Diumenge dia 3 de març, a les 19h, al teatre de Capdepera, es va dur a terme la representació de l’obra teatral Midsummer. Des d’un principi, l’escenari presentava en un costat un trio musical que va fer deleitar tots els espectadors que acudiren al teatre. Tothom quedà sorprès també per l’aportació musical dels dos actors (Daniele Fregapane i Carme González) que cantaren cançons durant tota l’actuació, sota la direcció de Joan Albinyana. Les cançons no eren de la obra de David Greig i Gordon Mcintyre, sinó que eren originals de la teclista del combo. 

Primerament, cridà l’atenció l’enorme versatilitat dels artistes, que parlaren de l’amor i les seves relacions sense embuts, amb una escena de sexe al principi de l’actuació; a rere hi tenien un plafó amb un rectangle de llums de colors que aportà un gran dinamisme a l’obra. Sobre l’escenari hi havia poca cosa més d’atrezzo i decorat. D’altra banda, la novetat de l’obra va ser que els actors es vestien i desvestien davant del públic. 

Seguidament, també foren sorprenents les escenes que contaven les coses a manera de loop amb petites variacions, una repetició que no resultà pesada, així com la durada de l’obra, que va ser llarga, tot i que el productor aclarí en el tercer acte (col·loqui que es fa amb els actors després de l’espectacle) que s’havien retallat algunes escenes.

Posteriorment, s’ha de valorar molt el treball actoral, que es va saber compenetrar amb el treball musical, que segons es digué, també serví al públic present per a relaxar-se del ritme trepidant de la trama. Sigui com sigui, l’obra també presenta una pregona càrrega filosòfica, amb certes dosis d’humor subtil, que ens apropa més a les relacions amoroses, i al pas pels trenta-cinc anys. 

Finalment, l’obra, que podia recordar per les seves característiques cinematogràfiques a musicals com La, la, land, o fins i tot per les “aventures” dels protagonistes a Pulp fiction, demostra tractar temes d’actualitat, com pugui ser un noticiari amb dona del temps o un viatge a l’interior del cervell; també hi tenen cabuda les relacions de parella amb totes les vicissituds que comporten. Durant el tercer acte, tant els músics, com els actors i productor acabaren de discernir l’entrellat de la funció, que va agradar bastant al públic assistent, que també hi va saber veure en l’argument que a la vida també hi ha possibilitat de canvi, baldament la idea surti d’una màquina de tiquets d’aparcament. 

Joan Cabalgante i Guasp