’actualitat.



- Segur que he de seguir protocols a la feina? Quins canvis hi ha hagut els protocols?
- Sí que  tenim molt marcats els plans d'actuació i les mesures de seguretat a dur a terme. Els protocols són varis, des de la neteja i desinfecció exhaustiva  a com actuar en diferents situacions. Els protocols més que canviat, s’han ampliat i molts s’han creat arrel de la pandèmia.

- Com vos organitzau al vostre servei? Com es fa feina amb aquesta pressió? Com ho viviu tot plegat... Hi ha tensió, por, recel, o més solidaritat que abans? Explica'ns-ho una mica...
-  Al nostre servei és fàcil de dur a terme, tot i que tenim els protocols ben marcats, som un equip de dues o tres persones i actuam a un medi de constant canvi per tant, aquests protocols moltes vegades els hem de individualitzar segons la situació.
La pressió als primers dies era màxima, tant, que ni a diferents emergències viscudes durant tots aquests anys, ha estat comparable.
Avui en dia, ja ho tenim (o personalment jo), normalitzat. Com ja he dit, a nivell personal, tota la por i la incertesa es va contenir durant els primers dies de la pandèmia. Una simple emergència vital no relacionada amb el COVID ja ens feia actuar amb por o incertesa.
La solidaritat que més he percebut ha estat entre diferents professionals sanitaris, serveis d’emergències i tot el personal que està a primera línia. 

- Per tant, aquesta solidaritat entre voltres ha fet canviar la manera de relacionar-vos amb la resta del personal sanitari i també amb els pacients?
- Sí, i molt, el simple fet de no poder-nos donar la mà o besar entre companys/es.  Amb el pacient és on més ha canviat, perquè intentam tenir el mínim contacte possible sense perdre la humanitat.

 - Això que diuen que heu aprés a "somriure amb els ulls", és veritat?  com ho feis amb els malats i les famílies, és el tracte és com abans?
- Sí, és cert, amb els ulls hem après a somriure i també a comunicar-nos, xerrar-nos. El tracte és el d’empatitzar amb els pacients com sempre, i dur a terme la nostra tasca de la manera més professional que cada un sap.

- Com a sector sanitari, quina és la vostra situació entorn dels contagis, estau prou segurs?
- A banda de ser una zona de Mallorca de les menys afectades per la COVID, i que la incidència de gravetat no és molt elevada, el nostre sector no ha tingut mancança de material de protecció, tot i que, seguir els protocols fa que sigui així.

 - La feina és més o menys la mateixa, però diferent, l'esgotament és més físic o mental? Són més necessaris els dies lliures del que eren abans de la COVID-19?
-  Mental sense cap dubte. Just pensar en que podem esser contagiats i contagiar a altres o a la nostra família ja ho dus sempre dins el cap, com també la inseguretat de no saber fins quan durarà o hi hauran mitjans efectius per tenir aquesta pandèmia controlada.
El dies lliures son igual de necessaris que abans, necessites descansar per rendir com s’espera de tu. El més necessari és la seva milloria amb tots els aspectes de la sanitat, ara que s’ha vist lo imprescindible que és la nostra sanitat pública, i això ha de canviar a curt i a llarg termini.

- Creus que s'ha perdut la consideració social del sector sanitari i que ara la societat en general la mira o la mirarà amb uns altres ulls? Vos sentiu recolzats pels aplaudiments de les 20h cada vespre?
- Personalment m’agradaria contestar aquesta pregunta quan tot hagi passat.
Tot i així, els meus aplaudiments són pels sanitaris, els que son devora els malats, tots aquells que sense les mesures de seguretat pertinents, amb manca d’informació, no han dubtat en seguir fent la seva feina exposant-se al màxim, perquè aquesta és la seva gran aportació a n’aquesta alarma sanitària. Dins l’àmbit sanitari, els professionals més exposats, son més altres professionals, que no els facultatius, caldria reflexionar de cara a un futur sobre aquest fet.
Pel que fa a la societat, no en tinc esperances, i esper equivocar-me, però crec que no hi haurà grans canvis en la consideració del sector sanitari, perquè així com he vist més solidaritat que mai entre la gent, també mai havia vist, o no m’havia donat compte, de tanta hipocresia.

 - Vols enviar un missatge a la gent de Capdepera, o als usuaris del vostre servei...
- Esper que aquest període ens serveixi per reflexionar i valorar moltes coses de la vida. Gràcies a la gent que a part de quedar-se a casa, ha pres consciència de la situació en que ens trobam. 
El meu aplaudiment va per tots aquells que, malauradament, ens han deixat per causa de la COVID-19.

Moltes gràcies, per ser-hi....i ara més que mai amb la rialla rere la mascareta!