Per Jaume Fuster

DIA DE LA POESIA

Dia de la poesia.
Guerres i violacions,
crims i altres menudeses
i nosaltres fent cançons.

Dia de la poesia
mentre sonen els canons
i jo vaig enfilant mots,
rebostejant pels racons
del cervell mentre se'n van
els qui estimam. Pels cantons
guaita la mort, emboscada,
sense atendre les raons
del poeta. Quina vida!,
pedaços i afegitons,
sargits i adobs fets de dies
absurds, que ens donen lliçons
que no aprenem. Mentrestant,
entrecavant pels conrons
de les paraules, cuinant
estrofes en els fogons
d'aquest viure tan maldestre,
em dic que aquestes cançons
em fan falta i que els poetes
i la poesia em són
tan necessaris com l'aire
que respir. Entre cotons,
sobreviuen els poemes,
paraules com cremallons,
paraules sense les quals
seria pitjor el món.

Dia de la poesia,
malgrat tantes defeccions.

Jaume Fuster