La gratitud és un exercici que implica un cert reconeixement cap a l'altre, però que hauríem de practicar sovint, com la lectura. Shanti, és una paraula sànscrita que significa "pau", de vegades es recita a les classes de ioga l'expressió "om shanti" per indicar la calma que ens porta el mantra repetit, pel qual arribam a un estat de pau, a una realitat ben profunda. Com un estat de gràcia és estar en pau.
"De bien nacido es ser agradecido", així ho entengueren Tolo Alzina i Pere-Jordi Munar (il·lustrat per Corine Carreira), qui aprofitaren aquest passat Nadal per presentar el llibre Col·lagen per a l'ànima, que per subtítol porta "La gratitud". Per tres vegades donaven les gràcies en aquestes píndoles literàries per a purificar l'ànima. Bé ha anat el seu periple per Catalunya. Segur que ens ho contaran.
Seguidament, servidor hauria de donar les gràcies a moltes persones, començaria per deutes literaris amb Àngel Terron, de qui vaig poder llegir els seus SONS NETS, un poemari exquisit que vaig poder tenir el gust d'escoltar al Museu de Mallorca en motiu de la inauguració de l'exposició d'Horacio Sapere, "L'última muntanya", una combinació entre els quadres seus dels anys 70 i els paisatges mallorquins pintats pels nostres paisatgistes; a la sala del segon pis es recità Costa i Llobera i Joan Alcover, a més d'Àngel Terron i servidor, entre d'altres com Àngels Cardona, la convidada anava de part de la poeta Ma Victòria Secall. La següent estrofa, pertany a un poema de Sons Nets, dedicat a Biel Mesquida:
Ja saps, amic, com són els aborígens
arrecerats darrere la roca
sols per malvendre terra quan pertoca
i esborrar la pobresa dels orígens.
Posteriorment, no s'havia deixar de veure l'exposició sobre Aurora Picornell (1912-1937), Història i memòria. comisariada per l'amic David Ginard Feron. A l'edifici de la Riera de Palma (UIB) es va inaugurà aquesta exposició. Coneguda com la Passionària de Mallorca, fou una de les principals activistes polítiques i socials de la història del segle XX. Curiós el nom de les companyes sastresses, de llinatges Pascual i Flaquer.
Seguidament, sense deixar els llibres, mentre recordam la presentació del llibre de Pere Orpí, "Versos per cantar" al Teatre de Capdepera, ens deixam portar per una de les seves estrofes:
Jo som l'amic,
l'amic del vent,
que empeny el dia
cap a Ponent. 
El poeta de fe, és un pou d'humiltat i de gratitud. Sense sortir dels marges de la poesia, s'han publicat per part de l'editorial pollencina El Gall, les obres completes de Josep Ma Llompart, una filigrana literària que és el colofó de l'any Llompart, gràcies a l'esforç de molta de gent, entre les que destaco Pilar Arnau, comissaria de l'exposició i Cèlia Riba, neboda del poeta. És un privilegi haver gaudit de moments emotius com el de l'estrena d'una placa commemorativa a casa seva o la presentació de les seves obres completes a Can Alcover, on la Consellera de Cultura, Fanny Tur, va lloar tots els que hi han pres part i com a bona eivissenca recordà que Llompart i Encarnació Vinyes romangueren en el seu viatge de noces a la casa de Marià Villangómez, il·lustre poeta nascut a Eivissa, tot i que no fou tan compromès com el poeta palmesà.
D'altra banda, i canviant de terç (esper que la junta pro-animalista no em renyi per emprar aquest terme) s'estrenà a Palma el I congrés d'innovació educativa, amb uns 1700 assistents, que es diu aviat, a la presentació, la presidenta del govern, cità a Saint-Exupéry per dir que hem de formar a les persones, així com també parlà de la modernitat líquida de Bauman, qui proposa que les societats contemporànies són una clara continuació de les transicions institucionals modernes i els desenvolupaments culturals. Aquest i altres autors parlen d'un procés de modernització reflexiva: en paraules de Giddens, "les pràctiques socials són constantment examinades i reformades a la llum de la informació entrant sobre aquestes mateixes pràctiques, alterant així el seu caràcter constitutiu". La modernitat en aquests moments tendeix a ser auto-referència, en lloc de ser definida en gran part com oposada al tradicionalisme, com amb la modernitat.
També la literatura beu d'aquesta modernitat, tot i així, parlarem d'un clàssic dins l'àmbit de les lletres insulars, tot i que escriu en castellà, em refereixo a Diego Sabiote, i la seva darrera obra "Luminosa posada", que tinc el plaer de fullejar-la amb les meves mans una obra del 2018, editada pel Club Granada Costa, una summa literaria dels seus poemes, d'estil breu, gairebé minimalista, per la seva senzillesa i transparència, ell mateix me'l regalà durant la presentació de "El perfum del llorer" de Ma Victòria Secall, un poemari d'aromes casolans, d'una autora també en estat de gràcia, almenys pel que fa a aspectes literaris. Sabiote com Mossèn Pere Orpí, és un altre poeta de Fe, tot i que d'una altra branca filosòfica, de la qual n'és doctor de la UIB, després d'haver treballat dels 10 fins als 19 anys a una cantera de Macael, allà ho deix. De mostra, aquí en teniu un poema:
ESCALADOR
Lo dijo un escalador.
Después de ascender
la montaña más alta
qué hemos de mirar
si el alma no tiene ventana.
El poemari és extens i sublim o un exercici estètic ben resolt, segons ens conta Lusia Rosselló, mitjançant la paraula. Em contava, Sabiote, que li varen fer uns honors concedits que únicament comparteix amb el gran poeta català Joan Maragall, tot un privilegi, del que pot estar agraït.
Però tornem a la modernitat líquida o tardana, en una tertúlia que vaig tenir amb tres dames, -el privilegi va ser meu-, al Loira vaig descobrir que l'idealisme encara no és mort i que hi ha novel·les tan interessants com L'estrangulador de Manuel Vázquez de Montalban, o directors de cinema que són capaços de fer denúncia de la realitat social nordamericana (que també comença o acaba a ser la nostra) com Michael Moore, i es recordava la genialitat de Delibes o la teatralitat de Dalí. Com va dir una d'elles mentre la llum ocre i tardoral de les fulles rambleres queia sobre els nostres cossos, els trens que passen s'han d'agafar, sinó quedes en terra, així que jo agafo el meu.
Finalment, he de dir que la gratitud obri portes, que ens porten (valgui la redundància) cap a la pau. Aprofito el camí per llegir Sabiote i la història del còmic a Mallorca en els darrers trenta anys (1975-2005) de Francisca Lladó, on hi fa un repàs a la trajectòria de dibuixants com Max o Pere Joan, congeniats en projectes com "Nosotros somos los muertos" o en solitari amb "Secretos de la dragonera". Sí, sí, m'aferro al meu axioma d'avui perquè convé ser agraïts, mai no se sap el que pot passar. Adéu siau, bona lectura, om shanti!
Els dies 25 i 26 de gener de 2019, la Conselleria d'Educació i Universitat celebrarà un congrés d'innovació educativa per visualitzar els processos d'innovació i transformació que es duen a terme als centres educatius de les Illes. Una festa de l’educació que ha reunit a 1700 persones, en un ambient agradable i molt ben organitzat per compartir junts les inquietuds i les darreres línies d’innovació que s’estan implantant a les aules. Allà també trobaren cares conegudes...
