Cada dia, un poeta gabellí  ens ofereix la seva obra

AMBULÀNCIA DEL DESIG

Ja no saps quina estructura és la que et manté:
el teu cor sobreviu, batega a través de les autopistes?
A l’illa del sud dues grans vies
envolten l’espai vital i porten als hospitals:
la nit és la companya i el company
que perdem pel camí: i malgrat tot, ens afegim
a les gran corredisses
per les avingudes atapeïdes de gent en festa,
de festa contínua
fins que surt el sol.
A l’illa del sud i també a la meva
tots som desconeguts.
Ciutadans anònims en cotxes a vegades potents
i també en ambulàncies que gemeguen
i udolen fins que qualcú els dóna pas:
conductors i somiadors passen a tota velocitat
per tal d’arribar d’hora i entregar la càrrega
en perfecte estat de conservació:
vida i mort insistint en viatjar
i tu, després de tants anys,
encara no saps per què...

(1986)