Autor de "L'Església del Mar"
"Intento reflexionar molt poc, les meves novel·les són d'entreteniment"
"Intento reflexionar molt poc, les meves novel·les són d'entreteniment"
Textos: Xavier Puig / Clack, Foto: Pol Alfageme / Clack
No tots els escriptors poden dir que la seva primera novel·la és un bestseller amb més de sis milions de lectors. Un d'aquests pocs és Ildefonso Falcones (Barcelona, 1958) que no té problemes per reivindicar l'èxit deL'Església del Mar (Grijalbo, 2011), la seva opera prima, i el seu desig de repetir-lo. La va escriure amb 53 anys i ara, amb dues novel·les i lustres més a l'esquena, reprèn el fil de la Barcelona Medieval per escriure Els Hereus de la Terra (Grijalbo, 2016). Del món mariner de L'Església del Mar als camps, les vinyes i el vi. Breu sense gaires pretensions intel·lectuals, respon les preguntes vestit amb la mateixa camisa rosa, descordada fins al tercer botó, que llueix a la contraportada del llibre.
Què és el que li permet explicar la Barcelona Medieval que l'ha escollit dues vegades escenari de les seves històries?
El que m'ho permet és justament Barcelona. Una ciutat rica, tremendament dinàmica, una ciutat que és una de les més importants en aquella època al Mediterrani, que té una població canviant, una situació canviant. Barcelona és el que permet fer dos, tres, quatre llibres i fins i tot deu sobre aquesta època. L'Edat Medieval és una època meravellosa per Barcelona.
I doncs?
Per la riquesa, la cultura, el comerç. Per la tensió entre la ciutat i els feudataris, la ciutat i el rei, la ciutat i els nobles. Tot això proporciona a qualsevol autor una sèrie de trames que són meravelloses. En una ciutat no tan rica com Barcelona probablement no hi podríem trobar tota aquesta varietat de situacions que, a part de la trama, fan rica la novel·la.
Què trobarà de nou i què de conegut a Els Hereus de la Terra qui hagi llegit L'Església del Mar?
De conegut poc, Santa Maria. Estem parlant d'una continuació de Barcelona. Els personatges principals són nous, els secundaris si que realment tenen orígens a L'Església del Mar. Trobaran Barcelona, una altra Barcelona, el barri del Raval, ja no el de la Ribera. És un barri que s'està emmurallant i que es pretenia que fos part de la ciutat, tot i que s'atura la pesta. Per tant, el Raval va seguir sent un barri. Tot amb un fil conductor que és el món del vi.
Què té d'especial el món del vi?
El vi en aquell moment era un producte de primera necessitat. Als malalts se'ls tractava amb vi, no se'ls donava aigua. Els nens bevien vi, els soldats, els marins, tothom en bevia. Tot el que anava de muralles fins aquí on estem asseguts, per sobre la Diagonal, eren vinyes. Estem al final de la reconquesta, portem 800 anys de dominació musulmana a Espanya. Els musulmans no beuen alcohol, per això tota aquella tècnica que existia s'havia anat perdent. Totes les històries, tota la documentació que tenim del vi de llavors, ens parlen d'un vi agre, d'un vi que no aguantava tres mesos, que s'avinagrava, que s'havia d'especiar per treure-li aquesta olor a vinagre. Ens trobem amb un protagonista que es proposa recuperar aquesta elaboració del bon vi que ja es feia en època romana.
Què va suposar per la Barcelona real el procés de successió de Martí l'Humà?
La seva mort sense descendència legítima va suposar un gir importantíssim en la història de Catalunya. El compromís de Casp, que realment no va ser un compromís, sinó gairebé una acció de guerra per part de Ferran d'Antequera, va suposar la fi de la casa comtal i l'entrada d'uns reis que ignoraven la cultura catalana i que tenien unes altres pretensions que els reis de la casa comtal.
Quines reflexions hi ha al llibre al voltant dels valors que esmenta a la contraportada com la lleialtat i la venjança?
Reflexionar, intento reflexionar molt poc. Les meves novel·les són d'entreteniment, vull que la gent s'entretingui. A les reflexions si a partir de la lectura algun lector hi arriba, em sembla molt bé. Però jo l'únic que busco és que el lector s'ho passi bé. No estic capacitat per donar lliçons a ningú, prou en tinc amb intentar entretenir.
Està previst que s'estreni la sèrie sobre L'Església del Mar. Què n'espera d'ella?
N'espero un gran èxit. Em consta que hi ha hagut una gran producció, un gran elenc d'actors, recursos suficients per fer una sèrie magnífica i sobretot il·lusió de fer alguna cosa.
No hi ha participat?
No. M'ho han proposat, he llegit el guió, he vist que s'adapta a la sèrie, però no és la meva funció ser guionista. Prou dificultats tinc ja per escriure. El món audiovisual és completament diferent, els recursos són diferents, les eines són diferents, les trames... per fer això ja hi ha bons directors i productors.
El preocupa que no s'assembli al llibre?
Per mi seria un gran error de la productora. Aquest llibre l'han llegit sis milions de persones, si no s'assembla al llibre, serà un fracàs per a ells.
Ha criticat molt a la pròpia crítica i al "mundillo literari". Quina relació hi manté?
Una relació normal. No critico al món literari, critico a segons quins personatges del món, a segons quins mecanismes dins d'aquesta endogàmia tan tremenda com és el món literari. Després hi ha grans personatges dins el món que són francament agradables. Però sí que hi ha una endogàmia que a vegades és preocupant. I respecte a la crítica, quan un es troba amb un crític que alhora és competència seva, és difícil creure que la crítica sigui tan objectiva com hauria de ser. No es pot ser jutge i part a la vegada. Els crítics realment professionals em semblen fantàstics. Segons quines crítiques de persones que comparteixen estanteria amb tu a les llibreries...
