El Centre Cultural Cap Vermell va ser el lloc d’acollida i recepció dels tertulians, concretament a la biblioteca de Cala Rajada, divendres 3 de febrer a les vuit i quart de la vesprada. Tot i faltar-hi alguns dels tertulians habituals, s’hi congregaren alguns amants de la lectura que solen venir a comentar, parlar i riure amb i per la literatura. Aquest pic, li tocà el torn a un llibre titulat L´últim amor de Baba Dunia de l’autora Alina Bronsky. 

Primerament, i com ja és gairebé un ritual, la bibliotecària, comentà certes dades biogràfiques de l’autora, com que la seva primera novel·la, «Sherbenpark» (2008), va ser un best-seller a Alemanya i es llegeix a les escoles. També presentà altres llibres de l’autora, com ara Els plats més picants de la cuina tàrtara. Seguidament, i a poc a poc, els assistents començaren a dir la seva, semblava que el llibre creà conformitat, així que s’entengué que havia agradat en general. Es comentà alguna anècdota graciosa del llibre, com la del gall Konstantin. També el tema general: l’accident de la central nuclear de Txernòbil, al nord d’Ucraïna, en el qual es va generar una radiació superior a la de les bombes nuclears. Basada en un fet real, Dunia tot i les alertes, decideix quedar a la terra que estima, com ho havien fet tantes persones majors que es negaren a sortir de les seves llars, tot i l’accident nuclear. En aquest sentit, també es va comentar que les persones que viuen més són aquelles que no han estat mogudes del seu lloc, les que varen ser obligades a partir de Txernòbil no se sentiren tan bé. També es comentà que aquella dona devia dur certa radiació al cos, però que aquest fet no l’afectava per viure. D’altra banda, també sorgiren interessants qüestions etimològiques, com el fet de coincidir en el seu significat tres topònims com són Munic, Mònaco i Manacor: casa de monjos.

Seguidament, la tertúlia començà a agafar cos i es comentà que també a Mallorca hi ha un control de radiacions. A més, hi va haver l’anècdota que quan es produí l’accident, a les illes es prohibí el plat dels tords amb col, perquè aquests ocells migraven de la zona afectada. Calia pensar també amb les aigües subterrànies que quedaren afectades i en què els primers animals a regressar a la zona varen ser els cavalls. Txernòbil, en el codi QR que venia en el llibre, a vista de dron semblava una ciutat fantasma, devastada per la magnitud de la tragèdia, on operaris amb escassos recursos en patiren les conseqüències. Però si es torna al moll de l’os del llibre Baba Dúnia és la pionera del retorn a Txernobo i la seva filla Irina, una metgessa arrelada a Alemanya, també té un pes important dins l’obra. La narradora del llibre és en primera persona a través d’aquest mite humà i alliberador, que envia cartes a la seva neta i que paradoxalment és arrestada per assassinat. Aquest fet va ser el que no va acabar de quallar entre diferents lectors, que no veien que el passatge hi digués amb el que es contava. Sigui com sigui, l’obra presenta una sèrie de disquisicions de la protagonista sobre l’envelliment en solitari, que varen fer reflexionar els tertulians, a través d’aquest personatge entendridor creat per l’autora del llibre.

Finalment, el club de lectura acabà amb el seu àpat habitual i amb el reencontre dels tertulians amb aquest llibre tan lleuger, però tan intens que ha vengut a representar l’últim amor del club de lectura. El proper amor del club serà Alícia en terra de meravelles, i s’haurà d’estar pendent del lloc de la tertúlia, tal vegada, ja més a prop de Capdepera.

Joan Cabalgante i Guasp