AMÉLIE NOTHOMB 

Pétronille

Veuve Clicquot, Roederer, Dom Pérignon, Laurent-Perrier, Moët, Taittinger, Krug, Philipponnat, Perrier-Jouët, Jean Josselin, Piper Heidsieck, Dom Ruinart, Joseph Perrier, son els xampanys que Amélie Nothomb i la seva companya de mam es beuen en les escasses 152 pàgines de Pétronille. Arribat al final i tancat el llibre, què pot fer la lectora? Què li suggereix la lectura? Quina ensenyança en pot treure? La lectora obri l’ordinador i compra un bitllet per anar a la Xampanya amb els “convinyns” de mam.

Charles Mignon, Ayala, Cuvée rosé de blancs Gimonnet, Boizel, premier cru millésime Michel Rocourt, Perrier-Jouet, Fernand Lemaire, de Venoge son els xampanys que la lectora i “convinyns” de mam es beuen en l’escàs temps que gaudeixen a Épernay estant i voltants.

La lectura, que acompanya al gremi de lectors empedreïts des de sempre, és un dels grans plaers de la vida, permet adquirir coneixements, viure vides d’altri i dona ales a la imaginació, com el Red Bull. Les lectures conformen la nostra personalitat i ens alimenten, sobretot si son de cuina. Ens fa més lliures i intel·ligents. Ens permeten viure altres vides. Encara més, milloren les funcions cerebrals, relaxen la ment i afavoreixen la memòria.  A la llista, escrita segurament per una ànima càndida, ara s’hi ha d’afegir que pot escurar les butxaques i produir un cert estat d’embriaguessa.

Si la Nothomb se gasta els diners que li donen els llibres en xampany, la lectora ha cremat la visa viatjant i assaborint el líquid bombollat que li ha provocat somnolència, pèrdua de memòria, fluixedat, sensació de benaurança i distenció. Qui ha dit què llegir és avorrit?

Napoleó posava una botella de xampany a refrescar abans de les batalles: “En cas de victòria me la mereixo, en cas de derrota la necessito”. Qui ha dit que el xampany és avorrit?

Pétronille, un llibre per llegir amb una copa de xampany a la ma.

Amélie Nothomb. Pétronille. Anagrama. 2016. Pp. 152.