Tranquil, plàcid, assossegat, pacífic, temperat... i encara alguns adjectius més que trobaríem en el diccionari de sinònims, poden ajudar-nos a definir el Ple del passat dimarts, dia 4. Així i tot, el Ple va durar 1 hora i 24 minuts. No està gens malament. Déu n’hi do! Però és que, clar, hi havia dotze punts a l’ordre del dia i, vulguis no vulguis, per poca controvèrsia que hi hagi, es necessita un temps.
Es veu que s’acosten festes, que la gent va i ve de viatge, que ens fan cas i ens volen estalviar espectacles d’innecessària crispació, o que ara mateix no hi ha cap qüestió polèmica. Sigui com sigui, repetim, aquest va ser un dels plenaris més temperats que recordam.
Perquè els nostres lectors es facin una idea de com anaren les coses, dels nou primers punts, set s’aprovaren per unanimitat, un amb 11 vots a favor i 5 abstencions, i un altre amb 15 vots a favor i un en contra. Per tant, poca discussió suscitaren.
A la convocatòria del Ple que es troba en aquesta mateixa pàgina, podeu informar-vos de quins eren aquests punts i, per tant, saber què és que s’aprovà. No volem cansar-vos recordant-ne tots els detalls. Només esmentarem que el punt IX de la convocatòria es referia a un reconeixement extrajudicial de deute, que és un títol que sempre crida l’atenció. I què vol dir això? Doncs que hi ha una sèrie de factures (de manteniment de jardins, neteja, punts verds, etc.) a les quals Intervenció ha formulat observacions i de les quals només el Ple en podia aprovar el pagament. 677.000 euros, uf!, que, ara sí, es podran abonar als creditors.
El batle va donar compte de les delegacions de presidències de comissions informatives, sense cap sorpresa: Sebastià Sureda, Mateu Garau, Rafel Fernández, Virginia Urdangarín, Josep Gallego i Maria Orts n’estaran al capdavant.
El punt XI (decrets i resolucions) va provocar la primera intervenció de Joan Ferrer (PP), per demanar per l’increment de sou (259’24 euros) d’un funcionari. L’explicació, per part de la regidora Maria Orts, va ser que aquest funcionari, temporalment, fa funcions de tècnic de Medi Ambient, per maternitat de la titular de la plaça, i que es va pensar que sortia més a compte aquest increment que no la contractació d’un altre funcionari interí.

I arribàrem als precs i les preguntes, que no foren pocs, però que tampoc no suscitaren cap debat important.
Va començar Joan Ferrer PP), qui es va interessar per:
- L’adjudicació de les obres de la sala multiusos.
- El tancament de l’antic abocador de fems.
- La cessió d’un nou solar a l’IBAVI, per a fer-hi vivendes.
- L’obertura de la residència de la Tercera Edat de sa Cala.
- L’obertura de la piscina municipal.
- Canyamel.
- El trànsit rodat a Cala Rajada.
- La sala de rehabilitació del PAC.
- El bar del Poliesportiu.
- Els assaigs de teatre dels alumnes de l’IES.
- La rehabilitació de la platja de l’Agulla.
- El cost, per a l’Ajuntament, del rodatge d’un curtmetratge en el poble.
I va continuar demanant coses Mateu Melis (Es Grup), com ara sobre:
- La retolació indicativa del camp de futbol.
- L’estat de deteriorament de s’Auba Vell.
- L’estat d’abandonament del carrer Gavines.
- La imposició de sancions d’aparcament en els canvis de quinzena (en carrers en què es pot aparcar a un o altre costat, alternativament).
- La programació de cinema en català.
- L’ampliació de l’Institut.
- L’embassament d’aigua de reg de Son Jaumell.
- La reivindicació de l’arribada del tren a Cala Rajada.
- La possibilitat que les mocions del seu partit passin pel Ple.
- La reunió de batles de la comarca amb el gerent de l’Hospital de Manacor.
- L’estat del tema de Gesa.
Aquesta última pregunta va ser la que va originar una miqueta més d’aldarull –dins un ordre–, ja que alguns membres de l’equip de govern, especialment Pilar Gasull i Maria Orts,, varen reivindicar que s’estava treballant molt en aquest assumpte, però que les coses són com són, i que els tribunals ja han llevat la raó a l’Ajuntament, i que hi ha 600 famílies afectades, i i que el soterramentn ens costarà dos milions d’euros... A nosaltres ens va semblar que és deia sí però no, que lluitarem fins al final però que ja començam a assumir la derrota i que, en fi, no s’ha de polititzar aquesta qüestió ja que tots estam d’acord en el que volem a pesar de
 saber que no ho aconseguirem. O una cosa així.
 Devers les 21’30 hores s’acabà el Ple i els qui escoltàvem ens n’anàrem amb la sensació que l’equip de govern comença a agafar les regnes de l’Ajuntament, i que l’oposició, sigui per estratègia o per convicció, comença a assumir que ara toca comandar a uns altres.

 Sí, molt tranquil, aquest Ple. Molt.
 Més val així.