Un concert d'aquestes característiques ja és un magnífic regal. Si, a més, és de franc, ja ens direu, la ditxa és completa. I això és el que va passar el passat dissabte, dia 2, amb el concert del quartet del guitarrista Juanmi Sancho... i convidats.




D'aquest jove músic local ja n'hem parlat en altres ocasions, però cada vegada que tenim una nova ocasió d'escoltar-lo més ens adonam de la seva ferma voluntat de trescar camins musicals que defugen l'interès comercial i, en canvi, s'apropen a una mística que, com els bons aficionats saben bé, només l'arrel del jazz procura. I, a més, a cada nova aparició, Juanmi Sancho ens dóna proves d'un procés de maduració tranquil·la, pausada, feta a mitges per la convicció personal i, clar, per una tècnica que va polint amb tota evidència.

En Juanmi vol que la seva formació es pugui estabilitzar i obrir-se pas en un món en què, per desgràcia, els arbres sovint ens impedeixen veure el bosc. Així, als dos membres amb què ha tocat habitualment, el baterista Jeroni Sureda i el baixista Paco Pulido, ara hi hem d'afegir el saxo d'una Marina Moyà que, si en el món de la música clàssica ja ens ha donat mostres de les seves grans possibilitats, ara fa una passa decidida cap al món del jazz, i ho fa deixant veure que, per poc que perseveri, amb ella tenim una altra instrumentista que ens pot fer gaudir de concerts memorables.



Juanmi Sancho es va plantejar el concert com una trucada a la porta del públic, com una cridada a obrir-nos definitivament a un tipus de música que ens exigeix quelcom més que el paper d'espectadors passius. Possiblement, l'aparició del primer músic de jazz local amb una formació de nivell, ens pot incorporar definitivament a un corrent que els públics de tot el món veneren com a música de culte. 



A banda del "seu" quartet, en Juanmi va comptar amb la col·laboració de músics prou coneguts: Tani Mas (baix), Pep Garau (trompeta), Miquel Gayà (trombó), Manuel Muntaner i  Felipe Cardiel (guitarres), Jobel (veu i guitarra-sintetitzador), i Esperança Sureda (veu). Amb brins tan bons, la senalla va sortir rodona i el concert es va perllongar per més de tres hores, amb el nombrós públic que gairebé omplí el Teatre totalment entregat. Des dels estàndards "de tota la vida" fins al soul més desfermat, el repertori va satisfer-nos a tots, amb constants aplaudiments als nombrosos solos que cadascun dels intrumentistes ens varen regalar. Beautiful Love, Fly Me to the Moon o With A Little Help From My Friends ens varen fer aixecar de les cadires.



Sabem que el camí escollit per Juanmi Sancho no és el més fàcil, però ens permetem encoratjar-lo a continuar en aquesta línia, perquè, com es va veure a l'escenari del Teatre Municipal, ell i els seus partners poden arribar a ser immensament feliços fent música. I ens hi poden fer a nosaltres.