Dissabte 5 de novembre va tenir lloc la conferència "Els grafits nàutics de la Capella del Castell", a l'interior d'aquest edifici, l'oratori de Nostra Senyora Verge de l'Esperança, situada al cim del conjunt del Castell de Capdepera. Els tècnics i especialistes Catalina Garau, Elvira González i Bernat Oliver, varen esser els encarregats, en aquest ordre, d'explicar el descobriment de 26 grafits en dos murs d'una de les habitacions del primer pis de la mencionada Capella.
Així, a les onze del matí, una quarantena de persones, s'asseia en els bancs de l'Església, esperant, expentant, l'explicació.
Va introducir el tema, Catalina Garau, la qual va situar el descobriment en el seu context. A la pantalla situada ben enfront de l'altar, a la primera diapositiva es podia llegir: "Pla integral del Castell de Capdepera (2014-2018)". Seguidament, "2017:Consolidació/restauració parcial de l'església del Castell de Capdepera".
Així doncs, segons la tècnica, el descobriment dels grafits, aniria vinculat, des d'un principi a l'existència de degoters en els sostres de part de la Capella i per tant a les tasques d'impermeabilització contra la humitat. D'aquí que s'haguessin de buidar unes habitacions, a la part superior de la Capella, tot entrant a l'esquerra, que fins llavors, s'havien utilitzat de magatzem. En observar detingudament els seus murs, els especialistes i arqueòlegs, apreciaren, dibuixos que pareixien esser vaixells, fets amb una tècnica d'incisió.
Les representacions, havien quedat, d'alguna manera ocultes i mai ningú se n'havia temut d'elles, malgrat estar relativament visibles. Superada la primera sorpresa, i a partir de llavors, les tasques de recollida de dades, anàlisi, estudi, interpretació, no s'han aturat. A banda dels directors del projecte: Bernat Oliver i ella mateixa, Catalina, de moment, han intervengut com a col·laboradors en el projecte: Pep Merino, arqueòleg convidat, Elvira González, criptògrafa, Marta Díaz, especialista en morters, entre d'altres.
Així, el treball d'investigació dels grafits, continuà Tina, s'estructuraria en quatre parts: observació i anàlisi, treball d'investigació històrica preliminar, estudi d'estratigrafia d'estructures per esbrinar l'evolució arquitectònica de l'edifici i, finalment, anàlisi de patologies i proposta de solucions per les mateixes.
L'arqueòloga també va parlar dels treballs que havien fet fins aleshores a la Capella (datada el s XV) per tal de saber-ne l'evolució. Així, l'església primitiva, la més antiga, s'ubicaria a l'entrada de l'actual temple, i a l'espai on ara hi ha l'altar, hi hauria una antiga torre, d'època, probablement, similar. En aquest punt va destacar altres temes, com per exemple que l'aljub, que tothom coneix, adherit a la capella, no seria el més primitiu, ja que al excavar-lo s'hi havien trobat traces d'unes finestres i una porta. Això indicaria que aquest espai era una estructura en aquells moments amb un ús diferent, i que per tant el primitiu aljub, es trobaria a una altra banda. Probablement, afegí l'arqueòloga, se situaria on els fidels seuen actualment. També s'ha especulat sobre la possibilitat que, precisament en aquesta zona, entre la capella antiga i la torre, on ara hi ha l'altar, hi hagués un cementeri.
Tina, va concloure el seu parlament amb el projecte pel 2017 i va indicar que es concretaria en dues qüestions: restaurar les habitacions on hi han els grafits i a les visites guiades.
La criptògrafa Elvira González, va parlar de la posició estratègica del Castell de Capdepera, el qual dominava tota la part oriental de Mallorca, i el canal de Menorca, destacant la situació de la pròpia Capella, a la part més alta de tot el Castell, i que per tant, comptaria amb una major visibilitat.
Seguidament va analitzar el tema dels 26 grafits, de moment datats entre el s XVII i XVIII, i distribuïts entre el mur est (amb més quantitat de representacions) i el mur oest.
Una de les primeres feines que es va haver de fer per analitzar els dibuixos, va esser treure'n el plànol. Això es va aconseguir col·locant un paper de calc transparent sobre la superfície del mur, i d'aquí, amb cura i manya reseguir les línies incises amb rotulador. Així del mur est en va sortir una escena nàutica i del de l'oest una altra. En aquesta darrera, es va descobrir davall l'escena principal, una altra d'anterior, molt desdibuixada, feta amb traços de carbó, no amb incisions.
Una vegada extretes les escenes conjuntes, es varen començar a estudiar els grafits un per un. Així, en el mur est, destaquen vaixells, on s'hi poden apreciar les boques dels canons. A un d'ells, millor aconseguit, que els altres, també s'hi pot observar un timó i les ones, ben dibuixades. Junt en aquesta embarcació, a la vora, s'hi pot veure el cap i el rostre d'una persona amb una mena de tricorni (aquesta representació tendria una data posterior).
Passau el ratolí per damunt la fotografia per veure-la amb altra resolució
Alguns dels vaixells, també en el mur oest, estan envoltats de punts incisos, bastant espesos. Hi han dues interpretacions en aquest fet: aquests podrien indicar els canons que duia cada embarcació o bé destacarien, d'alguna manera, els vaixells enemics. La presència d'un estel sobre una de les naus encara s'està estudiant.
Pel que fa a la interpretació conjunta, Elvira puntualitzà que els 26 grafits estan distribuïts en dues marines, una a cada mur, amb vaixells (xabecs i galeres) amb la seva línia de l'horitzó. També hi ha presència d'artilleria amb els forats que indiquen les boques de canons. Quant a l'autoria dels grafits, fins ara, se suposa que 2 ó 3 persones contemporànies varen esser les responsables dels mateixos. Com a excepció, i a banda del grafit del cap i rostre ja esmentat, hi ha, el que pareix esser, l'esboç d'una figura de persona, en pigment vermell, bastant desdibuixada.
Passau el ratolí per damunt la fotografia per veure-la amb altra resolució
Respecte a l'habitació on s'han trobat els grafits segurament es tractàs d'una sala de repòs o de vigilància. Com a hipòtesi s'ha pensat que els soldats dargons que vigilaven el canal de Menorca fossin els autors d'aquestes representacions. tot el que hi ha és de difícil interpretació.
Així, si es considera la indumentària del cap de persona, l'arquitectura de la capella i la presència de la guarnició militar documentada el 1715, es podrien datar els grafits el primer terç del s XVIII.
La criptògrafa va concloure la seva explicació amb una comparació de diferents grafits trobats a diferents indrets de Mallorca, com ara les imatges de vaixells dibuixats a la planta baixa, de la torre nord del Castell de Bellver, a Palma, els grafits de vaixells que narren la conquesta de Mallorca per Jaume I al Castell de Santueri (Felanitx), les 3 naus dibuixades a la torre de Santa Ponça (Calvià), datats en el s XVII i d'altres a la torre de Llucmajor, els que encara romanen a la Torre de Canyamel (després de la inapropiada restauració que en va fer desaparèixer la majoria). També va fer menció als grafits descoberts en el Molí d'en Moragues d'Alcúdia (1633) i finalment a uns grafits, més moderns, de llaüts, datats cap el 1930, a l'illa de na Pelada (Ses Salines),a uns 800 metres de la costa.
La conferència va acabar amb la intervenció de l'arqueòleg i especialista en tipologies d'embarcacions a través de la Història, Bernat Oliver. Aquest va iniciar la seva explicació fent menció en els diferents tipus de naus existents en els s XVI, XVII i XVIII. Així va anomenar: llaüts, galeres, sageties, pàmfils, xabecs, entre molts d'altres, mostrant, alhora, a la pantalla de projecció diferents imatges de quadres, de marines d'época, on es podien apreciar molt bé les diferents formes dels cascs, velams, timons...
Oliver va voler puntualitzar respecte els grafits descoberts que "si s'ha de ser rigorós, són difícils d'identificar-ne la seva tipologia". Aquí va posar com exemple un dels grafits, que tenia un casc amb una forma molt corvada. Aquest vaixell interpretat tal com es veu, ens remuntaria a una forma de vaixell existent a l'edat mitjana. Això no harmonitzaria amb la resta d'embarcacions dibuixades, molt posteriors. Per altra banda, també es podria pensar que aquesta corba del casc és deguda a un dibuix en perspectiva.
Passau el ratolí per damunt la fotografia per veure-la amb altra resolució
El que sí es pot dir, amb seguretat és que les representacions descobertes, ens mostren vaixells armats. Això era més que necessari en una època on tenia gran força la pirateria el corsarisme.
Passau el ratolí per damunt la fotografia per veure-la amb altra resolució
Queden moltes incògnites a descobrir, l'escala no acaba a la cambra i, es de suposar, que anava a la terrassa de l'església o antiga torre per fora de la murada.
Hi ha nombrosos testimonis posats per veure si hi ha moviments a la zona lateral esquerra (segons s'entra) de la capella.
L'explicació es va acabar amb el gran aplaudiment del públic i amb la visita organitzada, de sis en sis, a l'habitacle on romanen, els descoberts grafits.
Recomanam que aprofiteu qualsevol visita guiada que es faci per contemplar els grafits.
