Els dies 11 i 12 de  maig, dissabte i diumenge respectivament, s'estrenà l'obra d'Arnau Serra "Institut", amb un èxit de públic entre els quals hi havia familiars i amics. L'obra va córrer a càrrec dels alumnes del Taller de Teatre del Centre jove (grup d'ESO). La seva preparació actoral era palesa en els assajos que havien dut a terme per preparar aquesta obra.

Primerament, en un escenari de senzill decorat, que representa l'avantsala on es cou un submón on l'adolescent, l'alumne exposa els seus problemes reals, un pati d'escola basta perquè sorgeixin històries com la del noi que vol controlar el que hi surt al mòbil de l'al·lota, en un clar exemple de violència de gènere, l'abús d'internet o els videojocs fan caure en el catatonisme més perillós al fill d'una família, protagonista de l'obra, on un pare no es veu capaç d'enfrontar-se a problemes reals i la mare es veu desbordada per una situació, en la qual sembla que tot el pes i responsabilitat recaigui sobre ella. En aquest sentit, la societat castiga la figura femenina i l'enfonsa, però ella hàbilment demostra un equilibri per posar ordre.

Seguidament, sorgeixen les disputes entre els adolescents, on el protagonista notablement representat per un actor que es comença a forjar dins la pedrera del teatre gabellí. Amb una guitarra a l'esquena és un dels pocs que mostra sensibilitat i valentia alhora d'afrontar problemes reals amb certa maduresa. Tot i que és, francament, superat per unes noies que són més avançades que la resta de companys. D'altra banda, el fum, introdueix l'espai escènic en una atmosfera com de somni, tot i que els problemes que ha de superar el grup de joves és molt gran, i només el professorat i les famílies reben aquest cop emocional. El mestre té la clau, i el director de teatre ha sabut canalitzar aquestes inquietuds cap a un producte final molt ben elaborat.

Posteriorment, s'ha parlat molt de la violència a les escoles, aquí simbolitzada en aquest ganivet letal que conformarà el desencadenant fatídic de l'obra, de cada vegada l'Institut és més nord americà, la pol·lèmica sobre els casos d'armes està servida, i ara a més des de les bases més feixistes  es vol que els professors portin armes (quin desbarat!), hom recorda el documental de Bowling for columbine, on un savi director de cinema conta la tragèdia de la matança a un institut dels Estats Units, el drama està servit com ho està en aquesta obra. Per ventura s'arribarà aquesta situació als Instituts, però la veritat és que en aquest sentit encara es té una mica de sort, tot i que no gaire, perquè la mostra d'aquesta obra dóna peu a pensar que els problemes de petit voltatge entre els joves s'arriben a fer grans, com la bolla de neu que redola per la muntanya.

Finalment, el llenguatge de l'obra és un clar mirall del que utilitzen els joves, i Arnau té en aquest sentit una idea sense filtres, que demostra que els adolescents presenten un llenguatge visceral, ple d'insults i agressiu, que també es manifesta a l'obra. Tot i així el llenguatge és combinat amb certs jocs verbals realment ocurrents, com el del "logaritme matemàtic", que fan arrencar alguna rialla a l'espectador, entre els quals també hi figurava jovent, qui necessita més que ningú d'aquest tipus d'espectacles; alguns d'ells segur que en traurà l'entrellat de tot això. En definitiva, una obra necessària d'un dramaturg imprescindible dins la contrada gabellina i més enllà dels seus confins, perquè el teatre no acaba mai; Arnau segur que bé pot ser un d'aquells directors que si hagués sortit de l'illa (i n'ha sortit!) la seva projecció hauria estat infinita; ara el tenim aquí i s'ha d'aprofitar, gaudim-lo. Enhorabona als joves actors que interpreten aquesta obra, perquè han sabut crèixer sobre l'escenari i sobre la vida. Tot i així, aleeeeeeeeeeeeeeeeeeerta!