Esther Barceló, un concert d’alt nivell

Dissabte dia 3, Teatre Municipal. Concert de Jazz. Més: concert de jazz del bo, de jazz en estat pur. I encara: del jazz de sempre, sense mistificacions ni mescles ni fusions. Jazz fet en el si del mainstream, fidel als orígens i, això no obstant, actual, molt d’avui.

Tot aquest petit miracle, un concert de primer ordre, va ser possible gràcies a una cantant, diguem-ho ja, que nom Esther Bosch, que duu un bon grapat d’anys en el món de la música i que ha donat moltes voltes per aquest petit país amb la veu com a magnífica targeta de presentació. Esther Bosch té una veu bella, educada i dúctil, fraseja amb elegància i ens recorda la manera de fer de les “grans”. A nosaltres, com li manifestàrem a l’entrevista que ens concedí per al programa “El cafè dels dissabtes”, ens remet inevitablement a Billie Holiday. Però, el que més se li ha d’agrair, a aquesta dona, és la seva aposta inequívoca pel jazz, en un  exercici de coherència artística que no sempre és fàcil de trobar. El resultat de tot plegat és el disc “Myself”, que no dubtam de recomanar-vos. Val molt la pena.

A partir d’aquests precedents, hem de dir que el repertori, contràriament a allò que es podria pensar, va recórrer escassament als estàndards, fins al punt que l’única concessió en aquest sentit va consistir en una original versió d’”Autumn Leaves”, la inoblidable composició de Joseph Kosma. Sí, en canvi, que hi aparegueren tota una sèrie de bossa nova, un ritme molt estimat pels músics de jazz des de més de fa més de 50 anys.

El públic –escàs– que va assistir de l’espectacle, pogué gaudir, a més de la veu d’Esther Bosch, de tres músics excel·lents. Al baix, el “nostre” Tani Mas, un baixista que no necessita presentacions, d’una fiabilitat absoluta. Subtil el drummer Toni Beltran, amb un swing molt agradable d’escoltar, mai intempestiu. I, per fi, magnífica l’aportació de Julio Miguel, un pianista amb capacitat per a bastir perífrasis d’estimable originalitat i amb un sentit del ritme impecable.

En fi, que molt bé, i que ens sap greu pels que s’ho perderen.