Els dies 24 i 25 de gener han tingut lloc al teatre de Capdepera les “Jornades d'Estudis Locals sobre el metodisme a Capdepera”, organitzades per l’Associació Cultural Cap Vermell i que han comptat amb el suport de l’Ajuntament de Capdepera. 
Les jornades, resultat d’una sèrie de treballs d’investigació i d’unes coincidències de contactes entre algunes de les persones involucrades, obren la porta a més investigacions entorn a la presència del metodisme a les Balears i a Catalunya, amb focus locals com Capdepera on factors concrets van afavorir-hi l’arrelament i la consolidació d’aquesta dissidència del protestantisme. Un dels fruits més rellevants d’aquests treballs d’investigació és el llibre “El metodisme a Capdepera. 75è aniversari de la mort de Bartomeu Alou”, de la col·lecció Menjavents d’Edicions Documenta Balear. Hi ha opinions coincidents a afirmar que aquesta serà, d’ara endavant, una obra de referència per a tothom que vulgui seguir estudiant la història del metodisme a les terres de parla catalana.
Els participants a les jornades han estat Josep Lluís Carod-Rovira, professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, director de la càtedra de diversitat social i coordinador de la història del metodisme als Països Catalans; Pere Fullana (Algaida, 1958) historiador, autor de publicacions com “El catolicisme social a Mallorca (1877-1902)” (1990) i “El moviment catòlic a Mallorca (1875-1912)” (1994); Josep Terrassa (Capdepera, 1952) autor de nombrosos articles a Cap Vermell relacionats amb la història i la societat de Capdepera, i dels llibres “El castell de Capdepera” (1985) i “Patrimoni arqueològic del municipi de Capdepera” (1991); Carme Capó (Barcelona, 1957) autora de “L’obra metodista a Catalunya i les Balears” (1994) i “El protestantisme a les Illes Balears” (2009); Caterina M. Amengual (Lloseta, 1966) i Antònia Ballester (Capdepera, 1966), pedagogues, llicenciades en ciències de l’educació (UIB), autores d’un estudi sobre l’escola metodista de Capdepera (1988); Miquel Llull (Capdepera, 1958), autor de “Maç de fulls escollits” (2012), una selecció dels articles publicats majorment a Cap Vermell; Bartomeu Melis, Meyme, (Capdepera, 1946), periodista i cronista local, autor de “Girant la ullada cap enrere” (2010) i “Gent nostra d’abans i d’ara” (2013), seleccions dels seus articles a Cap Vermell. També hi ha participat Isabel Moll Blanes, historiadora i professora de la Universitat de les Illes Balears, en qualitat de moderadora de la taula rodona que es va fer divendres després de les ponències de Carod-Rovira i de Pere Fullana.
Començaren les jornades amb una roda de premsa a la seu de l’església metodista de Capdepera, al carrer Sant Pere, amb presència d’alguns dels ponents i de representants de l’església metodista de Mallorca, Miquel Navarro, i local, David Vives, els qui feren ressò de la força que prengué el metodisme de la ma de Bartomeu Alou als seus inicis. Els investigadors van introduir el llibre presentat i la feina realitzada, i el batle de Capdepera va aprofitar per agrair l’Associació Cultural Cap Vermell la seva contribució a ajudar a descobrir una part de la història local. A continuació començaren les jornades al teatre local.
Al llarg d’aquestes dues intenses i fructíferes jornades es va oferir al nombrós públic assistent una idea global molt endreçada del caràcter de la religió metodista en general i de la de Capdepera en particular. Això ha estat possible no tan sols per les múltiples fons gràfiques investigades, sinó també pels testimonis directes aportats per antics alumnes de les classes de Bartomeu Alou i la seva esposa, Isabel Oleo, mestres de les escoles metodistes gabellines de nins i nines respectivament. Aquests testimonis van ser recollits per Caterina M. Amengual i Antònia Ballester en fer la seva investigació sobre “L’escola metodista de Capdepera”.
Com a tota investigació, diverses preguntes sortiren a la llum i varen anar ubicant en el mapa de lloc, de temps i de context social determinats aspectes relatius al metodisme, per descobrir-nos la figura d’en Bartomeu Alou, pastor que va mantenir-se en el seu càrrec durant 59 anys, fet insòlit; per descobrir com s’originà l’escissió del protestantisme a Anglaterra; per saber d’on prové el nom de “metodisme”; per relacionar alguns factors que permeteren l’assentament amb una força inusitada d’una religió nova a una població com Capdepera, lloc on va conviure amb els catòlics i, també, amb els espiritistes; altres preguntes portaren també a identificar nous factors, que podrien dur a noves conclusions un cop siguin estudiats en profunditat.
Carme Capó va anar desgranant el viatge del metodisme portat a Capdepera per Bartomeu Alou, un gran bagul carregat d’elements propis de les més avançades civilitzacions. Segons les explicacions diverses dels ponents, hi podem trobar la llibertat de pensar; l’alfabetització; educació competent a l’abast de la gent més pobre, fossin o no fidels del metodisme; l’espiritualitat, on cadascú és fa responsable de la seva pròpia vida espiritual; a aquests elements d’instrucció personal s’afegeixen la marca de la responsabilitat moral; la tolerància; el reconeixement de la dona i la seva inclusió en la vida social d’una manera natural; l’honestedat i la rectitud de comportament; i, també molt important, el respecte a la pròpia cultura, com es demostrà amb la traducció del catecisme al català l’any 1869. Com digué n’Antònia Ballester fent referència al moment que ella i na Caterina M. Amengual feien la seva investigació, “ens cridava l’atenció que la gent gran, encara que fossin catòlics, coincidien a la consideració que els metodistes amb els qui havien conviscut eren bones persones”. Persones que s’havien anat organitzant en diferents nuclis del poble, com cità Josep Terrassa, del carrer Sant Pere, de Son Poca Palla, i de Na Velleta, el qual més endavant passaria a ser un nucli de famílies més properes a l’espiritisme.
Encara que Bartomeu Alou diferenciava i separava clarament política i religió, i que l’educació religiosa era una assignatura optativa reservada als diumenges en hores prèvies al culte, les preguntes investigadores, però, també demanaven per la convivència amb la religió catòlica. Perquè, abans de finals del s. XIX, continuà Terrassa, ja s’havien produït rebel·lions personals de rebuig a la religió catòlica. Al llarg de la història, l’entrada en escena de diversos elements de poder governamental i d’una part de la religió catòlica associada a ells, interessats en el control i domini de la població, dugué a ofensives de diversa casta contra el metodisme. En Pere Fullana parlà de la confrontació catolicisme-protestantisme a Mallorca en el marc de la modernitat relativa al període 1868-1953. La ponència de Josep Lluís Carod Rovira es centrà en l’any 1939, quan el franquisme optà per la unitat de bandera, de culte, de cultura, d’idioma, etc. (Podeu llegir aquestes reflexions de Carod-Rovira a la revista El Temps, 21 de gener de 2014, pàgines 32 a 36). I en Bartomeu Melis Melis orientà les seves paraules a les baralles dialèctiques existents entre catòlics i metodistes a partir de textos extrets de la revista La Voz del Pueblo i altres fonts.
Aquesta investigació no ha fet més que començar a posar les primeres llavors però, com hem dit, ha donat els seus fruits. Miquel Llull, un dels promotors de posar en comú aquest conjunt d’obres, va fer la seva reflexió final lligant tres temes de gran importància a finals del s.XIX a Capdepera: el metodisme, el socialisme i les dones gabellines. Introduí el seu tema presentant el que havia de ser el futur per a aquelles persones de fa un segle i que ara és el nostre present. Dues dones gabellines de gran rellevància prengueren la paraula en boca de Miquel Llull per concloure aquestes jornades: Maria Lliteres Garau “Rigus”, padrina de l’autor, i Magdalena Coll Alou “Fornera”, neboda de Bartomeu Alou, de qui ressaltà alguns dels seus escrits a la revista El Obrero Balear. Amb la seva aportació, Miquel Llull refermà la importància que ja havia pres la dona temps enrere a una petita població costanera de Mallorca, concretament la més allunyada de la civilització urbana. Dones lliure-pensadores que escrivien a revistes locals, treballadores instruïdes i cultes que lluitaven pels valors socials perquè, com va dir Magdalena Coll a començaments del s. XX, argumentant per què se sentia socialista: “drets i deures van units i tots dos han d’estar il·luminats per la instrucció”.
El nostre present, pel que lluitaven aquelles dones, i que no sabem si estem defensant amb la mateixa força i valentia que ho feren elles. Eren altres temps i altres maneres de pensar, molt avançades per a l’època... que vivim. 
