Dissabte 21 de desembre, a les 19h al Centre Cap Vermell, es pogué gaudir d’un espectacle singular: “Musicatura”, una fusió entre la música i la literatura, que corregué a càrrec de Maria Escalas com a presentadora i narradora (no s’ha d’oblidar que va ser Premi Ciutat de Palma 2023 de novel·la en català) i Francesc Blanco, pianista de conservatori.
Primerament, cal destacar que esdeveniments com aquest haurien de gaudir d’una major acceptació popular, almenys pel que respecta al club de lectura de la localitat, d’acord que era un esdeveniment damunt festes, però tenir uns primers espases de l’art en un espectacle de franc, és un privilegi que pocs varen poder gaudir. Dit això i centrats en l’acte, s’ha de dir que l’estructura estava molt ben plantejada, amb una primera lectura d’un article sobre música de la mateixa Maria, extret de la secció SI FA SOL, de la que ella n’és la coordinadora a la revista Catorze. Després, el pianista interpretà una primera peça musical.
Seguidament, la narradora passà a llegir un text de Jaume Cabrer, mentre es passejava de manera lenta i compassada per l’escenari, on també hi havia un faristol amb les seves dues obres: Sara i els silencis i Matilde E. L’alternança de fragment literari amb el musical no es va fer pesada, tot i que el ritme de l’espectacle era una mica massa lent i no ho dic com una desavantatge, crec que fou l’apropiat per a una posada en escena d’aquestes característiques. A l’auditori sonaren fragments de Satie, Matilde Escales (a qui l’autora li ha dedicat tot un llibre), Isaac Albéniz, Chopin ( que fou la banda sonora per a què Escalas llegís un passatge de la seva obra Sara i els silencis, concretament el nocturn opus 9, número 2). Una anècdota interessant que l’autora narra en el seu llibre de Matilde E. i que declamà a l’acte fou que el compositor Granados tocà per a Albéniz quan aquest estava malalt de mort; interpretà la peça “Mallorca” amb la que conclogué l’acte. El bis va ser tota una sorpresa: pianista i narradora s’intercanviaren els papers i Francesc Blanco llegí un text sobre l’institut, on no hi faltà cada detall, des del bidell fins als xocs trencats, mentre Maria tocava una bella melodia, car no s’ha d’oblidar que ella fou professora de música a un institut de secundària de Catalunya.
En definitiva, l’espectacle tingué la delicia de les grans ocasions però en la totsolesa involuntària. Així i tot, el públic assistent va poder gaudir de valent de l’acte i conegué d’a prop els seus protagonistes, que es mostraren del tot agraïts per les mostres d’entusiasme i afecte dels assistents. No sabem si per poca publicitat o per desinterès el públic fou escàs, però la qüestió és que ningú podrà dir que a Cala Rajada no es celebren esdeveniments artístics d’alt nivell, suposo que el Nadal guanyà la partida a la literatura i a la música, però tot i així “Musicatura” fou una oportunitat per a veure aquests dos genis actuals de la nostra cultura. Si no els poguéreu presenciar, tal vegada tendreu un altre oportunitat el 14 d’abril al Teatre Principal, una bona ocasió, aquesta vegada una mica més enfora, no tan còmode per als gabellins que ho tingueren a mà. Però bé, com deia Juan Ramón Jiménez: “escribo para la inmensa minoría”. L'excel·lència de l’espectacle i la mescla de les arts bé ho valgueren. Els gabellins ens ho hem de fer mirar!
Joan Cabalgante i Guasp
