En el marc de les converses “per mor del Coronavirus” hem parlat amb na Maria Antònia Santandreu Massanet que des del curs 2018-2019 és la directora del CEIP s’Alzinar. És mestra de l’escola de Capdepera des de fa 14 anys i  ara dirigeix el centre juntament amb Magdalena Siquier Estela, com a Cap d’Estudis, i Cèlia Company Reverte, com a Secretària.

El que havia de ser una aturada de les classes presencials de quinze dies s'ha convertit en gairebé un mes i les expectatives no són gens bones. Ningú és capaç de fitxar una data per tornar a les escoles. Però que no hi hagi classes presencials no  vol dir que s’hagin acabat les classes. Els equips docents dels claustres s’han organitzat per seguir en contacte amb els alumnes, en cada centre d’una forma diferent, adaptant-se a la nova situació provocada pel confinament.


Davant aquesta perspectiva se preveu programar (de fet ja s’ha començat a fer) el tercer trimestre adaptant-lo a les limitacions individuals que es poden donar. En aquest sentit les xarxes socials i els mitjans informàtics han estat molt important, així com la implicació del professorat i l’ajuda dels pares i mares.

Na Maria Antònia ens comenta com ha viscut aquest canvi tan radical en aquesta conversa.

- Maria Antònia, com ha afectat la crisi del Coronavirus a les escoles?
- Doncs ha afectat a tots els nivells: acadèmics, tecnològics, personals, d’organització, de relacions humanes... Aquesta crisi ha capgirat l’escola 180 graus.

- En un principi se va parlar de quinze dies, després quinze més, i  ara... ja es parla que el tercer trimestre no hi haurà classes. Què noticies teniu del tercer trimestre?
- Les darreres notícies són  unes instruccions rebudes el dia 27 de març de 2020, per part de la Conselleria d’Educació. En aquestes instruccions parla que el 3r trimestre comença des de casa, amb les classes no presencials, però no específica encara ni com ni quan acabarem aquest 3r trimestre.

- I els mestres? Quina ha estat la seva resposta? Com han respost davant  la nova situació?
- Tots i totes les mestres hem respost donant el 100% de nosaltres mateixos i mateixes. Hem fet un gran esforç, per adaptar-nos a la nova situació general i a la situació particular de cada un dels i les nostres alumnes i famílies, per poder arribar a tothom. L’aprenentatge que tot el claustre volíem fer amb anys, sobre l’ús de les noves tecnologies, l’hem hagut de fer en pocs dies i de manera autodidacta! Però això demostra, una vegada més, que l’aprenentatge real sorgeix d’una necessitat real! Han estat i són moltes hores de recerca, formació i dedicació.

- Quins problemes heu trobat a l’hora d’organitzar la feina dels alumnes aquest període?
- Doncs bàsicament re-programar unes activitats que estaven pensades per fer dins l’aula, en grup, amb contacte i feedback permanent, a preparar unes activitats competencials pensades per fer de manera individual, el més autònomes possibles i a distància! Un canvi radical!
Després buscar la millor manera per a què aquestes activitats arribin a tot el nostre alumnat. Això ha estat i és tot un repte! Tothom viu el confinament amb una situació personal determinada la qual comprenem, acceptem i ens hi adaptem.
En aquesta situació actual les noves tecnologies ens hauran ajudat i ens ajudaran a arribar a la majoria del nostre alumnat i poder continuar així l'activitat acadèmica, però mai podrà  suplementar l'escola presencial. Les relacions humanes i les interaccions socials que es donen a l’escola són insubstituïbles!

- Les famílies han respost adequadament? Quines dificultats us han comentat que han tingut?
- Les famílies han respost de la millor manera possible: amb col·laboració i comprensió.
En general, les dificultats més comentades han estat a nivell tecnològic. Poder accedir a les activitats proposades amb els dispositius i recursos propis que tenen o no tenen a casa.

- Heu copsat les necessitats i les opinions de les famílies?
- Tenim una comunicació constant amb les famílies: amb els correus electrònics i els grups de difusió de missatgeria instantània de cada classe, amb el mòbil de l’escola, a través de les xarxes socials i amb un sistema de carpetes compartides virtualment on les famílies i l’alumnat hi poden accedir. La comunicació és de doble via. Mitjançant tots aquests canals podem fer arribar informació, tasques acadèmiques, informes d’avaluació... i per altra banda les famílies i l’alumnat ens poden fer arribar les tasques fetes, angoixes, dubtes, suggeriments, inquietuds, dificultats...
També hem passat a les famílies una enquesta anònima per saber la seva opinió, el seu estat i els seus recursos i poder adaptar-nos millor a elles i a la seva situació real.
Sabem que és impossible poder fer-ho bé per a totes les famílies, però et ben asseguro que treballam en aquest propòsit.

- Què diries als pares i mares que pensen que el curs s’ha acabat?
- Doncs que no és així. Ni s’ha acabat ni està perdut. Tot el professorat de CEIP s’Alzinar estam treballant de valent per a què així no sigui. Volem aprofitar aquesta situació per poder consolidar els coneixements adquirits  durant el 1r i 2n trimestre i treballar aspectes bàsics i competencials de l’aprenentatge. Estant amb família també s’aprenen moltes coses. Serà un final de curs diferent.


-  Com us prepareu pel tercer trimestre?
- Com ja he dit, treballant de valent! Programant els continguts bàsics i competencials, cercant la millor forma de transmetre informació entre el professorat i les famílies, fent seguiment de la feina de l’alumnat, proposant suggeriments, muntant tutorials, compartint vivències … és a dir, intentant donar resposta a les necessitats del nostre alumnat i alhora animant i donant suport a les famílies.
S'està treballant molt per a què, el proper trimestre, comenci amb un sistema de feina que permiti un seguiment i una atenció més individualitzada del nostre alumnat. Tot i que la feina feta aquests quinze dies ha donat molts bons resultats i les famílies majoritàriament estan satisfetes, cercam encara millorar i poder arribar a tothom!

- Quin missatge enviaries a les famílies de Capdepera davant aquesta situació?
Doncs que tot i que és un moment molt dur i difícil, treure’n el màxim profit possible. Gaudir de la família, re-descobrir-la. I per fer-ho hem remeto a un dels molts articles publicats aquests dies, aquest precisament publicat al diari ara.cat:
«Una de les claus per poder superar aquests dies de confinament amb certa normalitat passa per aconseguir una bona organització a casa. La psicòloga Mercè Bermejo, directora de l’editorial Sentir, especialitzada en la publicació de contes sobre educació emocional, apunta que, com que es desconeix el temps que els menors estaran sense classes, activitats extraescolars o altres activitats, “és important planificar-se amb antelació i informar-los sobre aquesta planificació”. “En aquest sentit, recomano mantenir els horaris i hàbits familiars habituals i evitar que aquesta situació alteri l’ordre, l’estructura i la seguretat que donen les rutines”, afegeix. També recorda que és important “procurar temps per al joc lliure, l’esport, la música, el moviment corporal i, fins i tot, l’avorriment. Hem de procurar un hàbit d’horari, tasques i responsabilitat d’acord amb la seva edat. Dedicar un temps diari a la lectura, a tasques o estimulació intel·lectual”. En aquest sentit, també aposta per diferenciar entre els horaris i les rutines d’un dia entre setmana del cap de setmana i buscar la millor manera de conciliar la vida laboral i la familiar procurant organitzar els horaris amb l’altre progenitor, familiars i altres persones de suport. En definitiva, diu Bermejo, “aprofitar aquesta situació per passar més temps de gaudi i oci en família, una cosa tan necessària i escassa habitualment”.
Per la seva banda, Juanjo Fernàndez, consultor pedagògic, recomana “crear una nova quotidianitat”. “Feu esforços per fixar un horari, per fer un menú (depenent de les edats, tan consensuat com sigui possible). Deixeu clars uns mínims no negociables (higiene, vestuari, exercici físic, feines de la casa, feines de l’escola, relació familiar). Ja modificareu el que calgui, però feu-vos un horari”, diu.»



- Res més a afegir?
- El desig de veuren’s aviat! Veure’ns tots els que feim l’escola: professorat, personal no docent, famílies i alumnat amb la millor versió de nosaltres mateixos havent fent una reflexió, cadascú al seu nivell, sobre el moment que estam vivint!
No puc acabar sense donar les gràcies als meus companys i companyes de l’equip docent, a tot el personal no docent, a les famílies i especialment als nins i nines que suporten aquest confinament, un millor que altres, però sense sortir de casa.  Ànims a tots i a totes!

Donem les gràcies a na Maria Antònia per compartir les seves opinions, possiblement semblant al professorat dels altres centres educatius del municipi. També volem transmetre el nostre  agraïment al professorat, per la seva implicació i per haver estat capaços d’adaptar la feina i engrescar els nins i nines per continuar la seva tasca diària.