![](/images/stories/Psitjar/2010/elcarme/escenari.jpg)
Hi ha una activitat a les festes que sembla passar desapercebuda per mor de la modèstia dels artistes que compaginen tasques de redacció de Cap Vermell i, és clar, i com toca, això de lloar-se ho deixen per als altres.
Però són moltes les persones que, silents, s'acosten a badocar una estona i ser dels primers de saber quina imatge presidirà l'escenari d'enguany.
-Ah, un peix, ja ho sabia. Bé, o m'ho imaginava!
És tot un espectacle, si més no un esdeveniment digne de quedar reflectit al programa de festes com a un acte més.
El cert és que perquè tot estigui a punt dijous, el dia del passacarrers, aquests valents homes s'han de privar d'una soberana sesta-horeta, més o manco dos o tres dies, i passar-se les hores més caluroses del dia fent aquets dibuixos gegants. Ara bé, tot te una raó: al matí el sol pega de ple damunt l'escenari, en canvi a l'horabaixa aprofiten l'ombra que fa el mateix fons que decoren.
![](/images/stories/Psitjar/2010/elcarme/escenari1.jpg)
Observar-los és tota una lliçó metodològica de com abordar un projecte.
![](/images/stories/Psitjar/2010/elcarme/escenari2.jpg)
L'apartat artístic és incontestable. Fa que tothom se senti còmode. El dibuix és sobretot familiar. És com si l'haguéssis vist sempre, com si el tenguéssis a ca teva. No despista en cap moment l'atenció de l'espectacle, sia qui sia que s'acomodi damunt l'escenari.
Obtenir aquest resultat, any rere any, és molt difícil, però ells ho saben fer fàcil.
![](/images/stories/Psitjar/2010/elcarme/escenari3.jpg)
És aquesta la raó per la qual tots, ràpidament, ens feim nostre aquest dibuix de les festes i per què els pescadors n'estàn tan orgullosos.
Quedi escrit aquest petit homentatge d'un redactor maldestre que passava per allà i també va badocar.