40 Aniversari de Cap Vermell. 

 i II.  Un referent cultural

Les ganes de fer poble que ha caracteritzat la trajectòria de Cap Vermell ha passat per diferents etapes. De la primera (1980-1991), en destacaria la migradesa dels mitjans, tot molt rudimentari, improvisant i treballant sense comptar les hores ni el sacrifici que comportava. Els companys han parlat del muntatge de la revista, però hi podríem afegir la impressió.

El pare Vicedo, del convent de Sant Bernadí de Petra, era l'impressor; treballava amb una màquina multicopista que no admetia fotografies i amb paper de baixa qualitat. El resultat era una revista poc atractiva i fosca, però econòmica. Cap Vermell sempre ha comptat amb un pressupost molt ajustat; volíem que la revista fos assequible econòmicament, que no fes peresa comprar-la.

A partir de 1985 em vaig responsabilitzar d'una feina que abans pertocava a Mari Germa Melis: fer arribar la revista al pare Vicedo i anar-la a cercar. El clergue, a més de cuidar-se del culte al convent, realitzava una tasca pastoral i ajudava en els quefers parroquials, una feina que complementava amb la impressió de diverses revistes de premsa forana.

Un diumenge de cada mes, quan baixava cap a Ciutat, passava per Petra a deixar la revista al pare Vicedo; si no el trobava no hi havia problema perquè comptava amb la col·laboració d'una veïnada. Les complicacions sorgien a l'hora de recollir-la, cosa que succeïa el següent divendres entre les set i les vuit del vespre. No sempre localitzava l'inquiet pare Vicedo. Aleshores em tocava esperar dins el cotxe o assegut al pedrís de la placeta del convent. Podia passar que enllaçàs la tasca a realitzar fora del convent amb la missa a la parròquia i es podia complicar si després les monges el convidaven a sopar; entre fet i fet l'espera es podia allargar fins a les deu i mitja o les onze del vespre.

A principi de 1991 estàvem esgotats i la revista no acabava d'agradar-nos. El mes de juny anunciàvem que tancàvem les portes. En Llucià Rinyon hi posà la nota d'humor, dedicant la contraportada a la corresponent esquela. S'obria un temps de reflexió.

                                                                        Contraportada de la revista 124 maig 1991

Aquell estiu es feren nombroses reunions amb simpatitzants de Cap Vermell. Entre els que s'oferiren a col·laborar hi havia Paco Galian. Home coratjós com ningú i treballador infatigable ens explicava, un pic i un altre, el seu projecte, que consistia a canviar la imatge de la revista i fer-la més atractiva.

A finals d'any ja comptàvem amb un equip renovat i sortírem de nou al carrer. El pare Vicedo contribuí al canvi. Aleshores la fotografia fou el complement de moltes de les notícies locals. En Paco es multiplicava com a reporter, feia acte de presència a la majoria d'esdeveniments i cobria l'apartat de successos. Però així com passaven els mesos la insatisfacció persistia, perquè la qualitat de la revista no ens satisfeia.

El febrer de 1993 canviàrem d'impremta. Les multicopistes havien passat a la història; aleshores les impremtes que anaven sorgint treballaven amb el sistema offset; s'acabaren les plantilles on aferràvem els articles i dibuixos prèviament retallats. Ara la base eren uns clixés, fotolits, on impressionàvem els treballs.

Havíem arribat al número 150 i ho celebràrem amb una portada en color i un suplement. Les imatges havien estat impreses en el taller municipal de serigrafia a partir d'uns dibuixos de Colau Vives. El suplement recollia les obres dels guanyadors del I Concurs de narracions curtes i el IV marató fotogràfic Festes de Sant Roc i Sant Bartomeu.

Aquella renovació multiplicava els costos d'impremta i no volíem que la despesa econòmica repercutís en el preu de la revista. La solució passava per posar-nos en contacte amb les institucions, com l'Ajuntament i el Consell de Mallorca, per establir vies de col·laboració i tenir dret a subvencions i altres ajudes. També ens obrírem a l'exterior i començàrem a rebre col·laboracions.

El compromís amb Capdepera s'intensificà quan l'any 2000 ens comprometérem a guardonar anualment aquelles persones i associacions dignes de ser reconegudes per la seva generositat i estimació al poble. Els Premis Cap Vermell són una de les nostres aportacions més preuades.

Aquella segona etapa finà el gener del 2007, quan abandonàrem el projecte de la revista impresa mensualment. Mesos més tard ens llançaríem a un nou projecte comunicatiu: el diari digital. Darrere cada singladura hi ha una renovació de l'equip que el fa possible; mentre uns es van retirant noves incorporacions donen continuïtat al projecte. El comandament de la nau ha passat a Pere Cortada, per al qual no hi ha entrebancs insuperables; a l'imprescindible Paco Galian, a l'entusiasta Joan Cabalgante i a l'incansable Miquel Flaquer, juntament amb un grapat de col·laboradors.

El diari ha multiplicat els lectors de Cap Vermell i ha facilitat la seva participació. Dins la vida cultural local és tot un referent, com ho és l'Escolar o la Banda de Música.

El treball acumulat és enorme: la col·lecció de revistes, els suplements, els anuaris, els nombrosos llibres, la biblioteca digital i la col·laboració en diferents projectes fan de Cap Vermell una peça clau en el món cultural local. I que sigui per molts d'anys!

Josep Terrassa