La veterana companyia “Es Mussol” no és d'aquelles que es conformen amb qualsevol cosa. Cada nou muntatge significa un repte molt especial, escollint per a les seves representacions autors i textos que han suposat una fita en el món del teatre. Teatre de text, normalment. I sempre de la mà de directors professionals, en qui recolzar-se i de qui aprendre. En aquesta ocasió, i en vistes als propers dies 17, 18 i 19, el grup està ultimant la posada en escena d'”Els enamorats”, de Carlo Goldoni, un autor de qui recordam que, anys enrere, ja representaren “Montenero”.
Aquest dramaturg italià del segle XVIII es pot considerar l'autèntic modernitzador del teatre italià, en superar els cànons de la tradicional commedia dell'arte. Els seus són personatges reals, de carn i ossos, fora màscares, reconeixedors i dotats d'un profund perfil psicològic. Però, i aquest és el motiu pel qual encara avui es representa el seu teatre, Goldoni planteja situacions i conflictes que, amb el pas dels anys, no han perdut la seva vigència. En les seves obres afloren les passions humanes de sempre i els enamorats d'aquesta obra ens poden semblar uns altres de ben actuals.
Per a aquest muntatge, “Es Mussol” es deixa guiar per la mà d'una actriu amb una llarga trajectòria, i a més una vella coneguda de Capdepera: Lydia Sánchez. Recordem que aquesta barcelonina, llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre, va ser la gerent del Teatre de Capdepera entre 2003 i 2005, i que fins i tot va actuar en una de les representacions de la companyia gabellina, El Rei Lear. D'aleshores ençà l'hem poguda veure tant en teatre com en cine i televisió, alternant la seva activitat entre Barcelona i Mallorca. En aquest últim mitjà ha aconseguit una gran popularitat amb papers a sèries com Ous amb caragols o Laberint de passions.
Vam estar amb "Es Mussol", en els moments previs de l'assaig del passat dijous, un d'aquests assaigs que se suposa que ja són per a polir detalls i per acabar d'encaixar totes les peces. I aprofitàrem aquests instants per parlar amb la directora, a més de per fer algunes fotografies simpàtiques, amb un bon humor molt en sintonia amb el text que va a representar.
- Em fa molta il·lusió – ens diria – aquesta proposta d'”Es Mussol”, per dirigir “Els enamorats”. Dirigir no és el que més m'omple, a mi m'agrada prioritàriament actuar. Però la direcció és una nou repte i una nova possibilitat, i també, clar, una especial responsabilitat.
- Vas ser tu qui elegires l'obra que anau a representar?
- L'elecció la vam fer de mutu acord. “Es Mussol” tenia clar que en aquesta ocasió volia fer una comèdia, però no una comèdia costumista, sinó un text de qualitat, i Goldoni era una molt bona opció. Però, dins l'obra d'aquest autor s'havia de trobar un text per a un nombre determinat d'actors, com és el cas. No va ser una elecció fàcil, certament.
- Veurem un Goldoni clàssic, en estat pur?
- Veurem un Goldoni autèntic, clar, però n'he proposat una adaptació personal. No vull parlar de transgressió, però sí d'actualització d'un clàssic.
- I què n'ha d'esperar, el públic, d'aquesta proposta? I què n'esperes, tu?
- Per a mi, com ja he dit, és un repte, que assumesc amb moltes ganes. Pel que fa al públic, convé aclarir que no es tracta d'una comèdia plena de gags i de recursos còmics, que per tant no pretén arrabassar la rialla fàcil.
Bé, el millor que podem fer és anar a veure-ho, i del resultat de tot plegat ja en parlarem... després de la representació dels dies 17, 18 i 19.
