Dia 29 d’agost a les 20 hores, en el castell de Capdepera, la jove promesa Carme Alzina i el compositor i violoncel·lista Biel Fiol, realitzaren una actuació conjunta a l’escenari als peus de la torre d’en Nunis. Els dos músics s’entengueren a la perfecció amb un repertori que anava del clàssic a l’innovador, amb la interpretació de bandes sonores i d’alguna peça de collita pròpia.

Primerament, un públic entregat i respectuosíssim arribava abans de l’hora prevista. El concert s’encetà amb INVENCIÓ BWV 772, de J. S. Bach, el barroc sonava bé en aquells dos instruments, el gran compositor va servir també per fer sonar les obres següents PRELUDI BWV 935 i el 938, la majestuositat compositiva de Bach va quedar bellament interpretada en cada nota per aquests dos grans artistes. D’altra banda, Pere Orpí me comentava que el felanitxer Andreu Fiol pare d’en Biel Fiol va ser ni més ni menys que un lutier forjat a l’Instituto Internazionale per l’artigianato liutario e del legno Antonio Stradivarius a la ciutat de Cremona, un dels millors llocs per anar a confeccionar preuats instruments musicals. Hi cursà estudis per un període de quatre anys (1988-1992). El glosador i religiós gabellí en el seu llibre Sons de Mallorca¹, cita altres estudiosos com Cristina Menzel i Herman Rial, entre d’altres, a més d’afegir-hi la següent glosa:

S’altra dia un pollencí
va comprar una guiterra,
i jo, per fer-li sa guerra,
vaig comprar un violí.

Joan Cabalgante i Guasp

Així, doncs, no és d’estranyar, que dels aprenentatges i de l’experiència d’Andreu, el seu fill Biel n’hagi pres passa i s’aproximi a millorar el camí que començà el seu pare. Així quedà demostrat en el concert que va efectuar en el nostre meravellós castell. Ell va ser qui presentà na Carme com una jove promesa, i és que el que va fer en aquest concert és per llevar-se el capell. Tal vegada, el caire pedagògic que atorgà Biel al concert, el va fer més lent, però s’ha de dir que se’n va sortir prou bé amb les explicacions de cada una de les composicions com les dedicades a Formentera o a la banda sonora de Gladiator, de Hans Zimmer. Però l’autonomia del jove compositor quedà palesa en la interpretació de peces dels seus dos discs, cello works i cello works 2, com ara De Terra a Mar o Folk, amb la particularitat d’incorporar-hi el violí de na Carme i fins i tot formar-ne un quartet mitjançant la tecnologia. El respecte que presentà el músic felanitxer va ser correspost amb el mateix respecte per part del públic, que no va deixar sonar ni un mòbil i mantingué el silenci en tot moment.

Seguidament, els valors individuals de cada un dels músics quedaren palesos a CHACONNE. BWV 1004 del mateix Bach per part de na Carme i Dolça Espera, obra pròpia de Gabriel Fiol, dedicada al seu nadó que també era al concert. El mossèn Pere també me comentà que Gabriel formà anys enrere el grup Voicello, conjuntament amb la seva dona, que també va fer acte de presència, amb aquest conjunt de violoncel i veu el prevere recordava una convidada de la nostra coral de l’Alzinar en un concert memorable. Altres peces del mateix Biel foren Big sur California o Dues Mars. Les cançons de producció pròpia li oferiren al concert una frescor innovadora, demostraren la versatilitat dels intèrprets, i també foren una clara demostració de la gran creativitat de Biel. D’altre banda, na Carme, va saber encaixar a la perfecció amb unes obres que si bé surten del seu registre habitual li conferiren la possibilitat d’aproximar-se a la música d’una manera més diferent, múltiple i pregona, on el desenvolupament i la maduresa com a música podria començar a agafar un nou camí, sense alterar per res el seu currículum clàssic i el seu itinerari dins aquesta carrera.

Finalment, sonaren temes del mateix J. S. Bach amb l’ARIA SUITE RE BWV 1068 i altres composicions com la ja esmentada We are free de Zimmer o la ben escollida Oblivion del gran mestre Astor Piazzola, també preferit músic per part de Pere Orpí, per acabar amb l’arxiconeguda Joc de Trons de Ramin Djawadi, que serviren per posar el colofó a un concert màgic i superb, on el virtuosisme, la innovació i l’erudició musical es donaren la mà gràcies a la capacitat interpretativa de Carme Alzina i Gabriel Fiol, que agraïren l’esforç que ha fet Pere Cortada per aconseguir un cicle de concerts que han funcionat i que han donat cos i polze a la cultura en un entorn gairebé paradisíac, i també al públic assistent, mentre donaven a entendre que el tàndem músic-públic és com el ying i el yang, tan complementaris que no existirien l’un sense l’altre. Estam doncs d’enhorabona, i sense la necessitat de posar-nos fantàstics podem dir que esperem que allò que els gabellins fan a recer de les murades es pugui repetir durant molts d’anys!

Gràcies de tot cor!

Joan Cabalgante i Guasp