L’ESCRIPTURA SOTERRADALa pràctica interartística en l’obra de Josep Albertí
El 17 de juliol és un día de vespres:
A la casa recobrada història
del temps hi ha una pistola
dins un calaix –a la meva casa hi tenc una pistola
només em resten
unes passes i obrir el canterano
per saber que a totes les cases hi resten
una ferum de sang i de ferro
com aquesta arma menuda de butxaca
que l’any 36 escoltava l’olor i el greix de mans
per dirigir-la cap a tu
El 17 de juliol a Ca’n Alcover –tothom sap on és Ca’n Alcover, fins i tot n’hi ha que saben qui és Alcover- s’acaba de presentar el llibre L’escriptura soterrada, amb el subtítol de La pràctica interartística en l’obra de Josep Albertí. N’és l’autora Maria Muntaner González, filòloga, editora, un 25% gabellina –de la branca dels Lleonards- i a partir d’ara autora de l’obra dedicada al poeta gabellí.
Té la paraula -com a gabellí i amic d’en Josep hi té dret- l’amo en Miquel Llull, qui, curull de coneixements, obre Capdepera al món, l’insereix dins la cultura universal glosant la figura del metge Alzina, un gran oblidat i desconegut al seu poble, de Joan Rai i del poeta del Taller Llunàtic.
Mai deixa de cridar l’atenció el fet que a un lloc aperduat i amb terra prima de mal conrar hi neixi gent inquieta, agosarada, rebel: què passa al segle XIX perquè a Capdepera s’hi practicassin distintes religions i hi arrelassin idees d’avantguarda?
La muntanya del Castell desprèn energies tel·lúriques que es concentren en la Mare de Déu, qui les ofereix als gabellins que tenen Esperança, atorgant-los el preuat do de la llibertat, que els duu a furgar per distintes creences i idees. Després hi ha tots els altres, els que són allò que els manen que siguin, actualment engreixant les files de l’exèrcit de salvació stajonovista.
Segueix na Margalida Pons, directora de la tesi, esplaiant-se sobre el llibre i defensant, no pot ser d’altra manera, els criteris seguits per l’autora a l’hora d’encarar-se amb l’estudi de l’obra del disseccionat poeta.
Mai deixa de cridar l’atenció el fet que a un lloc aperduat i amb terra prima de mal conrar hi neixi gent inquieta, agosarada, rebel: què passa al segle XIX perquè a Capdepera s’hi practicassin distintes religions i hi arrelassin idees d’avantguarda?
La muntanya del Castell desprèn energies tel·lúriques que es concentren en la Mare de Déu, qui les ofereix als gabellins que tenen Esperança, atorgant-los el preuat do de la llibertat, que els duu a furgar per distintes creences i idees. Després hi ha tots els altres, els que són allò que els manen que siguin, actualment engreixant les files de l’exèrcit de salvació stajonovista.
Segueix na Margalida Pons, directora de la tesi, esplaiant-se sobre el llibre i defensant, no pot ser d’altra manera, els criteris seguits per l’autora a l’hora d’encarar-se amb l’estudi de l’obra del disseccionat poeta.
Ens queden 200 pàgines de lectura per conèixer més de prop l’obra d’en Josep Albertí.
llucià rinyon
