Divendres, 23 de febrer a les 20:30, a la Biblioteca Pública de Capdepera es va dur a terme el tradicional Club de lectura gairebé després de dos mesos de l’anterior cita. El llibre a comentar va ser Lliçons de química de l’autora californiana Bonnie Jean Garmus.
Primerament, els tertulians es congregaren a la sala central de la biblioteca; mentre uns aprofitaven per conversar i saludar-se, d’altres deixaven sobre la taula els àpats pel posterior sopar de la tertúlia. També n’hi havia que tafanejaven les darreres novetats que havia rebut la biblioteca o que ja reservaven el llibre per a la propera xerrada.
Seguidament, es passà a la sala lateral (una mica més petita) per iniciar la conversa del club, en rotllana, amb assistents ja coneguts, però també de nous. Les primeres paraules varen ser les de la bibliotecària, que mentre s’abocava un tassó d’aigua i després d’haver repartit les corresponents guies de lectura, aprofità per comentar les dades biogràfiques de l’autora: nascuda el 18 d’abril de 1957 a Riverside és una escriptora que treballava de redactora, guionista i directora creativa als sectors mèdic, educatius i tecnològic. També fou directora de publicacions científiques. L’any 2022 als 65 anys va debutar amb la seva novel·la Lliçons de química, amb la que assolí unes vendes impressionants.
Posteriorment, els tertulians de mica en mica començaren a rompre el gel i qui més qui manco considerà l’obra positivament. Es comentà que el llibre tenia diferents lectures, des de la dicotomia ciència-religió, fins a la denúncia en contra de la discriminació de la dona. Si més no, en aquest punt s’incidí en la gran diferència que hi ha entre dones i homes en aspectes com la bretxa salarial, degut a què molts d’alts càrrecs directius són homes i en aquest sentit les dones veuen rebaixats els seus sous. D’altra banda, es criticà que encara ara les dones pateixen discriminacions a tots els àmbits i que tot i que és cert que el nombre d’estudiants femenines és major que els masculins a les universitats, la majoria de catedràtics són homes. I tots aquests temes venien perquè la protagonista de l’obra cau en un cas d’assetjament laboral quan treballa en un departament d’universitat. Sigui com sigui, el personatge protagonista es tractat de vegades d’esbojarrat així com el seu acompanyant, amb qui té un fill, però tot i el seu caràcter agosarat aconsegueix dur a terme tot el que es proposa, com per exemple realitzar un programa de cuina a la televisió, on la sal ja no s’anomena sal, sinó clorur de sodi. Ella és una química de professió durant els anys 50 i 60. També sortiren casos d’assetjaments en la societat actual tant al món del futbol com en el del cinema. Bonnie ens presenta uns personatges complexos, alhora que entranyables. 
Finalment, la tertúlia va donar molt de sí, i això va ser així, perquè el llibre va agradar en general. La conversa es va seguir a la cambra central de la biblioteca on es va poder gaudir del sopar amb que els membres del club solen amenitzar la nit, amb l’aportació d’un plat o quelcom per menjar, com per exemple el pollastre amb formatge que surt al llibre. De la vesprada ens emportem la personalitat d’Elisabeth Zott, així com els diferents matisos amb què entrebanquen algunes traduccions, que de vegades dificulten la lectura, però d’altres l’enriqueixen. En definitiva, les Lessons in Chemistry varen fer que la química del club de lectura funcionés a la perfecció, en espera del proper llibre que serà Creix un arbre a Brooklyn. Així doncs, tothom preparat per arrelar.
Moltíssimes gràcies, senyora Garmus!
Joan Cabalgante i Guasp
