L'any 2006 el P2P (de l'anglès per to per o intercanvi entre iguals), que han popularitzat programes tan coneguts com l'Emule o Bittorrent o Kazaa, ha crescut un 6% i ja el practica el 31% dels internautes.

Ara, els nous programes d'intercanvi d'arxius i els sistemes d'allotjament en pàgines 'web' posen en escac la indústria de continguts. Amb programes com l'Ares es pot baixar un disc en menys de cinc minuts

Es tracta, d'una banda, de nous programes de P2P , molt més senzills, ràpids i segurs que els tradicionals. Programes com Ares o Azureus estan fent furor entre els usuaris menys familiaritzats amb la informàtica. Amb d'altres es pot veure la pel·lícula sense necessitat de descàrregues (Sinlamula.com o Peliculasonline.net). Però l'últim en descàrregues són els anomenats llocs d'allotjament, des d'on els usuaris poden baixar-se directament tot tipus d'arxius, des de pel·lícules, cançons o videojocs.

No es tracta ja de P2P, perquè no existeix cap intercanvi d'arxius entre usuaris sinó pures descàrregues, des de l'enllaç a l'ordinador. Hi ha cents de pàgines web dedicades a l'allotjament d'arxius, encara que entre les més famoses i professionalitzades hi ha Rapidshare, Sendspace, Megaupload o Filefactory.

Una de les majors diferències amb els tradicionals programes de P2P és que aquestes pàgines es financen per publicitat o, directament, pel cobrament d'una quota perquè gairebé tots ells ofereixen dos tipus d'utilització: el gratuït i el de pagament o premium.