Les poesies de Thormentazo són reflexions que atreuen el lector, en una senzillesa i sinceritat bastant ben aconseguides. Algunes irradien cert optimisme, comparable al to de Paulo Coelho, properes als llibres d’autoajuda, sense que això faci que la seva obra sigui desmereixedora de certa qualitat literària. Tot i l’escàs vocabulari, la seva profunditat temàtica fa que la seva obra tingui trascendència filosòfica i ens apropi a un coneixement per a la supervivència existencial i anímica de l’individu. Es mereixedora d’atenció la incorporació d’aquest autor a la nòmina de poetes, que encara es poden considerar joves, i que escriuen en un castellà sense complexes, tot i que és una llengua, que no és pròpiament la seva. Quan coneixes les motivacions del seus escrits el llibre encara cobra més importància i ens apropa a la fatalitat i a la lluita de l’autor per superar-se.
JCG
