UNA PANORÀMICA 50 ANYS DESPRÉS
Per entendre el perquè d’aquest llibre ens hem de retrotreure al 1971, l’any de la publicació de La llei de la entropia i el procés econòmic, que s’ha comparat a De revolutionibus orbium caelestium de Copèrnic i a l’Origen de les especies de Darwin. És fa difícil exagerar la seva importància, ja que implica un canvi de paradigma, no tan sols en el camp de la economia, sinó en tot el camp de les anomenades ciències socials, amb implicacions en l’organització social i les conductes individuals.
De primer antuvi va esser ovacionada, però de seguida oblidada i l’autor arraconat. Si recordam que Copèrnic als anys 30 del segle XVI ja tenia enllestida la Revolució i que 70 anys més tard, al 1610, l’Església l’incluí a l'Index Librorum Prohibitorum o que les etiquetes de l’anís del Mono encara duen la caricatura de Darwin, no és gens sorprenent que una obra que qüestiona tot el sistema de pensament sigui silenciada.
50 anys després, els editors, volent contribuir “al coneixement i discussió d’un autor clau per a comprendre la naturalesa dels desafiaments ecosocials que planen sobre les nostres fatigades societats tardocapitalistes”, han publicat un recull de 13 articles que ofereixen una panoràmica sobre l’estat actual de l’ecologia econòmica.
Si De revolutionibus va treure l’home del centre de l’univers, per fer-lo habitar un petit planeta que orbita una estrella qualsevol d’una galàxia d’un recó de l’univers i, l’Origen el feu una criatura, com qualsevol altra, fruit d’una l’evolució sense finalitat, La llei de la entropia i el procés econòmic ens ve a dir que els bens de la naturalesa s’han de tractar en cura, que a la Terra hi estam rellogats i que els desperfectes que l’hi causem els haurem de pagar. Déu ja no ens ha donat la terra perquè la senyoregem, la nos ha llogada perquè la cuidem.
Ara ens queda lluny la verborrea medi ambientalista de institucions governamentals, empreses, acadèmics socials, polítics i oeneges, amb la seva fe fanàtica-religiosa en el moviment perpetu de segona espècie, tot legitimant l’estatus quo. Ara els conceptes clau son: biologia de sistemes, entropia, exosomàtic/endosomàtic, fluxos/fons, comptabilitat energètica, procés econòmic irreversible i dissipatiu, cost exergètic, full word/empty word, creixement antieconòmic... subsumint l’economia basada en la quantificació monetària en un sistema més omnicomprensiu.
El nou paradigma eco-integrador que desenvolupà Nicholas Georgescu-Roegen consisteix en estudiar l’activitat econòmica a partir de les lleis de la termodinàmica, arribant a conclusions distintes a les de l’economia convencional que no se’n surt, de cada dia és més evident, a l’hora de limitar els danys ocasionats al planeta pel sistema productiu capitalista.
Se pot esser terraplanista i creacionista sense que afecti a la vida quotidiana de les persones ni a la societat; en canvi, obviar la termodinàmica te conseqüències sobre la vida de les persones i l’entramat social, com ja començam a experimentar.
