Una vida plena d' il·lusions i de ritmes

Si aquest estiu te un nom propi a Capdepera és el de Virginia Vergel (Toro -Zamora- 1976). Després d'aconseguir el subcampionat d'Europa de Hip-hop, cal que sapiguem alguna cosa més d'ella. Sempre a l’avantguarda de la dansa moderna. Té una gran capacitat per coreografiar qualsevol ritme o música. Amb fama de dura i exigent quan trepitja el gimnàs, tot i que és un encant de persona. En 10 anys, i a través de diverses competicions, ha convertit el Club Capricho en un referent i que ha posat Capdepera al mapa del que s’anomenen danses urbanes a Europa.

Conta’ns, d’on surts, cóm arribares aquí?

Fa 22 anys els meus pares vengueren a viure a Mallorca. El meu pare conduïa un camió i feia rutes molt llargues, un amic seu li va dir de venir aquí i canvià de feina. Amb en Mascarò, fins que es jubilà. S’instal·laren a la Colònia de Sant Pere. Llavors jo estudiava magisteri, especialitat educació física, a Salamanca i vaig demanar trasllat per continuar a la UIB. Els estius treballava de becària a la mateixa UIB, això en va donar la possibilitat de fer cursos d’aeròbic, steep, hip-hop,...Fa 22 anys no existia el hip-hop ni res de tot això. Vaig començar per l’aeròbic nivell 1 de competició. El de nivell 2 que incloïa del ball llatí, hip-hop...etc, i anaves provant el zumba no existia. Era una franquícia...

Vaig fer tota la carrera, sols me queda el català,...no vaig poder, tothom coneix en Biel Majoral. Però a mi m’agradava més tot el tema de la dansa i vaig anar especialitzant-me amb professors que venien aquí i caps de setmana a Barcelona. La coordinadora de les activitats de la UIB, nÀngela, també treballava a S’Aigua Blava i me demanava que anàs a fer diverses sessions i així vaig començar.

L’any següent me vaig lesionar el genoll. Llavors vaig entrar al gimnàs d’Artà com a monitora de sala, que també tenia formació. Allà hi vaig estar molts d’anys. Set. Fins que em vaig cansar de ser monitora de sala. Jo volia moure-me. Una amiga meva me va introduir al Gimnàs de Manacor on m’asseguraven a jornada completa. Allà vaig fer de tot. Ball llatí,...

Llavors, el 2005 em vaig casar i vaig venir a viure a Capdepera. Quan na Marga Servera va entrar en política, el 2007, va deixar la feina de monitora d’aeròbic i jo la vaig substituir al poliesportiu municipal. Vaig voler fer alguna cosa nova, amb hip-hop i zumba. Llavors a l’estiu iniciàrem el campus esport. Com ho fèiem a Manacor.  

Llavors el 2009 en vaig quedar embaraçada ja vàrem competir a Madrid. I en tenir na Carla, la filla, el meu sogre me va dir que utilitzàs el  gimnàs del Capritxo. I fins ara.

Quants alumnes tens?

Amb els petits 45 alumnes, més 12 d’adults de pilates. No puc tenir més alumnes. Un any vaig tenir un grup de més de 20 i gairebé no me’n surt. Va ser molt difícil de controlar.

Bé, i realment què fas? Hip-hop, zumba,....danses urbanes....

Amb els adults faig pilates i introdueixo zumba i peses. Amb els nins faig dansa urbana. El que més m’agrada per a ells és el hip-hop.  Dins del hip-hop hi ha el new skipe, bowel, watching  -que és lo que ara fa Madonna-

I quina és la base del hip-hop?

El Old school. Tot començà en la lluita de bandes del Bronx, als carrers de Nova York a través del breack dance. El break dance és d'un dels quatre pilars de la cultura urbana; els altres són el rap (cançó, poesia), el DJ'ing (música) i els grafits (escriptura, composició plàstica o visual). El Hip-hop  és una mescla de tot. Llavors es va començar a estendre-se, cap als anys 90. Per la dansa clàssica has de ser molt bo. En canvi pel hip-hop hi ha una sèrie de passes bàsiques, cada una te un nom: Bart Simpson, superman, reebok...i a partir pots construir coreografies. I d’aquí ha evolucionat. Mikel Jackson va començar a partir d’aquí. També Madonna,...aquests artistes li han donat molta visibilitat.

 I com definiries el hip-hop? Com una dansa, un esport, un art, una tècnica?

És una mica de tot. És un esport, perquè necessites força, flexibilitat, resistència; si no tens aquestes qualitats físiques no pots executar bé els moviments. Amb les nines que comencen has de treballar molt la tècnica. Jo treball també molt la part física....I també és un art, perquè quan fas una coreografia estàs creant. Ofereixes una interpretació única.

Que, atenció, una setmana abans d’anar a Roma vaig canviar tota la coreografia. Me vaig arriscar molt. Però, la setmana abans al MED –competició al Trui teatre- , vaig veure clar que si no introduïa canvis de posició, cannons i figures més complexes no faríem res. Treballarem quatre hores diàries.

Com treballes, d’on surten les coreografies?

Jo faig una classe. I començam per un bloc. Són els 32 temps musicals que ve a ser una frase. I no te pots botar cap temps. De vegades els deix fer alguna coreografia i així aprenen les referències i han de seguir l’estructura.

Què tenen les danses urbanes que enganxen tant?

Quan vas a una classe i ho veus, qualsevol ho pot fer. L’estructura bàsica és molt senzilla i adaptables. Basta tenir una mica de coordinació, lateralitat i esperit de superació. Sinó també ho treballam. En memoritzar la primera coreografia, llavors tothom s’amolla.

També hi ha els influencers de You Tube. Els al·lots veuen les coreografies i volen fer coses semblants. I finalment el que enganxa és poder competir. Participar en proves i veure com ho fan les altres acadèmies. Això motiva molt.

I perquè hi ha tantes nines i tan pocs nins?

Això és el que jo dic! No tenc resposta. Sembla que el nin que balla és gai. Això sols passa aquí. Tenc un cas que la germana balla i el germà va veure un assaig i li va ballar a la mare la coreografia. Vaig parlar amb la mare i me va dir que son pare volia que fes futbol, perquè tots els nins juguen a futbol, i ell no volia...

Els al·lots tenen més qualitats per ballar hip-hop que les nines, perquè els moviments són més secs.

Ara, el teu secret. Com treballes les coreografies?

Jo tenc la base del hip-hop a partir del superman, el simpson,...i has de saber fer variacions per ballar a qualsevol ritme. Ara, de vegades, ho fusion amb les danses africanes, que és l’origen. Si ho mires per internet, això ho fa tothom. Has de fer variants.

I com s’aconsegueix la coordinació? Que sembli un bloc.

A través de la música. Tothom segueix la música com a referència.

Ets molt dura amb les teves alumnes?

Sí, una mica. Elles ho diuen. Però les agrada una actitud de tanta serietat, perquè així aconseguim tots aquests reptes en competició. I la que s’equivoca, flexions.

Al hip-hop, com als esports, es balla com s’entrena?

Crec que sí. Això és com tot. La diferència està en acabar be cada pas, cada bloc.

Bé, finalment, anem cap a Roma. Vertaderament, tu te veies a la final europea?

Tot començà a les campanades de final d’any. Vaig dir aquest serà el nostre any. A mitat de febrer havia la competició i me deien: “com pots en mes i mig preparar-ho?” Jo tenia dues coreografies molt bones i les vaig fusionar. El grup està molt ben format. Amb les classes de professors de fora ja ho notava. Han evolucionat molt.

La competició de Megacrew és molt complicada. Combinar nins de 6 anys amb gent de 12, 16 i 20 anys és molt complex. Les entrades, el ritme, les posicions... tot te petits trucs que jo els hi don per tal que tenguin referències.

El febrer ja els vaig dir que aniríem a Roma. A Àvila, al campionat d’Espanya, veia que el nivell era molt alt. Hi havia 13 grups. A Roma n’hi va haver 14. Tothom competeix per a guanyar. A més, el mes de maig vàrem fer GREASE per a la mostra de Teatre.

I ara què?

Amb més força que mai. El 2020 la competició de MOD. I llavors, Paris. Tothom és conscient del que s’ha de treballar, i els pares també.

I al programa “Fama, a bailar!”, hi anireu?

Sí, clar. Com a formació i a ballar en competició. Vaig conèixer els responsables i ens segueixen. Vaig quedar al·lucinada!.

Seguiríem parlant amb na Virginia hores i hores. Anècdotes a cabassos. Il·lusió. Feina. Un grup que, com el certamen, viu el seu somni...i milers d’enhoresbones rere una inesgotable energia que fa fàcil allò més complexe.

Gràcies i esperam que continuïn els èxits!!!