Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, 1941) ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural a una persona que «per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans».

 Aquest guardó, que compleix la 54ª edició, ha volgut reconèixer la tasca d’una escriptora, enquadrada en la Generació dels setanta, que es donà a conèixer amb el llibre de relats  “Banc de fusta” (1965). Premi Sant Jordi de Novel·la, l’any 1967, amb “39º a l’ombra”, ha conreat la narrativa i la poesia.

Vicepresidenta de l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana), Antònia Vicens afegeix aquest guardó a la Creu de Sant Jordi (1999), Premi Ramon Llull, que rebutjà per la política lingüística de Jaume Matas (2004), Premi Nacional de Cultura (2016), Premi Nacional de Poesia de les Lletres Espanyoles (2018) i Premi Jaume Fuster (2019).

El compromís i l’amor per les paraules són dos trets identificatius de la vida i l’obra d’aquesta mallorquina autora d’una dotzena de novel·les i mitja dotzena de llibres de poemes que cal llegir.



A la biblioteca de Cala Rajada hi ha el racó del llibres de l'escriptora mallorquina Antònia Vicens, recent Premi d'Honor de les lletres catalanes.