Brillant, emotiva, intel·ligent, gabellina, universal...vint minuts de gran CINE. Se'ns va fer curta,... i és que era un curtmetratge. Què dir d'una pel·lícula cinc vegades guardonada? (... i una que no podem dir, encara). Que parla de dones, d'opressió i llibertat, de somnis visionats a caixes blaves i de gent de Mallorca que no havia vist mai la mar.
Hi haurà altres articles de crítica. Signats. Aquí ens limitarem a fer la crònica d'un gran esdeveniment. Un esdeveniment que hagué de mester dues sessions i totes dues foren plenes de gom a gom. Per tant, 400 espectadors. Poques pel·lícules tenen aquests registres a Capdepera. I més, comptant que molta gent ja l'havia vista a la plataforma FILMIN. Certament, emociona veure el teatre ple una vegada a les vuit i l'altra a les nou i vint.
Abans de començar, sortiren els dos protagonistes del vespre. Domini escènic. Guió en mà per no oblidar-se de res i des de la seguretat de tanta feina feta, i ben feta, donaren la benvinguda, explicaren com sorgí aquesta pel·lícula i passaren al llarg i obligat capítol d'agraïments.
Explicaren que aquest curtmetratge és un treball final de carrera (TFG), que fa tres anys que hi treballen i que volia ser i és un projecte que neix per compartir identitat, reivindicació i cultura. També explicaren com sorgí aquesta pel·lícula; contaren que de vegades es cerquen idees i que sovint sols es tracta d'escoltar històries, anècdotes de persones properes. La llavor d'aquest projecte fou una anècdota que els contà na Margalida Tous, de s'estany, padrina d'en Toni i a qui volien dedicar el passi.
També dedicaren la sessió a madò Barbarà, la propietària de la finca de sant Llorenç on es gravà el curtmetratge que els acollí i explica l'antiga vida de pagès, cap allà als anys quaranta. Perquè tot això els permeté construir un univers propi, una història que sense ser de ningú es converteix en un ressò emocional universal des d'un imaginari col·lectiu mallorquí.
Finalment, no s'oblidaren que fa deu anys ells corrien per aquestes bambolines en les seves sessions de teatre i, volgueren recordar i agrair a tots els professors de teatre que han tingut i que els han ajudat a arribar fins aquí.
Aquí teniu el trailer:
Gran i llarga ovació.
Acabada la pel·lícula, tornaren a escena i abans de començar el col·loqui, agraïren a tots els "extres" que hi participaren i que eren entre el públic assistent:
"La màgia que té el cine és que treballa amb matèria humana i sentim la "condemna" de formar part d'aquesta "tribu" d'aquesta gran família..."
I aquí introduïren el concepte de "tribu", aquesta imatge poètica del fet que ells formen part d'aquest poble i que molta gent de Capdepera ha participat en aquesta pel·lícula.
Tot seguit, convidaren a pujar a l'escenari als actors-actrius participants en el curtmetratge per tal que contassin la seva experiència
Aplaudiments i enhorabones. Els actors i les actrius expresaren el seu agraïment i l'emoció al veure el resultat final. Des del pati de butaques mostraren la seva admiració pel llenguatge visual que han creat, pel que diuen i allò que es deixa intuir, per la metàfora i els significats de la mar, aquesta Blava terra per la gent que mai no l'havien vista.
Anècdotes d'assajos, de la paella feta per Kiko Melis...I, finalment, expliquen que a la barra del bar hi haurà un llibre per deixar constància de comentaris i una caixa que, a manera de taquilla inversa, volia recaptar de la "tribu" doblers per a propers projectes.
Fotos i enhorabones a la sortida...
Per part nostra, que ja hem publicat una llarga entrevista, sols dir que és un gran curtmetratge i deixar constància que aquí hi ha molt talent i, sobretot, molta feina.
Enhorabona!!!
I tal com va dir na Marina: "Animar a tots aquells que es confronten a una alienación tòxica que en qualsevol lloc que vagin sempre hi haurà la mar".
