"En aquell temps nostre arribaven camaleons a Capdepera".
Maria Esteva Pascual, Pil·lita (Capdepera, 1916). És centenària i té una cama manacorina. Madò Pil·lita té moltes coses per contar-nos, d’aquest segle llarg de vida, ple d’experiènies, curull de saviesa. Una dona que cantava trobos a donya Elionor Servera…
Vós sou gabellina però també sou mig manacorina…
Tenc una cama de Manacor. El meu malnom ve de Manacor. Allà els diuen “Perlita”, que aquí es va convertir en “Pilita”…
Vós, que aviat fareu 104 anys, podeu explicar millor que ningú l’extraordinària importància social i econòmica que tenia l’obra de palma (1) a Capdepera…
Era una cosa grossa! Una cosa us contaré que us xocarà. En aquell temps nostre arribaven camaleons a Capdepera.
Camaleons? I ara que deis!
(Riu). A Capdepera feien tanta obra de pauma (palma) que les muntanyes quedaven fora garballons i l’havien de dur de defora. A Cala Rajada venien pailebots (cert tipus de vaixell) d’Àfrica carregats amb feixos de pauma i dins els feixos aquests trobaven camaleons. Hi havia al.lots que en tenien…
Ara ho entenc!…el suministrament elèctric continu va canviar la vida de les persones de verd en blau…
No es pot dir! En aquell temps anàvem amb fanals, amb llum d’oli, amb quinquer, i els dissabtes amb llum de “petrolio” (sic). El meu padrí de fonts cuidava el Palau de Can March. Qualque vespre davallàvem a Cala Rajada amb un fanalet a veure’l. El camí de Cala Rajada era molt estret, just just passar un carro. Quan arribàvem, donya Elionor (2) em feia cantar trobos (3).
Com és que donya Elionor us feia cantar trobos?
Donya Elionor em deia: “Nineta, que diuen del meu home?” I jo li deia “fan trobos del vostre home”, i ella, saps que reia! Jo tenia set o vuit anys, els nins no saben dir mentides…
Un dels remeis curatius més impactants consistia a aplicar la mà d’una persona morta…
Ho vaig veure fer. En aquell temps que guardaven els morts a la casa, anaven a la casa del mort i demanaven si podien passar la mà del mort per damunt els fics. Si tenien bonys, també passaven la mà d’aquell mort per damunt el bony… si teníem febre, la padrina ens untava sagí de gallina pel coll i ens embenava el coll amb un mocador negre (4)… madò “Beata” desenfitava amb un mocador. El mocador és per saber si estan enfitats, i llavors elles (les curanderes) resen una oració (5)…
Si voleu llegit l'entrevista completa clicau damunt l'adreça
http://www.centpercent.cat/un-temps-si-deixaven-la-clau-posada-al-pany-era-senya-que-no-hi-eren/
Agraïm a Rafel Perelló la deferència per deixar-nos publicar aquesta entrevista.
Glossari i comentari
1. L’obra de pauma (palma). Utensilis fets manualment amb la palma del garballó, previament assecada i ensofrada.
2. Donya Elionor. Elionor Servera Melis (Capdepera, 1.888-Palma, 1.957), esposa del magnat Joan March Ordinas.
3. Trobos. Composicions musicals de caràcter vulgar o popular.
4. El color negre. Sembla que en la medicina popular mallorquina aquest color actuava com element màgico-curatiu.
5. Desenfitar amb un mocador. Procediment màgic per a saber si hom està enfitat mitjançant l’us d’un mocador negre, previament beneït. El curander efectua tres braçades amb el mocador sobre la persona. Si a continuació el mocador s’allarga o es dilata sense cap tipus d’intervenció humana, s’interpreta que la persona està enfitada.
