L'Esglèsia Nova de Son Servera va ser l'escenari escollit perquè el nostre escriptor presentàs la seva darrera obra

El passat divendres  30 d'agost, a l'esglèsia Nova de Son Servera, aquella que va impulsar Mossèn Antoni Maria Alcover i que no va ser acabada, hermosa com poques que n'hi han, s'hi va dur a terme la presentació del llibre d'un altre Mossèn, el gabellí Pere Orpí, qui 50 anys després tornava al mateix lloc per concelebrar una trajectòria de poemes i cançons que difícilment cap altre poeta podrà igualar a l'àmbit de la literatura catalana.

L'acompanyaren, entre d'altres amics, dos gabellins més, també lletraferits, Jaume Fuster Alzina i Joan Cabalgante Guasp, qui foren escortats pel Mossèn fins a l'entrada de l'esglèsia, on els hi mostrà en la penombra, una placa commemorativa que portava la següent inscripció amb una glosa escrita:

Cançó de Sa Revetla

Al·lotes de Son Servera
sortiu totes a ballar,
i farem resuscitar
ses cançons de temps enrera

La inscripció, segons ens contà el Mossèn, data de l'any 1964, i és de la seva autoria; això ens ha de sorprendre dins la dimensió sincrònica del temps. Mentre esperàvem la compareixença de l'editor, l'agrupació de Ball de Bot de son Servera, començà a presentar l'acte. Seguidament, les balladores convidaren a pujar a l'escenari els protagonistes de la nit de revetlla: Margalida, una de les primeres balladores que temps enrere protagonitzà la nit de ball i a la que el Mossèn li dedicà una cançó; no hi faltà tampoc Josep Alba, un dels membres del grup de "Los cinco del Este", qui presentà el llibre, i el mateix Pere Orpí. Com si d'una brisa nostàlgica es tractés, Pep Alba, confessà que encara sentia nostàlgia pel seu origen palmesà,-em sé alguns dels seus carrers, deia- però orgullós de sentir-se serverí, parlà d'alguna de les peces més importants d'un llibre que ha aconseguit reunir fins a tres CD's plens de cançons i poemes, que són el llarg resultat de les relacions entre el Mossèn i els grups de ball de diferents indrets de Mallorca, entre els que comptava el de son Servera, amb el qui manté una estret lligam, a més de l'església. També s'ha de dir que el llibre ja s'havia presentat a altres indrets, com puguin ser la Basílica de Sant Francesc de Palma o al seu poble: Capdepera.

Seguidament, parlà el Mossèn de llibre i de la seva recordança del lloc i de la dedicació de la cançó a la protagonista femenina d'aquella època. També parlà de diferents cançons i d'alguns dels noms que conformen un anecdotari que el lector pogué gaudir en aquesta festa tan celebrada. El grup de ball de bot, els divendres d'estiu, balla a l'Església nova, però per l'acte d'ahir, sonaren diferents peces: entre les que destacaren la mateixa serverina, Toni Moreno o la Cançó de sa Revetla. M. Pere explicà la seva relació amb Bartomeu Calatayud, de qui aprengué grans composicions, a més dels seus records de son Servera. El capellà gabellí va saber elogiar amb agraïment els moments dedicats per la presentació d'aquest darrer llibre seu "Versos per cantar", publicat per l'Editorial Documenta Balear, que tan bé ha sabut recollir el fruit d'una trajectòria tan singular com la del mossèn, resumida, en part en aquesta aportació al cantoral festiu de Mallorca. En aquest sentit, podem estar-hi tots d'agraïts pel "regal" que ha oferit Pere a tots els gabellins, serverins i mallorquins en general, en una obra d'abast universal de caire folklòric, però no ho oblidem, sense perdre la perspectiva del món i la seva basta bolla. A més, l'experiència de presentar l'obra en un entorn tan singular com l'església Nova de son Servera, amb una acollida tan plàcida com la resposta del públic serverí, no té preu.

Després, l'agrupació de ball de bot de son Servera va fer una ballada una mica especial per a l'ocasió: jotes i mateixes ompliren de coloraina l'escenari, juntament amb la vistositat de les faldes de les balladores, que tímidament, restaven també als costats assegudes amb els més petits. Els més petits també en foren protagonistes, amb els seus balls innocents que foren un color agradable per la nit de la presentació d'aquest llibre, la que fa quatre, segons ens conta en Pere, que a més d'un escriptor li provocaria certa enveja sana. Bàrbara, una de les responsables del grup i mestre d'escola a Manacor, ens comentava que el ball de bot de son Servera en concret i de tot Llevant té una característica fonamental: la contenció. En aquest sentit no feren un ball estrafolari amb grans bots i cabrioles, sinó més bé una ballada amb certa senyorívola mesura, de peu delicat i ball singular. Es notaren a faltar nombre de balladors, doncs hi havia més balladores que no pas membres mascles, per dir-ho d'alguna manera. La qüestió és que, per exemple, Capdepera, sí que presenta aquesta diferència respecta a n'aquests altres balladors, fet que no ens ha de passar per alt, però tampoc ens ha d'atabalar.

Finalment, dir que el grup musical ocupava grada i que sonaren molt bé, gràcies en part a l'acústica del lloc i també a la virtuositat dels seus components, l'acte també va ser cobert per la televisió serverina i per la revista Cala Millor 7. Al final es repartiren ensaïmades, crespells i begudes entre els assistents, per part del grup de ball, tot un detall que no es pot deixar de dir, i del qual s'hauria de prendre llum de na pintora. L'escriptor i prevere es manté imparable en la seva trajectòria literària, gràcies també a uns fonaments religiosos i culturals  que li han merescut el premi Aina Moll de l'OCB i el reconeixement de tota la comarca de Llevant i altres pobles (Mossèn Pere també va ser rector a Peguera i a l'Alqueria Blanca). Entre els ocres de les teles i els daurats d'una església engegada per Rubió, deixeble de Gaudí, el panorama ideal per un acte cultural es conjugà a son Servera en homenatge d'un gran escriptor gabellí, d'una gran persona, excursionista d'empenta, Mossèn Pere Orpí. La nostra més sincera enhorabona, el nostre més sincer agraïment. Acabarem aquesta petita crònica amb unes altres paraules de l'autor de les lletres del "Castell de Capdepera" amb aquest copeo des Puig de sa Font:

Tocau castanyetes,
tocau fabiols,
per ballar es copeo,
des Puig de sa Font.