Benvinguts siau, estimades amigues i amics literaris, tots quan sou!

Amb simpatia i amistat

Abans d’arrancar la moto i fer-me a lluny, voldria dir sols dues paraules, les suficients, per desitjar la prompta recuperació del mestre i bon amic Joan Cabalgante. Avui havia de ser part d’aquesta presentació, però per motius de salut no ens ha pogut acompanyar. Molts d’ànims, Joan!

També, voldria dedicar un sentit record a l’admirat Biel Florit Ferrer ‘Sabateret’; poeta i escriptor de Sineu, que fa sols uns dies, s’acomiadà d’aquest món terrenal per cercar contrades líriques més amables.  

Biel, saps que tenim un berenar en llista d’espera; no pateixis, qualsevol dia d’aquests, el farem...

Benvinguts siau, estimades amigues i amics literaris, tots quan sou!

Feia temps que no emprava aquesta acostumada salutació. Concretament, d’ençà que vaig deixar d’escriure aquelles histriòniques cròniques esportives del primer equip de l’Escolar.  

Avui l’he recuperada, amb entrenyor, per saludar-vos i donar-vos la més sincera ben rebuda que tant mereixeu i, fora dubtes, us correspon. De veritat, tots quan sou: és d’agrair que entre tantes opcions lúdiques que hi ha, ara mateix pel món, aleshores, hageu triat l’alternativa d’acompanyar-me en aquest nou envit creatiu. Tot un goig!

Amics i amigues d’auditori, després d’escoltar als doctes parlamentaris que han obert i, passa a passa, han desenvolupat aquesta presentació, poques coses queden per dir, que ja, no s’hagin dit.

Però bé, ja que soc aquí, qualque cosa hauré de dir, veritat?  Si no ho faig, igual l’organització, en farà pagar totes les despeses d’aquesta festa.

Serè breu: sols dues petites puntualitzacions i uns consells mancats d’importància:

 Llepades de llop són setze narracions que volten sobre un únic eix comú: el concurs de narrativa breu Ploma de ferro.

Aquest concurs, organitzat per l’Ajuntament de Capdepera, ha estat l’accelerant i el combustible que m’ha motivat a escriure —Bé, això d’escriure, tal vegada, ho podrem discutir en un altre moment—. Sempre que he pogut hi he participat, això sí, mancat de pretensions, amb molta d’il·lusió, per fer caramull i per fer poble.

Llepades de llop és un intent —no sé si vàlid o fallit— de caricaturitzar, sota una mirada Bukowskiana, els pecats capitals que comet  frívolament i gratuïtament la nostra societat actual.  Com diu el subtítol del llibre: N’hi ha d’altres, però aquesta, és la millor que tenim... Així que, fermeu-vos les sabates ben fort, que estem ben arreglats!

Malauradament o sortadament —no ho sé—, dins aquestes pàgines, no hi cerqueu evidències o presagis dolços de la literatura típica o comercial. Llepades de llop es podria qualificar, talment, com l’anticrist més integrista i radical de les lletres, tal com ara mateix, les coneixem.

Llepades de llop és un tombal prohibit pel ministeri de sanitat amb greus efectes secundaris. Un totxo que us empiparà, us encendrà la sang i us crisparà els nervis. Un Kamasutra olímpic que us donarà mala vida i us farà bullir l’enteniment.

Sincerament estimats, crec, que abans de llegir-lo —si és que, us ve de gust llegir-lo—, seria interessant, per si el cas, vaccinar-se contra el ball de Sant Vit.

Amigues i amics, ja esteu avisat! Després no demaneu indemnitzacions milionàries a Cap Vermell o a l’autor. Bé, si ho feu a Cap Vermell, ara que no em senten, ja em va bé!

I ja per acabar i deixant de banda les xirimandangues i les històries per no dormir: vull agrair molt sincerament, a la comissió de les Festes del Carme l’amabilitat d’haver embotit aquesta presentació dins el programa de  festes d’enguany i, per haver escollit i disposat per tal menester, aquest meravellós i emblemàtic paratge cala-rajader. De veritat comissió, un somni impagable. Gràcies!

Vull agrair a Cap Vermell i als seus preables membres, la possibilitat impensable de poder tirar endavant amb les curolles culturals dels lletraferits com jo. De segur, a cada poble de la nostra illa de Mallorca, hauria d’haver-hi el seu particular Cap Vermell.

No em cansaré de donar les gràcies a Maria Àngela Melis Vila, per la seva inesgotable amabilitat i paciència a l’hora de corregir els texts.  Per esvair amb tanta simpatia i condescendència els incomptables pecats ortogràfics que maldestre comet, escrit rere escrit.

A aquests tres genets de l’apocalipsi literari: Miquel Llull, Gaspar Caballero i Tomeu Alzina per ser tan generosos i despresos amb la meva persona. Moltes de gràcies per les vostres amables i enteses paraules que, amb total seguretat, són del tot immerescudes i producte de la vostra empatia i amistat.

Vull fer un breu incís colpidor, per la consideració que per mi mereix la col·laboració d’en Gaspar Caballero Femenies.  Un monstre de la comunicació amb majúscules d’Artà i de tot el món. Un cusi, tal volta un germà, un Figuereta i un Roca de soca-rel, al qual, sempre he admirat i, sobretot, estimat.

Agrair a batlessa i regidors de l’Ajuntament de Capdepera la seva tasca constant d’implicació, col·laboració i suport, a l’hora de difondre i salvaguardar el bon món de la cultura gabellina.

I com no; només faltaria! Agrair, de tot cor, a tots vostès, la vostra presència i acompanyament. Aquesta presentació fora vosaltres, amics, companys i veïns no hauria estat, ni de molt, el mateix. Rebeu, per tant, tots quan sou, una llepadeta tendre —a la galta— i la més sentida consideració d’aquest llop de pèl blanc que pastura revetler pels comellars i marines de Cala Rajada i Capdepera. 

Amics, amigues: passeu unes bones festes del Carme!

Moltes de gràcies!

Biel Torres i Malpesa