Divendres 3 de Novembre, a les 20:30 a la biblioteca de Capdepera es congregaren els tertulians del club de lectura per a comentar el llibre La neta del senyor Linh de Philippe Claudel. Una vegada assegut tothom en rotllana i amb moltes ganes animades de parlar, la bibliotecària es disposà a comentar les dades biogràfiques de l’autor, entre una mica més de rebombori del que és habitual.
Primerament, Claudel és un escriptor francès que ha treballat com a docent i també com a guionista i director de cinema i de televisió, membre de l’Academie Goncourt de literatura. La néta del Senyor Linh té un argument senzill i emotiu. El Senyor Linh és un ancià que es veu a abandonar el seu país a causa de la guerra amb altres refugiats com ell.
La controvèrsia de la nit començà pel final, és a dir, pel final del llibre que ens tenia entretenguts a la biblioteca. La qüestió és que el protagonista no anava acompanyat pel personatge que molts esperàvem que fos, i tot per una confusió en la traducció de la paraula «nena», no ocorria igual en la versió castellana. Allà mateix en férem una segona lectura i molts dels tertulians, que mantenien opinions diverses sobre el relat: alguns que l’havien llegit tan de pressa que ni posaren esment en el sorprenent final, d’altres el llibre els fascinà per la tècnica concisa de l’autor. Les peces del trencaclosques literari començaren a quadrar, i es demanaven alguns per què el senyor major anava amb la seva «neta» per tot i com era que la «nena» no parlava i tenia un paper passiu dins la novel·la. Altres escenes que entusiasmaren els lectors foren l’amistat entre el senyor Linh i Bark, un altre solitari, que tot i la diferència idiomàtica, entre ells neix l’amistat i es reconeixen de manera recíproca el dolor que porten a les espatlles. D’altra banda, tots coincidiren en què es tractava d’un llibre tendre i emotiu, escrit des de la sensibilitat, sense la necessitat de fer grans descripcions com altres llibres que hi dediquen pàgines i pàgines sense obtenir tan bon resultat.
Finalment, l’obra aborda, doncs, un tema molt actual, una tragèdia com les migracions que viuen milions de persones arreu del món i per a la qual, de moment, no s’ha trobat cap solució. Després de la tertúlia es feu l’àpat oficial amb arròs tres delícies i tot i unes mini albergínies farcides d’escàndol, així com també es pogué seguir la tertúlia de manera més informal al recinte de la biblioteca que presentava una lluentor d’ocres i daurats entre llibres que la feia encara més acollidora. Ara a l’espera de la propera trobada que serà la xocolatada tradicional de Nadal. A més la propera tertúlia serà per partida doble amb El secret de la mare i la interessant Adreça desconeguda. No us la perdeu!
Joan Cabalgante i Guasp
