Per tercer any consecutiu, el Festival de les Arts al Carrer ha incorporat la presència dels grups de teatre locals que capitaneja n'Arnau Serra, els quals ens ofereixen, en cada ocasió, una proposta de teatre itinerant, entès aquest concepte no en el de companyia ambulant, sinó en el d'escenari urbà, escassament delimitat i pel qual es mouen els actors. Es tracta de muntatges d'argument senzill, sols un pretext, per tal que els actors posin l'èmfasi en la forma, això és, en la implicació amb un públic que, especialment entre els nombrosos turistes que no estan al cas, no surt de l'astorament.



I com que l'experiència és un grau, la troupe i el mateix Arnau Serra, cremant etapes, estan trobant la fórmula. El Capdefava d'enguany té bona part dels millors ingredients d'aquest tipus d'espectacles: capacitat de sorpresa, un encertat leitmotiv en forma de reivindicació popular, vestuari cridaner, personatges estereotipats..., i una durada perfectament calculada, tot evitant dilatacions que sovint es giren en contra de l'espectacle mateix. El batle – o el que sigui – que viu el seu moment de glòria amb la inauguració del bust que se li dedica, acaba sota els peus de la turba i hom té la sensació que, encara que sigui de males maneres, s'ha fet justícia. La disbauxa final resultà certament espectacular.

Per tot plegat, ens agradà aquest Capdefava i, com dèiem, la fórmula dóna molt de si. N'Arnau i companyia semblen haver-ne trobat el desllorigador. Enhorabona.