Si l'espectacle original era DOS PÁJAROS DE UN TIRO, la memorable gira del 2007, ara farà deu anys (com passa el temps!); aquest tribut DOS PÀJAROS A TIRO, Augusto Redondo y Valentín Mendoza ho broden. Un espectacle clàssic per gaudir del millor de Serrat i Sabina.
La proposta musical exquisita. Deu músics damunt l'escenari. I una posada en escena espectacular. Pensada per cada moment. Moments de recolliment, íntims i d'altres d'animació i interacció amb el públic. Els llums, situalts estratègicament darrera els cantants creaven en ells una aura, un perfil per tal que el públic pogués pensar que estava davant els autors de les cançons. Els mateixos moviments i la mateixa estética encisadora.
Al final del concert l'opinió era unànime: Tancaves els ulls i escoltaves Serrat. Valentín Mendoza canta amb el mateix registre que Serrat, una mica més jove, però Serrat 100%. Quan a Sabina, sí, era Sabina però la seva veu escardada i cassallera és més difícil d'escarnir-la.
Llavors l'animació i el "feeling" amb el públic acaba d'arredonir un espectacle que la gent que hi assistí es torbarà a oblidar, perquè si s'hagués de resumir en una paraula seria memorable.
El concert repeteix fil per randa la proposta original, pràcticament cançó a cancó. Dues hores llargues on alternen els millors èxits d'un i altre, cançons que ja formen part de l'imaginari col·lectiu d'un temps i d'un país.
En definitiva un gaudi participar d'un concert que pots tararejar o cantar amb els artistes gairebé tot el concert. Concert que acabà amb part del públic a davant l'escenari ballant "...Y nos dieron las diez" i cantant "Paraules d'amor".
Lo dit: un gaudi! Pel qui s'ho perderen, així començava el concert original (sempre ens quedarà You Tube):
