Claudia Suiter dirigeix un espectacle de dansa amb marcat to britànic, conduït per Maria Llaneres.

Aquest cap de setmana al teatre de Capdepera, l'Acadèmia de ball Stylo de Cala Rajada mostrà el seu darrer espectacle titulat "El ave del paraiso". Les diferents danses que s'hi presentaven tenien un alt grau d'elaboració, en què Claudia Suiter hi ha sabut dedicar el seu art en la dansa per a diferents ballarines, de diverses edats, nines en la seva majoria.

Primer de tot, les vertaderes protagonistes foren les ballarines, amb les seves gracioses actuacions, en una tria gairebé exquisida de la música i les seccions de ball. La primera escena va ser la de l'ocell multicolor, que davallà les escales del teatre per ser el motiu poètic de la vetllada. Familiars i amics estaven entusiasmats de poder veure el resultat del taller, que durant tot l'any han confeccionat aquestes magnífiques dansaires, tutel·lades per la veterania de Claudia. També s'ha de dir que Maria Llaneres sap conduir l'esdeveniment de cada any millor, començava l'espectacle passant l'aspiradora amb el tema "I want to break free" de Frediee Mercury, per acabar fent de la reina d'Anglaterra, no sense el seu vestit estrenat per a l'ocasió i el seu particular humor ("hago los cincuenta, de reina"), i desenvolupant papers tan atractius com el mag de Harry Potter. L'espectacle gaudí del marcat accent britànic, en la selecció de temes es deixava veure sobre l'escenari. No de bades, Claudia en té l'origen i això s'ha de veure reflectit en la seva obra, of course. També hi hagué un número amb les ballarines més petites dedicat a Mary Poppins, mentre feien rodar els seus paraigües minúsculs. No hi faltaren les Spice girls i el seu "If you wanna be my lover", així com també la màgia del claqué en una nova versió musical, o l"I want it all" dels Queen. A demés, la delicadesa coreogràfica es deixava notar en escenes on el clàssic i el ball modern es combinaven en magnífica composició ecléctica que donava bons resultats. També va ser impecable la posada en escena de les ballarines amb lluminoses ales de papallona, en el sentit literal de la paraula, mentre l'escenari estava tot a les fosques. Les combinacions es cuidaven al detall, com l'ús de llum redons de càlid to ataronjatfins i tot el vestuari en una senzilla però atrevida composició. La música era el plat fort de les dues jornades que es viviren en el teatre de Capdepera, a més del ball, on pares sofrits assistiren a totes les sessions i altres miraven embadalits com triomfava la dansa més pedagògica que hi ha a Capdepera. Maria Llaneres, fa una presentació molt simpàtica de cada actuació i convida als més petits a deixar-se expressar activament sobre l'escenari i als més grans a gaudir de la festa i a sensibilitzar-se amb un art, que porta al darrere moltes hores de sensibilització. Les més grans feren un ball més seriós i elaborat, amb sensuals i treballats moviments sobre temes més profunds i lents, el vestit blau, per exemple, era de gran sensualitat i bellesa i la coreografia un petit treball d'artesania.

Finalment, l'espectacle va passar aviat, tot i que com cada any té una durada de gairebé dues hores. Tot els detalls, com la música ambiental entre escenes i balls, els passos coreogràfics elaborats i la il·luminació, formen part d'una festa que ja s'ha institucionalitzat entre les famílies que aposten per una educació dins l'art, concretament la dansa. Llàstima que cap noi no formés part del grup com en anteriors edicions. Esperem que l'any vinent hi hagi una continuïtat d'aquesta festa del ball i que l'ocell del paradís pugui tornar a migrar fins a la calidesa de la nostra costa gabellina.

                                                                                                          Joan Cabalgante Guasp