Divendres va ser el dia escollit per apropar el gran llibre "Matar un rossinyol" als membres del club de lectura, que aquesta vegada es presentà en massa (més de 30 persones, lectores o no), no se sap si perquè també s'acabava amb la tradicional xocolatada. El cert de la qüestió és que el crim comença a atreure els tertulians, que quedaren corpresos per una història en la qual s'acusa Tom, un noi negre,  d'haver comès una violació. No desvetllarem el final (tot i que una àvida lectora sí que ho va fer a la tertúlia), però la qüestió és que la dimensió literària del relat es manté de principi a fi.

La bibliotecària ens introduí una mica en la història i en la biografia de l'autora, com sol fer. Harper Lee va ser íntima amiga de Truman Capote, aquest fet, va obrir una pol·lèmica sobre l'autoria de la novel·la. El llibre li va merèixer un premi Púlitzer, i va ser l'única novel·la que va redactar en vida, tot i que en va escriure una altre publicada el 2007. La qüestió és que el llibre va ser un bestseller i va gaudir de l'admiració del públic.

La narració de l'obra es dóna a partir de la mirada d'una nena, Scout i del seu germà Jem, fills d'un advocat, protagonista del llibre, de grans principis que haurà de defensar l'acusació que recau sobre Tom, un negre a Maycomb, Alabama profunda, que és víctima d'una situació que sembla producte del racisme. D'això se'n parlà i molt a la tertúlia, on es conversà sobre situacions de marginació del passat a Mallorca, amb casos com l'ètnia gitana o el cas jueu, per exemple, i també sobre situacions del present com el cas mexicà amb els EUA. Hi ha moltes situacions d'injustícia racial que es podrien solventar amb l'educació pertinent. La bibliotecària llegí un poema de Leopold Sédar Seghor extret d'un llibre per a infants amb maques il·lustracions:

Quan jo nasquí, era negre.
Quan cresquí, era negre.
Quan me dona el sol, som negre.
Quan estic malalt, som negre.
Quan me mori, seré negre.
I mentre tant, tu, home blanc,
quan nasqueres, eres rosat.

Quan cresqueres, fores blanc.
Quan et dóna el sol, ets vermell.
Quan sents fred, ets blau.
Quan tens por, ets verd.
Quan estàs malalt, ets groc.
Quan et moris, seràs gris.
Aleshores: qui de nosaltres dos és un home de color?

Finalment, la tertúlia acabà amb l'impacte d'una història emocionant, que exposa una sèrie de valors que s'han de considerar, com és la lluita contra el racisme i la xenofòbia o la recerca de la justícia, tot vist des de la perspectiva d'una noia inocent, que tal vegada ens serveix de mirall per poder pouar dins els nostres sentiments cap als altres. Una novel·la que sens dubte no ens deixà indiferents. A més, hi hagué el tradicional sopar i una bona xocolatada amb diferents ensaïmades que endolciren un relat prou bo per dir que no es pot de cap de les maneres, matar un rossinyol, en una història que ens conmou el cor, quan és moment d'entrar al Nadal. Bon Nadal!