13 -  APÈNDIX  O  SEGONA PART  DE  “EL TEATRE  DEL  RECREO  O  CINE ORIENTAL”

    MIQUEL FLAQUER SERVERA “Llull”, del “Recreo”, descendent dels efluvis deixats pels creadors de  la factoria de somnis del Cinema Oriental de Capdepera, ens ha ampliat, cosa que agraïm, amb il•lustracions d’ “affiches” de pel•lícules allí projectades  i d’altres documents, el capítol dedicat al local del seu padrí,  l’amu en JOAN FLAQUER JOAN “Blai”

    Però resulta que a banda de ser el teatre del Recreo, un cinema, local de varietés o d’espectacles també fou, en el transcurs de 1931, lloc de trobada d’esdeveniments polítics, alguns dels quals trasbalsaren el poble gabellí. Segons es pot llegir a la publicació “El Obrero Balear”, en un escrit del seu corresponsal BARTOMEU GILI, el Teatre Oriental, del Recreo, va acollir assemblees i mítings de tota mena. Gili explicava el que ja havia exposat sobre l’escenari del “Recreo”, referint-se a la quantitat de vegades que “amb la meva dèbil ploma (comentava) he intentat desemmascarar aquest batle  nostre  il•lús i encara resta fer feina per poder  aconseguir-ho. Per dignitat, com a bons espanyols, l’agrupació socialista demana en aquest  primer de maig que l’Ajuntament  instal•li rètols a dos carrers de Capdepera amb els noms de FERMIN GALÁN i de GARCIA HERNÀNDEZ”.

    Al saló del Recreo, les societats obreres socialistes celebraren una verbena amb motiu del primer de maig, en la qual, a l’intermedi, la joveneta ANTÒNIA MELIS GILI  “Mateveta”, de forma emocionant i commovedora, va recitar uns poemes al•legòrics de  Galán i Hernández, cantant a continuació el Cor Femení. Desprès de servir-se un  cafè amb llet, acompanyat d’ensaïmada i dolços  per a tots els assistents, 34 nins d’ambdós sexes representaren  peces curtes, diàlegs i poesies referides a la festa del Treball.


Miquel Caldentey  Ginard "Creus", comerciant, armador i ,mès envant, batle

     En presència de camarades de Ciutat i Manacor, BARTOMEU GILI  i MATEU GARAU varen donar compte de les persecucions de què eren objecte tots els companys de partit per part de les autoritats locals i denunciaren el menyspreu de la batlia cap la  proposta de republicans i socialistes de dedicar els dos carrers als esmentats màrtirs de Jaca.
   
   Això va motivar nous encontres de la conjunció d’esquerres sota la volta del Cine Oriental, la qual, des d’allà, va partir cap a la Sala amb manifestació expressament declarada contra els cacics i – segons conten  Bartomeu Gili i el seus correligionaris J.C. SIRER  i  MARIA VAQUER – “el batle ens va voler fer creure que s’adheria a la nostra sol•licitud, notant-se la seva hipocresia, com Judes va fer amb Crist  i així va mostrar el nivell de mafiós que té,  per por a les acusacions d’un regidor nostre que acusà la primera autoritat de traïdor per no haver posat  el noms que havíem demanat als dos carrers sol•licitats  i sí a altres dues vies que no ens interessaven”.

Programa doble del 31 de març de 1946


       El 30 de maig, el diari “El Dia” parlava de  “avalot polític a Capdepera” provocat per “turbes que pretenen apoderar-se del poble mitjançant el terror promogut per persones pertanyents a societats obreres i als comités republicans-socialistes.” ANTONI DOMINGUEZ, per “Renacimiento Obrero”; BARTOMEU PRATS, pel  “Comitè Republicà Federal”  i MARIA VAQUER, per l’”Agrupació Socialista”, efectuaren sengles protestes contra les acusacions del diari. I així ho expressen a un altre míting al saló del Recreo.

   Bartomeu Gili, es queixa dient que “els habitants de Cala Rajada no voten l’esquerra perquè estan fascinats per les promeses del milionari JOAN MARCH  “Verga”, i els de  “Sa Torre” pels senyors d’aquelles contrades. Cert és que només 4 es el nombre dels nostres regidors a l’Ajuntament, per 7 dels centristes o personalistes, però així i tot farem sentir la nostre veu en contra del que ens acusen d’avalotadors”.

    Al míting del Recreo, un camperol foraster fincat des de fa molts d’anys al poble, totalment integrat a la vila, HIGINIO  MARTÍNEZ, en companyia de  MATEU GARAU, membre de la Comissió Gestora del Ajuntament, i de LLORENÇ TOUS comunicaren, des de l’escenari, a la gentada allí convocada, el següent: ” Els aldarulls els han provocat a la Casa Consistorial els membres cessants de la Gestora, que no volien fer entrega de la caixa dels doblers  a FRANCESC TERRASA “Cirera”, que passava a ser el tresorer, ja que el batle dimitent, MIQUEL CALDENTEY “Creus” i el segon batle GABRIEL FLAQUER “Lloveta” s’han tancat dins la secretaria, negant-se a obrir les arques municipals, fins a l’arribada de la gent  reclamant el canvi de governats dictat pel Ministeri de la Governació.”

  

SA FARINERA, EL GELAT  I  LA CAMAMIL•LA

   Són totes aquestes precedents informacions, totalment alienes al sentit teatral o cinematogràfic de l’anterior capítol, malgrat guardin relació amb el teatre Oriental, del Recreo. Recordava, per altra part, un molt veterà espectador d’aquest cinema, que precisament BARTOMEU VAQUER MELIS “d’es Sindicat”, a qui citàvem com a propietari de la furgoneta “sa rubia” que traginava gent a Son Servera per veure cinema en aquella localitat, a les darreries de la vida activa de l’Oriental, vehicle del qual n’era habitual conductor  GABRIEL FLAQUER  “Torreta” (a qui, per cert, vàrem erròniament canviar el nom) era un assidu client del Recreo-cinema.  Bartomeu Vaquer tingué la mala fortuna de caure a un fossat del motor de la farinera que compartia, en propietat, am JAUME MELIS  MAYOL “Mengol”, i el gros volant que impulsava les moles de premsar el blat i l’ordi amb què es fabricava la farina li va enganxar una cama. Si no hagués estat  perquè en JAUME ROSSELLÓ “Barraca”, maquinista de la farinera, estava a l’aguait i va tenir temps d’aturar el motor, la mort d’en Bartomeu hagués estat segura. En Tomeu va restar amb una peu i part de la cama esquerra trepanats, i es pogueren reconstruir desprès de laboriosa intervenció a una clínica de Ciutat. La resta de la seva vida – va morir a quasi 90 anys – patí una coixesa que no li  impedí conduir cotxe,  la seva afició més reconeguda.

Postals exposades a la façana del Teatre Oriental


  A la farinera, situada molt a prop del teatre del Recreo, veïna per la part del darrere del cafè del mateix nom, en JOAN SIRER MELIS “Meco” i en BARTOMEU ALZINA “Blai” eren, juntament amb Jaume “Barraca” i els propietaris Melis-Vaquer les ànimes “mater” d’aquell molí.  Joan Sirer no faltava ni un sol dissabte al cinema del Oriental, inclús era bon client de la barberia (perruqueria d’homes) de mestre ANTONI MASSANET “Es Ferrer-Barber del Recreo”.


Un altre èxit del Teatre Oriental

   I tan qualificada va arribar ser la professionalitat de Joan “Meco”, que fou requerit per un empresari de  Santiago de  Xile, nascut a Capdepera,  PERE MELIS ROSSELLÓ “Ratera”, per ser l’encarregat d’una sèrie de negocis d’aquest, a més d’una fàbrica de farines. Joan Sirer va intentar fer fortuna, amb la seva esposa Antònia, a Xile i allí tingué família, però lamentablement no pogué tornar mai més a la seva terra, a Mallorca. Fou Joan un home molt alegre i simpàtic, que col•laborava amb el jovent per les festes de Sant Bartomeu, el mes d’agost, juntament amb el seu cunyat ANTONI CANTÒ “Pifolé”, per a fabricar  un gelat deliciós, mitjançant uns utensilis denominats “bombes de fer gelat”, que funcionaven a base de manovelles impulsades per la força dels braços dels homes que els feien donar voltes. Al teatre Oriental s’hi congregava una gran multitud, dintre el saló i al carreró adjacent. Joan, a més, ajudava a una família de “mariandos” (de Maria de la Salut) que cada any es traslladaven a Capdepera amb motiu de la temporada de recol•lecció de camamil•la. La part del darrere l’escenari del teatre era utilitzada per a emmagatzemar, a caramulls, els petits feixos de camamil•la, la qual desprenia un agradable aroma que es propagava arreu del curt carrer.

  
AMB CARNET PROFESSIONAL

   El carnet d’operador de cinema de  l’amo en JOAN FLAQUER l’acreditava encara més com a propietari que era del cinematògraf,  i en companyia de  BARTOMEU ESTEVA PASCUAL “Pil•lito”, que també comptava amb document similar, conferia a la cabina de projecció la professionalitat que pertocava. ANTONI FLAQUER, un dels dos fills de l’amo en Joan, era pràcticament l’obrer de la sala de màquines.

   Aquesta qualificació la conferia el Governador Civil de la Província. Segons ens explicava ANTONI NADAL SANCHO, mestre de mestres de nombrosos operadors de cabina dels cinemes de Mallorca, oriünd de Capdepera i del que ja hem parlat en altres ocasions, les proves les realitzava un enginyer del Ministeri d’Indústria a la cabina de màquines de la “ Sala Augusta” de Ciutat. L’aspirant no podia equivocar-se de bobina; aquestes anaven numerades i la més curta era de 20 minuts de projecció. La pel•lícula s’havia de muntar  completa – les parts havien d’anar a parells, de dues en dues bobines – fins a totalitzar l’hora i mitja que, com a terme mitjà, tenia de durada el film. Una volta muntada  la pel•lícula, s’havia de col•locar pels viaranys envitricollats del projector, que tenia distints dispositius de so, imatge i enfocament de pantalla (diferents, si la cinta era en “cinemascope”, panorámica o normal) i just llavors podia iniciar-se la projecció.  Hi havia aspirants a qui, quan intentaven unir les dues parts de la bobina, les mans els tremolaven i posaven el cel•luloide al revés i el rompien. Aquests solien suspendre l’examen.

Carnet d’operador de cinema de Joan Flaquer Juan


    En temps de la censura franquista, hi havia pel•lícules que duraven una hora escassa, de tants de talls com havia ordenat fer la “Junta de Calificación de Espectàculos” per no ferir la moral i sensibilitat de l’espectador (i una volta haver-les visionades, a porta tancada, les “forces vives” del règim). Joan Flaquer, Bartomeu Esteva, Antoni Nadal, el seu germá Andreu i d’altres pertanyen a aquella època en la qual l’espectador solia protestar si detectava salts o modificacions d’argument (que això també existia per part de l’esmentada Junta – recordau com a “Mogambo” la censura espanyola va convertir uns amants com Clark Gable i Ava Gardner en germans (tot un incest), la qual cosa es va poder descobrir quan va ser reestrenada, al cap d’uns anys, en versió completa –. Les protestes dels espectadors eren entregades a l’inspector que passava cada any pels cinemes i aquest, lògicament, les arxivava. Quins temps, aquells!

Bartomeu Melis “Meyme”

POST-DATA

L'AMU EN PEP RUIS, Josep Albertí, de "Taller Llunàtic"  ENS HA RECLAMAT LA PROPIETAT INTEL.LECTUAL  DELS PASQUINS  DEL RECREO PUBLICATS AL CAPÍTOL D'AQUESTA SECCIÓ QUE FEÏA REFErÈNCIA AL TEATRE ORIENTAL DE CAPDEPERA.  AIXÍ HO VOLEM RECONEÍXER I DEIXAR CLARA LA PROCEDÈNCIA DELS ESMENTATS DOCUMENTS.  Gràcies a Josep Alberti.