El temps climatològic va ser l’encarregat de marcar el ritme de les corregudes del dissabte de Sant Antoni a Capdepera. Enguany el fred i la pluja van interrompre la festa en vàries ocasions, i gairebé van estar a punt d’aconseguir que no s’encenguessin els foguerons.

Seguint el protocol la jornada començà amb el dinar a la cotxeria de Ca Na Veguera, on es reuneixen els músics, obrers, col·laboradors i autoritats. Se madones prepararen un bon frit i  després dels agraïments, de la mà de Kiko Melis, s’inciaren els preparatius.

Na Marisa, Obrera de Sant Antoni, ha pintat dos nous vestits de dimoni, seguint el model dels anteriors vestits.



Puntual com un rellotge a les 15 hores, un coet marcà el moment d’obrir les portases i la sortida del dimoni “negre” pel primer ball acompanyat de la Banda de Música. El dimoni se dirigí cap a la plaça de l’església, on una gentada esperava el moment de la trobada dels dos dimonis, i arrancar a ballar amb els acords típics de la festa.

 



Entre gent, molta gent, amb el mocador pel coll, el dimonis romperen la creu de mata i iniciaren el recorregut pel carrer Ciutat.

A partir d’aquí el recorregut anà seguint la cadència habitual, això sí amb molta participació i bon temps (gairebé podríem dir que feia “calor”) i expectació. Sant Antoni és una festa molt sentida a Capdepera i la gent així ho mostra ballant amb la música de la Banda i botant amb els Dimonis.







Amb la música de la Banda la comitiva continuà la marxa amb les aturades habituals, com la del carrer Coves.

Però prop del Gran Sol, el temps se desbaratà (hi havia previsions en aquest sentit) i començà a ploure. Banda, Obreria i Dimonis se refugiaren a can Zarallo i la gent on pogué.

Quant pareixia que la volta acabaria aquí el temps donà un respir, deixà de ploure i continuaren les corregudes pel carrer Ciutat cap a Can Patilla. Vist i no vist, la gent comparegué i, si bé molta gent marxà,  quedà una bona colla. A l’aturada de Can Patilla, els dimonis recuperaren forces i seguiren fins a ca l’obrer Joan Ramón. Durant l'esta a ca l'Obrer la pluja tornà a fer acte de presència i obligà a allargar la sortida.

Al final la comitiva, molt reduïda ja, tornà a la Plaça de l’Orient on els dimonis es llevaren les caretes enmig d’un nodrit grup de joves que, malgrat la pluja, continuaren ballant i cantant. Mentre els músics es refugiaren, a l’espera de valorar si se sortia o no. Al final se decidí que la Banda no podia arriscar-se a sortir plovent (els instruments es podrien fer malbé) i els dimonis ferien una volta curta.

IB3 havia previst un seguiment de l'encesa dels foguerons amb els dimonis i al final es conformaren amb una entrevista amb en Kiko Melis, que comunicà la suspensió de la sortida.



D’altra banda se suspengueren alguns foguerons per l’amenaça de vents forts (especialment a partir de les 11 de la nit) i pluja. Uns encengueren i altres no. Al final no plogué més i el vent resultà ser moderat... això sí, fred, molt de fred.