HOMENATGE  a Antoni  Flaquer  Reynés  “Solleric”




Text de la intervenció de Josep Terrassa a l'acte d'homenatge a Antoni Flaquer


19 de març de 2010.

    Una vella il·lusió dels amics de CAP VERMELL era retre un homenatge públic al mestre Antoni Flaquer “Solleric”. Avui, amb la col·laboració de tots vosaltres, recordarem la seva vida i deixarem constància, mitjançant una placa, d’una persona recordada i estimada per la seva bonhomia i la tasca educadora desenvolupada durant quaranta anys. 



    A la casa número 3 del carrer Pleta va néixer Antoni Flaquer Reinés el 20 d’octubre de l’any 1911. El pare Antoni Flaquer Juan, de 27 anys, era llaurador, de formació liberal i avantpassats evangèlics. La mare, Maria Reynés Massanet, de 26 anys, era, en canvi, molt catòlica.



   Estudià les primeres lletres a l’escola parroquial, antic col•legi dels “Hermanos”, on donava classe el vicari. Als devuit anys aconseguí el titol de “tenidor de llibres”, estudis equivalents, actualment, als de comptabilitat.

    Els anys  de la II República, 1931- 1936, els visqué intensament. Formà part d´una gernació que començà la seva vida laboral i activitat pública en aquells anys; és la primera gernació gabellina amb la mentalitat pròpia del segle XX : defensors de la democràcia, de la necessitat de formar-se intel•lectualment, amb iniciativa, llegien la premsa i actualitzaven els coneixements, oberts, liberals, amb discurs pròpi, és a dir, una mentalitat que, malgrat el daltabaix de la Guerra Civil, amb el pas dels anys s’ha recuperat i revaloritzat fins a ser asumida per la societat actual.
   
   També modernitzaren les aficcions. Antoni i els seus companys de l’escola parroquial ja jugaven pels carrers i places a futbol amb una pilota de pedaç. Els anys vint, un gabellí resident a Barcelona els regalà una pilota de reglament, la primera que hi hagué a Capdepera. Durant la República fou el secretari del primer equip local de futbol federat.



   A finals dels anys vint, quan tancaren la drassana de Na Ferradura, en Joan Melis Flaquer “Droguer” i uns socis se quedaren amb les eines i maquinària de les drassanes obrint una fusteria a Capdepera, vora l’actual plaça de la Constitució. Per una carambola econòmica el pare d’Antoni entrà a formar part de dita societat i pare i fill es posaren a treballar a la fusteria. L’any 1933 també comencà a fer repassos a les primeres hores del vespre. Antoni sempre va estar afectat per una salud feble i per atacs d’asma. La feina a la fusteria no li anava bé, tampoc no li agradava.



   Amb la revifada de la construcció de cases d’estiueig a Cala Rajada, els anys 1933 i 1934, la feina de la fusteria va anar vent en popa. Així, a l’estiu de 1934, Antoni deixà la feina per anar a Madrid a estudiar de secretari d’ajuntament; era la primera vegada que per aquest càrrec s’exigien estudis específics.



    A Madrid es reuní amb el seu bon amic gabellí Baltasar Coves que hi estudiava la carrera de medicina. Junts feqüentaren els ambients més cults i renovadors del món de la política i de la cultura; conegueren el doctor Gregorio Marañon, Manuel Azaña i Ramón María del Valle-Inclán. Quan el cinc de gener de 1936 finà en Valle-Inclan en la més absoluta misèria, Antoni recollí doblers entre els companys per ajudar a pagar l’enterrament. Antoni a Madrid s’acabà de fer republicà.

   L’any 1935 la crisi econòmica s’agreujà; a la construcció hi havia poca feina i també a les fusteries, els propietaris de terres donaven pocs jornals perquè començaven a boicotejar la República. Des de l’inici de 1936 Antoni desenvolupà una intensa activitat política dins l’agrupació local d’Esquerra Republicana Balear: fou el secretari del partit, treballà juntament amb n’Esteve Gómez-Quintero en la fundació de les Joventuts, secretari de la gestora del Front Popular i, en una ocasió, orador polític. A principis de juliol de 1936 passà a treballar d’ajudant del secretari de l’Ajuntament.

   El devuit de juliol es produeix la sublevació militat. Després d’uns dies d’incertesa, el diumenge vint-i-sis de juliol, a les dotze del migdia i per ordre del comandant militar de Capdepera, Antoni, n’Esteve Gómez i quatre companys més són detinguts i enviats a la presó de Manacor, que trobaren plena de gent. Se’ls obrí consell de guerra i començaren les diligències. L’informe de la guàrdia civil i del batle, l’esmentat Joan Melis “Droguer”, coincideixen a considerar-lo un extremista i perillós. L’ecònomo, Montserrat Rosselló, manifesta que “té bon fons però voluble de carácter. Actualment militaria amb entusiasme en el Movimiento Nacional Salvador de España”. Des de la seva detenció fins que es dictà sentència, en el mes de novembre, Antoni passà molta por, va tèmer per la seva vida, el pare també havia estat empresonat, venudes les accions de la fusteria. El seu món s’enfonsava.
Después de passar per diversos camps de concentració, oficialment anomenats Unitats de Treballadors, estant en el Port de Pollença fent carretera fou reclamat des de Palma i tancat a la presó del Fort d’Illetes; era el 3 de juliol de 1939 quan se li reobria la causa. Noves diligències que clouen el febrer de 1940 arxivant la causa. Uns mesos més tard recuperaria la llibertat.



   Aleshores es posà a treballar al camp amb el seu pare. El darrer dia de l’any es casava amb na Maria Gelabert Nebot, de vint-i-sis anys. Començà de bell nou a fer classes de dia i els vespres; eren anys de misèria i els nins també havien de treballar; uns dels primers alumnes fou en Joan Nebot “Rai”. La por seguia dins el cos. L’any 1945 el tancaren de ben nou durant tres mesos. En una altra ocasió li prohibiren fer repàs durant  mesos. Com deia en Joan “Rai”, “enmig de la dolorosa frustració dels vençuts començàreu la vostra tasca d’educador” (Cap Vermell, gener 1981).



   L’any 1951, juntament amb Marcel·lí López i Miquel Moll “Talaia”, fundà una academia amb prou èxit. Començaren amb vint alumnes entre els quals n’hi havia un d’Artà , un altre de Son Servera i dues dones: na Maria Ângela Moll “Tafona” i na Victòria Reynés, filla del secretari de l’Ajuntament i de Falange Española durant la Guerra Civil. Aquesta acadèmia fou l’inici d’una estructura educativa que durant uns vint anys, entre 1951 i 1968, preparà els nins que volien fer el batxillerat elemental sense haver de desplaçar-se a Manacor o Palma. Amb aquesta finalitat, els anys seixanta, va fer classes de geografia i història a l’escola del convent de les monges.



   Durant quaranta anys, 1940-1980, a casa seva va ensenyar mecanografia, comptabilitat, preparava per fer oposicions a banca, atenia els nins que anaven més endarrerits amb els coneguts repassos i, també, aquells que volien ampliar coneixements. L’any 1980, quan la malaltia li féu abandonar l’activitat educativa, tenia vuitanta alumnes.
    Antoni era un home culte, de bon tracte, mesurat en el parlar, primmirat en la feina i en el vestir; bon mestre i pedagog, quan parlava de geografia i d’història feia reviure als alumnes allò que exposava.
    També treballà a l’empresa privada. Els anys seixanta i setenta dugué la comptabilitat de “La Palma”; aleshores la principal empresa exportadora d’obra de palma.
    Antoni Flaquer Reynés finà el 18 de novembre de 1982.

   Després d’aquesta semblança biogràfica, resumim els mèrits pels quals avui l’homenatjam:
       - Primerament pels quaranta anys de servei educatiu al poble de Capdepera, malgrat els entrebancs i les mancances de tot tipus, oferint aquells coneixements que la societat reclamava, corregint els dèficits de l’ensenyament públic.
      - En segon lloc, perquè fou un home obert, compromès amb la modernització del poble, demócrata, que no distingí entre ideologies i proper als seus alumnes.

     Un aclariment final. Els amics de CAP VERMELL creim, i segur que compartim amb tots vosaltres, que traient a la llum pública i deixant constància de la memoria d’Antoni Flaquer Reynés feim una passa més per assumir el nostre passat, ajudant a superar el daltabaix que provocà la Guerra Civil. Reconeixent les aportacions dels fills d’aquest poble, feim Capdepera més gran i més digna.

Capdepera 19 de març del 2.011
 
CAP VERMELL