La jove cantautora felanitxera oferí un concert íntim, que enceta el cicle «A recer de les murades»

El passat dissabte 21 de maig de 2022, a les 21 h, dins el cicle «A recer de les murades» que es duu a terme en el Castell de Capdepera es va dur a terme el concert de Mar Grimalt, una cantautora insultantment jove que mostrà el seu repertori original, personal i íntim acompanyada pels senzills instruments d’una guitarra i un pandero.

Seguidament, dir que na Mar Grimalt (Felanitx, 1996). Veu, guitarra i pandero quadrat, que emprà per acompanyar els poemes de dos grans poetes mallorquins: Miquel Bauçà i Damià Huguet va fer un gran concert. Si ja és una autèntica descoberta per la coordinadora del Barnasants, Camí, qui presentà l’acte al castell, també ho ha estat per part de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Capdepera i pel coordinador del cicle. No de bades, Mar va ser la guanyadora del Sons de la Mediterrània del 2021. També presentà la poesia de Maria Mercè Marçal, en una veu autèntica i única, de pregona arrel, que s’emmiralla en les veus mediterrànies de Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz, o artistes llatinoamericanes com a Perotá Changó.

Posteriorment, les cançons que tocà eren de creació pròpia, fet que encara fa que es valori més la tasca d’aquesta cantautora; s’espera que aquest 2022, vegi la llum el seu primer disc. Gràcies al projecte de cultura en xarxa, aquesta jove artista va poder venir en aquest municipi de Capdepera, en l’entorn màgic del castell; descalça tocà sota el molí d’en Cofeta en una nit que refrescava més d’allò que hom havia previst. Tot i que l’entrada va ser de franc, hi hagué poc públic, però el que hi assistí va poder gaudir d’una veu íntima i preciosa, que ens retornava la deu d’una parla genuïna i d’unes veus poètiques que transmetien pau, assossec i tranquil·litat, tot i que també hi hagué temps pel crit de lluita.

Allà dalt, no necessitàrem ningú i l’atmosfera que es va crear amb la veu neta i riallera de na Mar bastà per oblidar tot l’estrèpit de la vida, per uns instants, mentre el castell encara respirava l’ambientació medieval, amb els domassos en penombra i el color terrós i ocre de cada paraula que cada cançó respirava, com la d’un poema que contava com l’artista campaner Damià Huguet es feia una cadira per contemplar el món a partir d’una soca d’arbre. I és que l’actuació també va ser de soca-arrel i la mirada de la cantautora, plena de joia, oscil·lava entre les nostres cares d’espectadors entregats i el cel i la mar allà llunyans que ens agombolaven. Allà hi sonaren peces com la rítmica i animosa Cossos o Si arrib a ser vell, un poema de Miquel Bauçà que, acompanyat amb la percussió del pandero, creava una sensació atàvica realment emotiva. Pocs instruments bastaren per crear una música d’acompanyament que bastia una veu perfecte, com una pentatònica sense cap alteració.

Finalment, el repertori va semblar curt, amb només tres quarts d’hora d’actuació, però amb la certesa d’haver assistit a un concert únic d’una artista que segurament creixerà exponencialment i serà de les millors dins el món de l’espectacle musical. Al manco així s’espera. La meva assistència va ser gràcies al consell d’un amic, i no me’n penedeixo. És més, la recomano amb escreix. Així doncs, el cicle d’A recer de les murades queda obert i si ha de ser com el de l’any passat, de ben segur que en gaudirem. Gràcies Mar Grimalt per la senzillesa de la teva actuació, també única i universal!

Joan Cabalgante Guasp