Dimarts, dia 29 de novembre, a les 21 hores, va tenir lloc la presentació del llibre Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari" editat per Documenta Balear i Cap Vermell, a Lloret. La presentació va tenir lloc a la plaça de l'església, en el marc dels actes de la tradicional Fira del Sequer 2018.
El regidor de Cultura de l'Ajuntament, Pere Joan Munar, va ser l'encarregat de donar la benvinguda i Felip Munar va fer la presentació de n'Esperança Llabrès, qui parlà del contingut del llibre i com i perquè el va escriure.
El llibre te previst viatjar cap a Barcelona, ja que es presentarà a la "Setmana del llibre en català" que es celebra en Barcelona del 7 al 16 de setembre. La signatura d'exemplars, per part de l'autora, serà dia 13 a les 19 hores a l'avinguda de la Catedral, concretament a la paradeta de l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Felip Munar a la seva secció del Diario de Mallorca, es referia a la presentació a Lloret del llibre:
Festa des Sequer
Felip Munar i Munar (Diario de Mallorca, 30.08.2018)
"Aquest dissabte, dia 1 de setembre, Lloret de Vistalegre celebra la Festa del Sequer. I com totes serà especial. L'any 1981 un grup de lloretans varen decidir de muntar un sequer en una era, i fer una ballada. Això fou l'embrió d'una de les primeres fires temàtiques de Mallorca i que, més endavant, molts de pobles han institucionalitzat per tal de promocionar els productes locals, focalitzat en un producte determinat, ja que les fires de maig o d'octubre han perdut el sentit originari, llevat de la de Sineu, Llucmajor, Manacor i Inca: Fira de la Mel, de la Sobrassada, del Pebre Bord, Dolça, etc.; i també les fires nocturnes estiuenques que emplenen un espai d'oci, entreteniment i vendes. Ara bé, la Festa del Sequer sobrepassa les dimensions d'una fira convencional ja que mou i promou uns sentiments, uns anhels, una simbologia, una participació i un rerefons que no es troben en moltes de les altres fires. El fet que any rere any s'exposin més d'un centenar de figues, que tot el poble s'endomassi al voltant de les figues i figueres, que un grup de més de cinquanta persones –la Comissió del Sequer- treballi durant un mes perquè la presentació i contextualització de la festa sigui diferent i original, que la festa hagi servit per conscienciar de la importància de la figuera en el nostre paisatge, però també com a element de recuperació econòmica, esdevenen circumstàncies úniques i que paga la pena considerar.
Miquel Calent va obrir, amb la crida a la festa, una porta a l'esperança, també. La figa ha estat la gran oblidada en la nostra cuina, però comprovam que els bons restaurants ja ofereixen plats on la figa esdevé el condiment bàsic. El "tapafiga" que els darrers anys s'ha posat de moda en la Festa del Sequer'ha convertit en una cuina d'innovació i presentació extraordinària –l'any passat vam poder tastar el "sushi de figa"!–, i els menjars elaborats també han esdevingut una excusa perfecte per tal de veure les immenses possibilitats culinàries del producte. Hi ha reculls de receptes de figues, com els nostrats "De la figuera a la taula" (Documenta Balear, 1999), "De la figuera a la taula. Més receptes de cuina" (Documenta Balear, 2014), o el que hem presentat en la fira d'enguany, "Figueres i figues. Història i simbolisme. Receptari" (Documenta Balear, 2017), de M. Esperança Llabrés, també amb un centenar de receptes exquisides.
Així mateix, durant tot l'any es treballa el món de les figueres. Els darrers dos anys, amb la col·laboració de la finca experimental de Son Mut Nou, els nins de l'escola pública Antònia Alzina de Lloret, han sembrat una figuera i n'han tingut cura amb la finalitat que sàpiguen on i com es pot sembrar, quines necessitats té la figuera, etc. tot això sota la supervisió d'un grup coordinat per Arnau Mateu. Enguany, la Comissió del Sequer, també retrà homenatge a Montserrat Pons, el veritable mestre i artífex de l'esplendor de la figuera a Mallorca.
¿Podem concebre el nostre paisatge illenc sense la figuera –o sense l'ametller, o el garrofer–? La figuera és el primer arbre que s'esmenta a la Bíblia, i els grecs anomenaven el producte sikon que és també el nom del sexe femení. A la nostra cultura popular hi ha una cançó que hi fa referència: "Enmig de s'enforcadura/ m'hi ha sortit un redolet/ negre i clivelladet/ com la figa flor madura". Considerada menjar dels filòsofs, ja que era menjua preferida de Plató. Pels fenicis la figa era símbol de l'amor i del desig, i també de la pau i la balquena; segurament al voltant dels 700 aC les dugueren fins a les Pitiüses i Mallorca. L'historiador Plini lloava la grossària i dolçor de les figues eivissenques. A cada poble de Mallorca hi ha topònims sobre la figuera, ha donat un ball, una mateixa única –la mateixa del Figueral–, i el nostre cançoner i refranyer hi fan referència constantment: "Qui s'ha menjat les flors que es mengi les agostenques", "Mig figa, mig rem", "Beure's el cop com la figuera", "Fer figa", etc. L'animadversió contra la figuera s'explica perquè no podia agombolar la llar al seu voltant –"Foc de figuera, foc de quimera"-, ja que la fusta no fa caliu; però també perquè una partera no podia menjar res cuinat amb llenya de figuera, perquè s'estroncava la llet. I una endevinalla: "Mu mare mascle em parí/ i femella som tornada/ i quan em veuen descordada/ tothom s'acabussa a mi".
Bona festa i bon sequer!"
