Reproducció de l'article publicat al Diari de Balears dissabte dia 13 doctubre de 2007.

(*) NOTA DE REDACCIÓ: Hem remarcat en negreta el paràgraf on ens cita i des d'aquí li expressam el nostre agraïment pel tractament que ens dispensa.

Ara bé, l’interès per les notícies i les preocupacions de la gent mantenen els territoris propers com una referència ineludible. Juntament amb el caire internacional i estatal, que hom pot veure i sentir repetides vegades a molts mitjans durant el dia, les notícies de caire «regional» o «local», són presents dins els mitjans d’un determinat territori amb menys intensitat i, com més petit es fa, ja no hi tenen cabuda. Per tant, a més dels mitjans anomenats d’abast estatal (altrament dit «nacional»), o regional, s’ha de tenir esment dels mitjans comunicatius amb notícies de comarques, pobles i municipis propers. Són el que en diuen a Catalunya «premsa comarcal» o aquí a Mallorca anomenam «premsa forana». Coexisteixen i evolucionen conjuntament amb aquesta reordenació de l’espai comunicacional global contemporani. És aquest un nou espai que es redibuixa (per exemple, l’Asahi Shimbum, el diari més gran del món, 10 milions d’exemplars de tiratge, fa maniobres a internet i cerca aliances amb mitjans locals), es conformen «regions mundials», molt lligades a les llengües majoritàries, però, i aquest «però» s’ha de fer notar, coexistint amb mitjans d’abast regional o local (l’escala «local» fluctua, als USA pot significar abastir 10 milions de persones: una emissora o un diari d’una gran ciutat). Aquest serà l’espai comunicacional que ja es perfila: els grans mitjans (en paper, per ones hertzianes, per satèl·lit, per TDT, per mitjans digitals, per internet...) i els d’abast intermedi (amb les mateixes plataformes) juntament amb els locals, als quals les noves tecnologies els obrin estimulants oportunitats.

M’interessa reflexionar sobre la vitalitat de la premsa en català i com es va adaptant a les noves circumstàncies, malgrat ser una premsa d’escala petita que ha de coexistir amb gegants «mal lletats», per dir-ho en termes de mercat; no podem esperar gaire concessions dels mitjans comunicacionals fets amb llengües majoritàries, abocats a augmentar desaforadament les seves quotes de fidelitat. Però bé. Després de fites memorables, en diré només dues —l’aparició de TV3, tot esmentant Voltor que la féu possible a Mallorca o el Diari de Balears, el primer en català a les illes—, la premsa en la nostra llengua no ha estat aliena a aquests moviments. No en faré, ni puc, una anàlisi pormenoritzada, per això em limitaré aquí a fer dos apunts sobre la premsa forana de Mallorca. Són publicacions d’abast local —d’una petita ciutat (l’històric Felanitx), d’un municipi (Llucmajor de Pinte en ample) o d’una comarca (com Sa Plaça, d’Inca fins a sa Pobla, o La Veu de Sóller: Deià, Fornalutx, Escorca i Bunyola). El cas de Manacor, amb cinc setmanaris, marca una vitalitat envejable. Són de factura molt desigual —hi ha algunes estructures professionals i moltes altres voluntaristes—, unes publicacions són gratuïtes, altres de subscripció o de venda algunes amb vida curta, altres amb vida llarga (aprofit per donar l’enhorabona a la revista Pòrtula, del terme de Marratxí, pel seu núm. 300 i al seu director Biel Massot i al consell de redacció); noves aparicions ( IncAvui) i desaparicions. O noves reestructuracions: Cap Vermell deixà de sortir en paper, ara surt només en format electrònic: «Cap Vermell revista digital de Capdepera i Cala Rajada», cosa que li permet optar a una plana web molt dinàmica. Aquestes planes web associades tenen enormes possibilitats comunicatives, amb foros, amb xats, amb noticiaris instantanis, com fan ja altres —si em permeten l’expressió— «Portals forans digitals», dels quals caldria fer-ne ja un inventari (per exemple: Es Binerbo o Lloritans.com). Deia que em limitaria a la premsa forana, però sense deixar de fer esment, i deixar-ho per un altre dia, de la necessitat de tenir, també, bons ciberdiaris en català d’abast general, però han de ser diaris, o l’oportunitat d’estimular publicacions gratuïtes, en la nostra llengua, no com algunes d’ara i aquí que només hi tenen el títol, (i es mengen el pastís publicitari, mentre gratuïts comarcals de gran tiratge en català —L’Observador del Pla de Mallorca o El Sud de Mallorca, que ha fet recentment el 50— sobreviuen marginats per la publicitat institucional). En fi, que tot aquest rebombori afecta també la nostra premsa forana, comarcal o local. Per arribar a la gent, és cert que durant anys s’haurà de menester el format en paper —una de les despeses fonamentals d’aquestes empreses— perquè molts dels nostres habitants no tendran mai ordinador, però el format digital va penetrant i és, a Mallorca i en català, d’un dinamisme excepcional. Així l’«Associació de Premsa Forana de Mallorca» reuneix una cinquantena de revistes, n’hi ha d’altres que no en formen part (com El Gall de Pollença). Entre totes es pot calcular que un 50% de la població mallorquina és lectora d’alguna d’aquestes publicacions. Edita més de 110.000 exemplars mensuals, 1.700.000 exemplars anuals amb 40.000 pàgines diferents —la pràctica totalitat en català—, prop de 1.000 persones hi fan alguna feina, moltes sense cobrar res a canvi i amb poca estructura comercial publicitària. Professionalització, tecnificació i suport digital apunten cap al futur d’aquesta tipologia de premsa, sense que cessi el voluntarisme, ànima i motor d’aquest fenomen remarcable. En aquest caire «local», diaris, emissores de ràdio i televisió —moltes d’elles digitals—, internet i premsa gratuïta, també hi són. Del Diari de Balears a l’Informatiu Balear —tants d’anys fent informació amb la nostra llengua— a TV3 i les nostres televisions, IB3 i TV de Mallorca, Canal 4, Localia Inca, M7, tot passant per les ràdios —hauríem de fer pegar un salt a Somiseremràdio i fer esment a les ràdios locals com Titoieta o l’exemplar ràdio Capdepera o les més potents IB3 ràdio i Ona Mallorca ràdio conformen una part de l’espai comunicacional en català. Dins el seu vessant illenc, la nostra premsa forana, moderna i ben feta, té unes possibilitats de futur enormes, és ver que s’hauran de «dimensionar» les seves empreses, però les oportunitats són moltes més de les que els mateixos que les fan es pensen, encara que conec també les dificultats. Per augmentar el seu poc ressò entre els «palmesanos», com sempre, preuats de si mateixos i orgullosos del que ignoren, caldria una acció potent per fer ‘visibles’ a més gent algunes d’aquestes 40.000 pàgines foranes. Sobretot no val acoquinar-se per haver de conviure, de mala manera, amb gegants comunicacionals que esdevenen, cada dos per tres, més que gegants, ogres.