“El paisatge com a reclam” és el nom de l’exposició que s’encetà aquest estiu amb noves regidories.
El passat divendres 7 de juliol a les 19h al Centre Melis Cursach, es va dur a terme l’exposició “ILLES BALEARS: EL PAISATGE COM A RECLAM”. Com a novetat l’exposició va ser inaugurada pels nous regidors i la comissària va ser la professora de la UIB Maria Josep Mulet, que pot presumir d’haver estat deixeble d’Umberto Eco.
Primerament, fórem pocs els qui férem acte de presència a l’exposició fotogràfica que retrata llocs i espais de les Illes per part d’experts fotògrafs estrangers, que trobaren un espai idíl·lic on realitzar magnífiques instantànies en un arxipèlag preturístic, però ben avenguts. Maria Massanet fou la mestre de cerimònies i presentà als nous regidors, Sergi Viejo Barba i Paulí Faba i la comissària de l’exposició Maria Josep Mulet, qui va presentar les fotografies i intentà tenir connexions amb arquitectes i historiadors de l’art per a muntar l’exposició, no només de les Illes. Mostrà un concepte de paisatge molt relatiu, no era el concepte de paisatge habitual, era més bé íntim, d’una arquitectura que ja no existeix, el de la vida quotidiana, com element senzill i col·loquial, que marcava aquesta exposició. Va fer una gran recerca de fotògrafs de projecció internacional que fugien de la seva situació de cada un dels seus països, d’altres venien a captar imatges per a revistes publicitàries i turístiques. Hi havia poques imatges, d’un turisme més proper, realitzades per fotògrafs de renom com Hausmann a Eivissa, en Hartung i Cas Oorthuys a Menorca, el director de servei de patrimoni de França, fotògrafs per a National Geographic, el company d’en Kappa... i feien una visita discreta a les Illes. D’altra banda, una dona asseguda a una gandula enmig d’un jardí a Bunyola, era prou representativa de la Mallorca del paradís retornat, de la dolce farniente, però sense deixar de ser una mirada molt respectuosa cap allò que tenien al davant.
Seguidament, els assistents pogueren participar d’un convit de celebració amb una copa de cava i conversar activament sobre un i un altre quadre, per exemple el d’un ramat d’ovelles que s’apropa tímidament a la perifèria de Palma, el d’una prostituta o fins i tot els més artístics amb una sabatilla de dansa o el del finestró amb la creu de ferro que ha servit per formar part del magnífic cartell que presentà l’exposició. Es parlà d’antics cursos d’universitat, de la dificultat de seleccionar les imatges, de la discreció d’uns fotògrafs que tot i la seva vàlua, passaren desapercebuts dins la Mallorca preturística.
Finalment, amb molta predisposició per part dels nous regidors, se seguí amb la conversa a l’exterior i al pati, car començava a fer calor. Un dels assistents comentava que l’exposició li havia semblat bona, però amb molt poques fotografies. D’altres aprofitaren en conversa italiana per recordar Milà o Bolonya. Aquesta mostra és del tot adequada per aquest temps d’estiu. L’exposició romandrà oberta fins a dia 20 d’agost; així que si teniu l’oportunitat de visitar-la, no ho dubteu!
Joan Cabalgante i Guasp
