Jo vaig ser escolanet i catequista durant els anys que mossèn Pere Barceló va estar de rector a Cala Rajada. Hi vaig fer la primera comunió i m’hi vaig confirmar. El tracte que vaig tenir amb mossèn Barceló va ser sempre  molt educat, respectuós, però al mateix temps alegre i proper. A l’església sempre hi havia al·lots que li anaven darrere per ajudar-lo en petites tasques, des de regar la gespa i tocar les campanes fins a llegir les lectures durant la missa, coses que com al·lots podíem fer i ens feien sentir responsables. Amb els catequistes i els joves del poble organitzava excursions a peu al “munt-gros” a cala Mesquida, a cala Agulla, a es Carregador; activitats durant la setmana santa, anar a cercar els ous de pasqua, etc. I això, sense oblidar la seva tasca social al “quartet de transeünts” de l’església, que sempre estava ple de persones necessitades a les que mossèn Barceló ajudava, els cercava feina, i alimentava a casa seva.

            Les notícies d´aquests dies m´han entristit profundament. Encara que fa temps que no ens veiem, guard un gran record i tenc present el bé que va fer en mi. Ara bé, el que em sembla escandalós no és només la possibilitat que hagi pogut abusar d´infants,  cosa que encara està per provar, sinó la condemna social i mediàtica que se li ha donat. Llegint la premsa i veient els telenotícies sembla que és més que evident que aquest home és culpable. Però, de què l´acusen? No ho sabem exactament. M’explicaré. En un primer moment, sembla ser que es reobria una antiga causa de fa tretze anys, quan un catequista i periodista, Mateu Ferrer, afirma que el va trobar a la rectoria abusant d’una nina de deu anys. Aquests fets varen ser denunciats a la Guàrdia Civil, però finalment es varen arxivar per manca de proves. La causa d’aquesta reobertura semblava ser el testimoni d’aquest periodista a un reportatge de la televisió catalana sobre els maltractaments dels infants a l’àmbit familiar i social més proper, emès fa uns mesos.

 
           Ara, sembla ser que no és això, sinó que una ONG que ajuda a les víctimes que han patit maltractaments va rebre el testimoni d’una jove que afirmava haver patit els abusos de mossèn Barceló quan aquest encara no era a can Picafort. Automàticament, l’ONG va posar aquests fets en coneixement del bisbe de Mallorca, el qual obrí les investigacions que han portat a la suspensió de les tasques pastorals de mossèn Barceló. També ha aparegut la notícia que quan aquest capellà va ser al Burundi varen passar “coses estranyes” que varen ser denunciades per una monja a la cúria mallorquina. Ara, de cop i volta, tot s’ha ajuntat i la imatge que es dóna d’aquesta persona és com a mínim la d’un monstre.

   
         Independentment que els fets siguin certs o no, hi ha un fet que és inqüestionable i és que no es respecta la seva presumpció d’innocència en tots els àmbits. S’ha fet públic el seu nom, la seva fotografia, dades personals de la seva vida que, al meu parer, no eren necessàries a l´hora de donar aquesta notícia. Se li ha fet un mal irreparable i innecessari, sense saber encara si és culpable.

  
           La investigació de l’Església no es podia fer d’igual manera, sense haver-ho de fer públic? Recordem el cas de Rocío Wanninkhof on Dolores Vázquez  va ser condemnada per la seva mort i després va resultar ser innocent.  En aquest cas, els mitjans de comunicació exerciren una pressió molt important en la formació d’una opinió pública condemnatòria.

    
        Per altra part, hi ha un altre fet que crida poderosament l’atenció, i és que la denúncia       d’aquesta ONG no s’hagi fet davant la Guàrdia Civil, sinó directament al bisbat; que l’anterior denúncia de fa tretze anys es va arxivar, i de la de Burundi res en sabem.

            De totes maneres, no ho veig clar. Menys encara quan el que es denuncia és un delicte tipificat al codi penal, i no es denuncia al jutjat. Menys encara quan comencen a pasturar per la xarxa teories conspiratòries sobre capellans envejosos, altres de ressentits, conjures jesuítiques i altres coses. Els rumors no fan més que mal. Si algú té res a dir que ho digui fort i clar. La resta és faltar a la veritat i a la llibertat.  Voldria que les coses  s’aclarissin i que qui ha fet mal ho pagui, però que es demostri.

Andreu Nadal Sastre,

Professor de Filosofia

Cala Rajada