L’OMBRA DE TORQUEMADA A CAPDEPERA

Exercint de mestre de cerimònies, el Sr. Cortada presentà l’acte i els ponents.

Fent cara a un elitista auditori, que omplí la sala de conferències del Teatre Principal, i al que deixaren esbalaït, tres prohoms gabellins donaren sortida al llibre 50 de la col·lecció Cap Vermell, que du per títol L’ombra de Torquemada de l’escriptor alemany Karl Otten, amb 1.180.000 entrades a Google.

El primer en prendre les cartes fou Jaume Fuster (des de les 19:04 a les 19:17) qui fa fer sabedor de la llarga travessia, des de que s’assabentaren de l’existència del llibre en el mític ca’n Patilla, allà pel 2010, fins el moment de la seva presentació (27/3/24 a les 19:7 h.). Perorà sobre l’enrevessament de la traducció, s’allargassà fent la gara-gara a la societat vermellenca i acabà amb unes paraules d’agraïment a l’amu en Toni Coix, Miquel Llull i Carles Balle.

PJ Tous se preguntà qui és Karl Otten? i per què traduir-lo? Encertant el pinyol en les respostes que resumí citant els valors narratius de l’obra, la singularitat irrepetible de donar el protagonisme a la col·lectivitat i la bellesa contra fàctica i distòpica. Donant per acabat el rigorós i acurat escrutini quan eren les 17:27 h.

El torn de Miquel Llull s’inicià a les 19:27 h. dissertant sobre la importància de L’ombra de Torquemada per a la comprensió de la història local per continuar rastrejant amb olfacte de bibliotecari (del Golea) tot un seguit d’obres i d’autors alemanys relacionats amb la Cala Rajada dels anys trenta. A les 19:37 feu mutis.

A continuació res de res, ni una paciència, ni un pendent, ni un trist caramelet de cafè amb llet, per no dir res d’una copeta de mistela o un “vino espanyol”. Ara ens recordam de Buc Pons, i com seria de punyenta aquesta crònica si encara fos entre nosaltres.