Serenates d'Estiu: dues cròniques en una
Per raons que pròpies de l’època de l’any –que bàsicament es tradueixen en manca d’efectius, per vacances–, “Cap Vermell” ha vingut treballant, les darreres setmanes, en precari. Tot i això, no volem, ni que sigui amb evident retard, deixar de constatar aquells actes més significatius de l’estiu en el nostre poble. I entre aquests, evidentment, les Serenates d’Estiu, un esdeveniment el prestigi del qual no ha fet sinó consolidar-se d’any en any, fins arribar a la present vint-i-dosena edició.
Ens havíem ocupat, en el seu moment de l’actuació de la soprano Alicia Nafé i el pianista Alejandro Zabala, d’una part, i de Xavier Pasariño&Style Bandits, d’una altra. Ara ens referirem al segon i al tercer concerts, oferts pel quartet de saxos Fukyo, i per la pianista Jae-Kyun Yoo, respectivament.
Fukyo és una formació jove en el doble sentit del terme: per l’edat dels seus membres i per la del grup, que va néixer el 2008. Cosa, aquesta darrera, que no els ha impedit assolir el 1r premi en el II Concurs de Música de Cambra Vila de Cox i el 3r premi en el I Concurs Internacional Yamaha de Quartets de Saxòfons. Va ser en el si del Conservatori Superior de les Illes Balears que el grup va prendre forma, i ara mateix està conformant una trajectòria plena de possibilitats. El seu pas per les Serenates de Cala Rajada podem dir que s’emmarca en la política d’aquest festival d’oferir, cada any, un actuació als solistes i grups emergents de la nostra comunitat.
Però el quartet Fukyo, el passat dia 17 de juliol, es va trobar a sa Torre Cega amb un element en contra amb el qual no es comptava a priori: el vent. Un vent que va estar a punt de malmetre la vetllada. En la tònica habitual d’aquesta edició –posem-ho en el compte de pèrdues atribuïble a la crisi econòmica-, l’aforament no es va omplir, però el públic assistent es va deixar seduir des del primer moment als joves músics, els quals varen haver de lliurar una vertadera batalla per a mantenir les paritures en ordre. Les inclemències meteorològiques varen arribar a tal punt que, fins i tot, dos dels envans laterals de l’escenari caiguessin en terra, afortunadament sense major dany. Sigui per això, sigui perquè el quartet va decidir sobreposar-se a les adversitats, el cert és que el concert va anar de menys a més i que, ja fora de programa, les interpretacions de tems de Piazzola i d’Iturralde acabren de conquerir els assistents, i ens deixaren amb la impressió que Fukyo és una formació de gran qualitat que, possiblement, algun dia haurà de tornar a aquest mateix escenari.
I passem, ara, al concert de la “vella” coneguda pianista Ja-Kyun Yoo. Els qui l’havíem escoltada amb motiu del VII Concurs de Piano Vila de Capdepera, que va guanyar, intuírem que el jurat l’havia encertada. I ja se’ns perdonarà la immodesta afirmació. Ara, en els jardins de can March, en escoltar-la per segona vegada, aquella impressió primera se’ns va enrobustir, quan la pianista coreana ens va enlluernar absolutament amb el seu virtuosisme.
Entrada regular, sense omplir, una vegada més. La vetllada, climatològicament parlant, en principi presentava tots els factors favorables per a una audició impecable, però a mitjan concert el vent es volgué sumar un dia més a la festa. Afortunadament, Ja-Kyun Yoo no necessita de partitura, i això no obstant, la inesgotable Noemí Dalmau va viure el concert tot intentant que acabàs bé, i molts d’espectadors el visquérem passant pena per na Noemí. Però sí, va acabar bé, amb una pianista que, per dir-ho vulgarment, guanya a la feina, i que va dur a Cala Rajada un repertori amb el qual va poder exhibir tot el seu potencial i tot el domini tècnic d’un instrument que, per a la coreana, és evident, no té cap secret.
