Dissabte 11 de maig de 2024, a partir de les 19 h a la plaça des Sitjar, les bandes de punk, rock i hard-core Take it easy, Kindergarden, The Kagues, Síndrome de abstinencia, Eskroto i Guadaña protagonitzaren una vetllada de música memorable, tot un revival dels anys 80 i 90, que entusiasmà el públic que va omplir la plaça.

Primerament, sonaren els Take it easy, una banda gabellina de hardcore melòdic influenciada per bandes com a Lagwagon o NOFX, que s’havia apartat dels escenaris però que encara es va reunir per a l’ocasió, com també ho feu la banda següent, els Kindergarden, que amb el seu trashcore emocionà tant a seguidors com a nous espectadors en recordar molts de temes del seu LP “La vuelta al core” i amb algun que altre tema nou com “La velocidad del sonido”, d’altra banda Eskroto, va ser sens dubte la millor banda de la nit, amb un Carmona cantant que va ser un autèntic showman sobre l’escenari i que també realitzà el paper de presentador, a més de disfressar-se per a diferents temes. D’altra banda, Abel Servera Perona els acompanyà amb la xeremia en la versió “No somos nada” de La polla records. Després arribà el torn dels Síndrome que demostraren perquè es mantenen en la primera línea del punk internacional amb temes tan representatius com “La voluntad de Dios” o “El cuento del desprecio”. A la nova formació destacà la presència del batería Guillem Muntaner, antic component de la Chevy’s band. Acte seguit li tocà el torn a The Kagues format per components de Síndrome (guitarra i cantant) i de l’antiga Chevy’s (guitarra). Bateries contundents, baixos pregons i guitarres estridents, a més de veus reivindicatives en un bon escenari va ser el que es va poder escoltar a la plaça del Sitjar. 

Seguidament, va ser el torn dels veterans Guadaña, una banda que ha guanyat amb el temps i que també oferí alguna cançó amb col·laboracions entranyables. Antics companys i cares conegudes es tornaren a topar a la plaça des Sitjar en un ambient inigualable i que feia molta d’estona que no es recordava.

En definitiva, el concert homenatge va ser molt més, tal vegada un retrobament necessari de bandes que feia molt de temps que no es veien, bé perquè no estaven en actiu, bé perquè els seus quefers diaris els ho impedien. S’ha de dir que el públic que va venir a la plaça va ser nombrós i entregat. D’altra banda, s’espera que no sigui la darrera vegada que es faci, no sé si d’aquí a quinze anys més, però tal vegada cinc…tot sigui per recordar l’absència d’uns dels fundadors de la banda Eskroto: Juan Carlos “Trilla”. Va per tu, germà!

Joan Cabalgante i Guasp