Amb motiu del Dia de les Biblioteques, a la biblioteca de Capdepera hi hagué un contacontes de la mà de Cati Vallespir. El llibre triat va ser molt adient: "Es busca! Lili la llebre lladre de llibres" . Na Cati va narrar la història d'una llebre que roba llibres fins que descobreix que a les biblioteques pot trobar gran quantitat de llibres per llegir i no cal robar-los. Un conte molt divertit i molt ben contat per na Cati Vallespir.





El nombrós públic, infants i mares i pares, que omplien la biblioteca van gaudir del  bon quefer de la Cati i després van participar de la confecció d'un punt de lectura amb Lili com a protogonista







El Dia de la Biblioteca va sorgir per iniciativa de l'Associació Espanyola d'Amics del Llibre Infantil i Juvenil el 1997, i des de llavors, se celebra a tot Espanya.

En aquest Dia participen bibliotecaris, escriptors, il·lustradors, narradors d'històries, editors, professors, membres de l'Associació, responsables polítics i entitats que fomenten l'ús de la biblioteca com a lloc on es potencia la lectura i on es troba tot tipus d'informació a través de la paraula i la imatge.
Un dia a l'any ens aturem per donar a conèixer l'activitat de les biblioteques a la ciutadania i homenatjar els bibliotecaris com a impulsors de la lectura per a nens i grans, propiciant que els mitjans de comunicació es facin ressò de les activitats programades a les biblioteques, amb l'objectiu que aquestes entrin a formar part de l'itinerari cultural dels ciutadans i siguin veritablement una alternativa més d'oci i aprenentatge.

LA SENSECONTE 

No volia ser princesa, no volia ser alliberada pel príncep blau. Tampoc que el bes d’un príncep la tornara a la vida; ni que la salvara de l’explotació infantil. No volia amagar-se a la casa dels set nans i ser la seua criada fins que un príncep la vinguera a rescatar. No era capaç de renunciar a la seua veu per l’amor d’un xicot; ni esperava que Sant Jordi la salvara del drac. Nobles princeses condemnades a dormir o al silenci, per ordre d’una madrastra, d’un pare o d’una fada bona.

I es va calçar les sabates roges i va fugir del seu conte. Va córrer i córrer buscant refugi, i es va convertir en una senseconte. Era una sensellibre, una sensepapers, no la volien enlloc.

Amb una closca de nou va navegar per la Mar de les Lletres, i va naufragar. Nadava contra corrent, fortes onades de frases l’ofegaven, i quan es va donar per vençuda i es va abandonar a la seua sort, de sobte la va salvar la capitana Pippi Långstrump, una xiqueta lliure, generosa, que mai no s’avorria, que s’atrevia a qüestionar el raonament dels adults. Acompanyada de Matilda navegaven per la Mar de les Lletres per rescatar tots aquells personatges que s’aventuraven a creuar la mar buscant un conte millor. Heroïnes amb un fort sentit de la justícia i del deure de protegir els més dèbils.

Finalment, després de moltes tribulacions van arribar a port segur, el Port de la Biblioteca, el Paradís del qual li havia parlat Borges. Un lloc ple de tresors enfonsats, com li havia dit Virginia Woolf; una nau espacial que la portaria als punts més llunyans de l’univers; una màquina del temps que la transportaria al passat llunyà i al llunyà futur; una eixida a una vida millor, més feliç i més útil, com li va explicar Isaac Asimov. Un lloc en el qual no necessitava ser princesa per ser la protagonista de tots els contes.

Llarga vida a les biblioteques, refugi de tots, també dels senseconte, dels sensellibre, dels sensepapers, de les xiquetes que no volen ser princeses i dels xiquets que no volen ser herois. Llarga vida als bibliotecaris i bibliotecàries, guardians del Paradís, de màquines del temps i de grans tresors com ara els llibres.

Gemma Pasqual

https://www.escriptors.cat/autors/pasqualg