L'estudi s'ha fet a partir d'ossos d'entre 4.000 i 12.000 anys d'antiguitat d'aquest bòvid extingit de les illes Balears. Els resultats revelen relacions de parentiu amb un caprí actualment distribuït a l'Himàlaia

La revista Quaternary Science Reviews ha publicat recentment un estudi sobre l'anàlisi de fins a tretze genomes mitocondrials complets o parcials obtinguts a partir d'ossos de 4.000 i 12.000 anys d'antiguitat del bòvid extint de les Illes Balears, Myotragus balearicus, procedents de jaciments paleontològics de l'illa de Mallorca.

Aquest bòvid endèmic, descrit per primera vegada per la paleontòloga i zoòloga anglesa Dorothea M. A. Bates l'any 1909 a Capdepera, va viure a les illes de Mallorca, Menorca, Cabrera i sa Dragonera, i ha estat considerada una de les espècies més representatives de la fauna insular del Mediterrani per les característiques anatòmiques peculiars adquirides durant el seu llarg procés en condicions d'aïllament. Es tractava d'un caprí de petita grandària (els individus adults més grans tenien una altura d'uns 50 cm), amb òrbites oculars frontalitzades, ossos de les extremitats curts i robusts, i amb una reducció proporcional de la grandària del cervell, entre altres característiques.

L'anàlisi filogenètica de la seqüència completa d'alguns dels genomes permet indicar relacions de parentiu del bòvid balear amb el taquin (Budorcas taxicolor), un caprí actualment distribuït en les zones muntanyenques de l'Himàlaia (Buthan). L'estudi també ha permès descartar la relació filogenètica directa amb el gènere Ovis, a diferència del que havien suggerit treballs anteriors. Pel fet que tots els genomes procedeixen de mostres trobades en coves de la serra de Tramuntana de Mallorca, no s'ha pogut realitzar una anàlisi minuciosa sobre la paleodemografia d'aquesta espècie a les dues illes principals que habitava. No obstant això, sí que s'ha demostrat la presència d'individus amb un estret parentiu a la mateixa zona durant gairebé 4.000 anys, o la presència de més d'una línia materna a la mateixa zona de forma coetània, és a dir, genomes mitocondrials amb mutacions diagnòstiques generades amb milers d'anys de diferència.    

Aquest treball suposa un avanç en l'anàlisi filogenètica d'una espècie emblemàtica de la paleontologia insular en l’àmbit mundial. Permet, així mateix, continuar ampliant el rang geogràfic en relació amb la viabilitat de l'aplicació de metodologies paleogenètiques a materials procedents d'ambients poc propicis per a la conservació d'ADN, com són les illes mediterrànies.

L'estudi ha estat liderat pel doctor Pere Bover, investigador ARAID a l'Instituto Universitario de Investigación en Ciencias Ambientales (IUCA) de la Universitat de Saragossa, i el doctor Joan Pons, científic titular a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB), i ha comptat amb la col·laboració de científics de l'IMEDEA (CSIC-UIB), l'Australian Centre for Ancient DNA de la Universitat d’Adelaide (Austràlia) i l'Institut de Biologia Evolutiva (centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra), de Barcelona.

Font: IMEDEA (CSIC-UIB)

Referència bibliogràfica

Pere Bover, Bastien Llamas, Kieren J. Mitchell, Vicki A. Thomson, Josep Antoni Alcover, Carles Lalueza-Fox, Alan Cooper i Joan Pons. Unraveling the phylogenetic relationships of the extinct bovid Myotragus balearicus Bate 1909 from the Balearic Islands. Quaternary Science Reviews. DOI: 10.1016/j.quascirev.2019.05.005