Girant  l'ullada cap enrere

any 1976






Arxiu de Bartomeu Melis "Meyme"

POLÍTICS, FUNCIONARIS I VEÏNATS ESGARDISSATS

Faltava poc temps pel Nadal de 1975 –consulti, el lector, el final de l’indicat any– quan Bartomeu Flaquer Moll va prendre possessió del càrrec de Batle de Capdepera, en uns moments poc propicis i no exempts de crispació política.
Flaquer Moll no va poder arribar als dos anys la singladura com a president del consistori gabellí. Intenses i, tal volta, desproporcionades circumstàncies impediren a aquest Batle afegir més temps a la seva gestió al front del Ajuntament de Capdepera.

DESIGNACIONS I ACORDS MUNICIPALS

Bartomeu Flaquer, per decret, nomena Batle de Barri de Cala Rajada el regidor Joan Fernández Espiritusanto. Per als càrrecs de primer i segon tinents de Batlia, respectivament, són anomenats Joan Serra Melis i Sebastià Pascual Rosselló, en substitució de Bartomeu Terrasa Flaquer i Sebastià Ferrer Pascual, els quals integraven la “permanent municipal” amb l’anterior Batle Jaume Fuster.
El regidor Joan Morey Llabrés, a un plenari, és distingit pel Batle amb agraïment per la seva trajectòria de molts d’anys al servei de la comunitat gabellina. Flaquer, en aquest acte, actua com a titular de la “Jefatura Local del Movimiento”, de la qual Morey Llabrés, en la seva condició de “falangista”, ha tingut forta representativitat, des que el destacat dirigent Llucià Serra Vaquer, de Cala Rajada, abandonàs l’activitat de control absolut de la política local. Morey passa a exercir el càrrec de vicepresident del “Consejo Local del Movimiento”, a més del de regidor –per segona vegada– de  l’Ajuntament.
El saló de sessions de la Sala es trasllada a la planta baixa de l’edifici (abans les reunions corporatives es realitzaven al despatx de Secretaria –que el Batle utilitzava per rebre les visites, amb presència del Secretari–), que s’obre de pinte en ample al veïnatge que acudeix als plenaris, nombrosament com mai abans, seduïts pel nou tarannà del primer dirigent, al qual alguns titllen de “showman”.
El Batle proposa el canvi de la placa del carrer “General Franco” per la nova inscripció de “Generalísimo Franco”. S’aprova l’encàrrec a un escultor d’un monòlit dedicat a Franco i d’un altre a la figura de José Antonio Primo de Rivera. Els monòlits es col·locaran, respectivament, al centre de la plaça d’Espanya (avui de l’Orient) i a la de l’Ajuntament, que ja compta amb el nom del fundador de la “falange” (avui d’es Sitjar). S’aprova l’inici d’un projecte de reforma de la Casa Consistorial (quants n’hi deu haver de projectes, al llarg de la història, sense executar-se’n ni un?), i se suprimeix l’impost per “no tenir les andanes fetes”.
Altres acords municipals són: ”El vistiplau per 60 milions de pessetes del cost del clavegueram; l’encàrrec al pintor murcià Macarrón d’un quadre a l’oli amb la figura de don Bartomeu March, –al qual s’anomena “fill adoptiu de la vila”–; la construcció de l’escalonada al carrer del Recreo (Feliu Morey Amengual, més tard, Rei Sanç); la renovació de la placa de “Carrer Almirante Carrero Blanco” (ara del Port) i la designació –a dit– de Mateu Orpí Sancho, Antoni Sancho Caldentey i Joan Melis Sancho com a consellers del Moviment, després de l’òbit de Llucià Serra Vaquer, figura clau durant un bon grapat d’anys de la “Jefatura Local del Movimiento”.
Es posa en coneixement del públic que per a la utilització dels serveis d’ambulància sanitària s’han de marcar determinats números de telèfon de la Sala i, des de les 14h a les 24 hores, el Bar de Ca’n Patilla (¿?) atendrà les urgències de l’esmentat servei. Des de la mitjanit fins a les 8 del matí, en el Carrer Fondo, 5 ha quedat instal·lat un indicador il·luminat, perquè els interessats el puguin pitjar per requerir l’ambulància, i aquesta acudirà automàticament.

ABSÈNCIES I SUSPENSIONS

“Dels meus doblers en puc fer el que vulgui. Però el que és del poble s’ha d’administrar escrupolosament i com pertoca”, manifesta Flaquer Moll quan els comptes municipals del precedent equip de govern donen un resultat de 13 milions de pessetes de superàvit. “Aquests s’aplicaran a projectes pendents, l’Ajuntament ha d’invertir; no es pot permetre superàvits”, afegeix el Batle.
La redacció d’un llistat amb noms de polítics, mariners, intel·lectuals i acadèmics de la nació espanyola per donar nom als carrers que encara no disposen de denominació, es presenta a plenari, que se suspèn per falta de quòrum. Únicament hi fan acte de presència el batle i tres regidors. La resta d’edils sofriren –segons esmenten els “papers”– una inoportuna i repentina indisposició i dolences gripals, cosa que els impedí assistir-hi.
Mitjançant la Policia Municipal (ara Local) i a mitjanit –“amb nocturnitat”, escriuen els mitjans– el Batle envia als domicilis dels regidors dissidents (que no han assistit al darrer plenari que s’ha hagut de suspendre) una nova convocatòria per al següent dia. N’hi havia que ja dormien i foren obligats a despertar-se i firmar la convocatòria de l’Ordre del dia.

CRISI INTERNA I EXPEDIENT

El Secretari de la Corporació, S.R.R., en una de les sessions plenàries –tal volta la més maratoniana, llarga i soporífera per la seva durada, de quasi 5 hores– es queixa per “la desmesurada activitat de la presidència, que posa a ritme d’infart la capacitat laboral del personal de l’Ajuntament”. (sic)
A causa d’una investigació de caràcter intern, per part de la Comissió de Govern de l’Ajuntament, es produeix una crisi en el si de la Corporació i, més concretament, a l’àrea de Secretaria. Per part del Batle, s’incoa un expedient disciplinari al Secretari i aquest és suspès temporalment de les seves funcions. Un regidor de l’Ajuntament de Ciudad Real, Braulio Campos, és nomenat jutge-instructor de l’expedient. El funcionari eivisenc Vicenç Torres Marí assistirà els instructor en les tasques d’esbrinar les presumptes irregularitats detectades.
El Col·legi de Funcionaris de Balears hi intervé i assumeix la defensa del Secretari expedientat, amb la finalitat d’evitar una ruptura més greu entre aquest i el primer mandatari, així com també l’escàndol a nivell provincial. S’inicien les investigacions dels fets, amb ànim de punir-les, en el seu cas, via tribunals de justícia.

TENSIÓ MUNICIPAL

En cartes remeses als mitjans de comunicació de l’illa, 812 veïnats donen suport a la investigació dels instructors forans. Aquests mateixos veïnats compareixen a l’Ajuntament exigint al personal funcionari que retiri les acusacions que havien proferit contra el batle en defensa del secretari expedientat. Únicament 4 empleats firmen un escrit retirant les acusacions i manifesten que ho fan sense ser coaccionats. A darrera hora de la nit, els funcionaris que havien firmat i els que no ho havien fet es traslladen al quarter de la Guàrdia Civil i formulen una denúncia per coaccions.
Comença a Capdepera una etapa de tensió. El Batle, Bartomeu Flaquer, fa desallotjar de les dependències de la Casa de la Vila tot el personal administratiu i li dóna vacances forçades durant una semana. Un regidor proper al batle, S.P.R., efectua declaracions a la premsa:
«La Sala era com “un berenar de negres” –assegura–, per això vaig decidir pegar “la primera escopetada”. El regidor explica que ja du 5 anys a l’Ajuntament i, desgraciadament, ha pogut veure els sagins de ben a prop i viure l’ambient que, des de fa temps, és dens i irrespirable».
«L’Ajuntament –comenta S.P. – amb l’anterior Batle era un cercle tancat, obert sols a uns pocs privilegiats. Em consider pioner en la intenció d’arribar a l’aclariment dels fets que ens han conduït a la tensa crispació actual».
«Els entollaments a les conduccions d’aigües residuals del clavegueram –segueix el regidor– i els desorbitats preus que l’Ajuntament exigia als veïnats per “enganxar” les escomeses de les seves llars a la xarxa pública d’aigua potable, així com també el sistema de cobrament a càrrec d’un funcionari acompanyat d’un policia local atemorint el veïnatge, ha estat el detonant que ha provocat els enfrontaments entre el secretari i el batle; la gota que ha omplit el tassó, fet que ha arribat a una complexa, a més de desagradable, situació popular.»
«Estam farts de coaccions i represàlies –continua l’edil– que han estat denunciades davant notari, igualment que de les impugnacions per paperetes transparents a les darreres eleccions sindicals, per saber qui votava a qui; insults, pintades i cartes contra el nou batle, que l’únic que pretén és esclarir-ho tot i conèixer la veritat dels fets que només beneficien als grossos –encara hi ha cacics a la vila de Capdepera– en detriment dels humils», acaba confirmant S.P.R.

COL·LEGIS DE SECRETARIS I DE FUNCIONARIS

El president del Col·legi de Secretaris d’Administració Local, V.M., manifesta que “és de llegenda negra la creença que els secretaris d’ajuntament són els amos dels consistoris i que fan anar aquests per on a ells més els convé, la qual cosa és un tòpic. Res més allunyat de la realitat, ja que tant els secretaris, com els interventors o els depositaris són funcionaris amb molts de problemes a resoldre i amb pocs mitjans per fer-ho”.

QUERELLA

El Col·legi de Funcionaris interposa una querella criminal contra el Batle de Capdepera, per suposats delictes d’amenaça, coacció i falsificació de document. Els funcionaris i personal laboral deixen de cobrar la nòmina i s’embulla més la troca.
Román Pinya és reelegit president de l’esmentat Col·legi. Des d’aquest organisme se sol·licita al Governador Civil una inspecció en profunditat a l’administració gabellina, a la qual cosa accedeix el Ministeri de la Governació, que l’assumeix i s’inicia una auditoria per tal d’esbrinar la gestió del lloc de mala petja en què sembla haver-se convertit, en els darrers anys, el Consistori de Capdepera.
En conèixer-se la interposició d’una querella contra el Batle pel Col·legi de Funcionaris d’Administració Locals, acusant-lo d’amenaçar, coaccionar i falsificar document, Capdepera entra en una fase d’alta tensió. Un grup de funcionaris denuncia davant la Guàrdia Civil suposades pressions de Flaquer Moll perquè negassin el contingut del plantejament del clam. Unes 150 persones –segons el diari controlat pels advocats del Secretari expedientat– i prop de 300 veïnats, segons la resta de periòdics, totes elles partidàries del batle, es manifesten a la plaça de l’Ajuntament sol·licitant el cessament dels funcionaris. Dos d’ells romanen fins a les 4 del capvespre a les oficines municipals sense accedir a firmar un document pel qual negaven haver plantejat accions en contra del batle. La Guàrdia Civil fa dispersar la gent de la plaça i pren l’afiliació a alguns manifestants afins a la primera autoritat.

JOSÉ MARÍA GIL ROBLES

Requerit per un grup de veïns de Capdepera i Cala Rajada, arriba a Mallorca l’advocat i polític madileny José María Gil Robles, antic ministre de la Guerra de la Segona República, per a reunir-se amb ells i ser informat de la querella presentada pels funcionaris contra el batle i la possible interposició –per part d’aquests veïnats– d’una altra querella contra el secretari expedientat i l’anterior batle.
“El que passa a Capdepera –manifesta Gil Robles, al qual s’ha unit l’advocat illenc Josep Maria Subies– és el resultat de 40 anys de corrupció”. En el transcurs de tot el dia, en què l’advocat-polític va ser al municipi (al qual va haver de desplaçar-se en dues ocasions més), es reuní amb un contingent de persones que reclamaven el seu assessorament per aclarir els fets que s’imputaven a una empresa constructora de la comarca, a més del secretari de l’Ajuntament i l’exbatle.
Una part del grup de veïnats que sufraga la visita de Gil Robles es reuneix amb ell per sopar a un restaurant del litoral distint del que, en un principi, s’havia assenyalat. El motiu d’aquest canvi d’espai no és altre que la presència, davant el primer establiment, de policies avisats no se sap ben bé per qui i de gent curiosa per tal d’evitar aldarulls o problemes d’ordre pùblic.
Gil Robles inicia la investigació amb els poders conferits, davant notari, pel grup de veïnats. El Consistori, a un plenari a porta tancada i amb la plaça del Sitjar plena de gent, acorda que el secretari no es pot incorporar al seu lloc i, al mateix temps, l’Ajuntament s’absté, per unanimitat, de sol·licitar presó o multa, tota vegada que l’expedient està en fase de tramitació.
“Si el secretari causa baixa a Capdepera i marxa a una nova destinació, cessaran els problemes”, comenten els regidors que no estan a favor del funcionari. Tot un “tour de force”, com dirien els francesos.

MAR DE FONS

Bartomeu Flaquer Moll, el batle, en una entrevista en la premsa illenca diu que compta amb un 90% de veïns al seu favor. “No crec que a l’opinió pública –assevera Flaquer– li interessi si jo dispòs de mitjans per viure. Gràcies a Déu he heretat propietats que em permeten viure balderament. Som catòlic practicant (en mallorquí es diu “beato”) i què? res a veure amb el meu càrrec polític, el qual, per acceptar-lo, vaig fer un gran sacrifici. El problema de la “mar de fons” existent a Capdepera rau en la concessió d’aigües, per un període de 50 anys, a un particular”. Les empreses Acrinsa i A.C. ofereixen el seu paquet accionarial a l’Ajuntament, que no l’accepta.
Un regidor que en temps de guerra fou supervivent del creuer Balears contesta al batle: “No és cert que vostè tengui un 90% al seu favor; aquest percentatge el té vostè en contra. A les eleccions un servidor va aconseguir un poc més d’un milenar de vots i regidors del seu costat, que no arribaren a una tercera part, i impugnaren la legalitat dels comicis”.
Dita impugnació no va prosperar. Un altre regidor –que havia estat membre de la comissió de govern o “permanent” amb l’anterior batle, mestre d’obres– manifestà: “Estic molt content de poder comptar amb una alcaldia que exerceix una persona tan important com Bartomeu Flaquer, tan ben relacionada i que, a més, té tanta gent a favor seu. Per mi, que som un pobre picapedrer, és tot un honor”.
«De Batle franquista a “xeriff” demòcrata». Aquest és el títol, però traduït al castellà, d’un enfurismat capítol del llibre del periodista Santiago Miró, "Caciquismo y corrupciones municipales en las islas", referit a diferents ajuntaments de Balears. El que amb aquell títol es refereix a Capdepera es denota poc menys que parcial, en absolut objectiu, sorgit presumptament de dintre les interioritats de la facció coneguda com “l’oposició al Batle Flaquer”, que pretén ser panegíric documentat i virulent dictat per antics polítics, funcionaris descontents amb la situació creada i afins al secretari suspès de funcions, a més de veïnats addictes a l’anterior batle.

UN POLVORÍ

Capdepera cerca la pau i la concòrdia, però el poble és un autèntic polvorí a punt d’explosió. Els plenaris, a la Sala, no reuneixen la totalitat del regidors. Se succeeixen les sessions consistorials i se suspenen, sense fer-se. La maquinària administrativa es desborda i es col·lapsa.
A l’entrada de la Casa de la Vila s’instal·la un rellotge o utensili perquè els funcionaris “fitxin” l’hora d’arribada i de sortida de la feina. La cosa esclata. Els regidors que estan en discòrdia amb el batle Flaquer esgrimeixen –com a excusa per no assistir als plenaris municipals–, motius tan ridículs com que “volien veure el “show” televisiu de Raquel Welch”, o “les escenes –pujades de to– de la pel·lícula “Furtivos” o el nu, quasi integral, de “la Cantudo” a un programa de “varietés” a la “tele”. (Tampoc no resultava tan estrany l’interès per veure aquests espais de TVE, que havia iniciat una tímida obertura dels seus continguts, després de Franco).
Els centres escolars de Capdepera –res a veure amb la crisi consistorial– han de tancar les seves instal·lacions, durant uns dies, per mor d’una passa de polls que afecta als alumnes. Alguns regidors dels enfrontats a Flaquer posen aquesta excusa dels polls per no acudir a la Sala. El Batle, amb un decret, recorda i amb manifestacions a la premsa expressa que:
“L’assistència de tots els membres de la Corporació a les sessions és obligatòria, en no haver-hi causa justa que ho impedeixi. Si hi hagués un motiu, aquest s’ha de comunicar amb antelació al president del consistori. Els regidors que deixin d’assistir a 6 sessions ordinàries consecutives, sense causa justificada, perdran el seu càrrec. La batlia podrà posar-los una sanció econòmica. Per celebrar sessió en primera convocatòria és necessària l’assistència de la majoria legal (11 regidors totalitzen el consistori). En segona convocatòria, qualsevol nombre d’assistents és suficient. Desgraciadament, ja duim un grapat de reunions corporatives amb faltes de quòrum”, es lamenta la primera autoritat.

LLICÈNCIA TEMPORAL AL BATLE

Amb la finalitat de clarificar certes irregularitats en el si de la Corporació municipal de Capdepera, Bartomeu Flaquer Moll sol·licita un mes de llicència al Governador Civil, Duque de Maura, que li és concedida per la màxima autoritat provincial.
702 veïns, majors de 18 anys, amb una carta adreçada als distints mitjans de comunicació, expliquen als diaris que la notícia de llicència temporal al batle no ha caigut gaire bé entre el veïnatge i que és fals que Flaquer Moll no tornarà a reincorporar-se a la batlia.
Abans de partir de llicència, 30 dies (que s’incrementaran fins a una cinquentena), a la darrera sessió presidida per Flaquer, i quan la secretària accidental –l’administrativa M.A.M.M., que substitueix S.R.R.– es disposava a llegir l’acta de la sessió anterior, alguns regidors del bàndol opositor s’engresquen amb insults contra el batle, valorant la seva homenia i honradesa, obligant la secretària a abandonar el saló de sessions, ja que indirectament els insults feien referència a ella mateixa (l’esmentada funcionària va contreure núpcies, transcorregut un cert temps, amb el batle Flaquer). La sessió es va suspendre i el mig centenar de veïnats presents varen proferir queixes contra els regidors per la seva actitud. La Policia va intervenir per a desallotjar el públic del saló, incloent-hi els polítics.
J.F.E., regidor, substitueix A.M.M., funcionari, com a Dipositari Municipal, i es contracta un assessor jurídic per a la Corporació fins que la situació del secretari de l’Ajuntament es normalitzi, a més d’altre personal interí, per agilitar les feines paralitzades a les oficines municipals. Dies més tard, el Governador Civil deixa sense efecte l’acord de la designació de J.F.E. com a Dipositari.

ACUSACIONS

“Gastarem fins al darrer cèntim per a desemmascarar els implicats”, manifesta Bartomeu Flaquer. Quatre regidors són cessats, acusant-los d’implicació amb irregularitats comeses durant els 8 anys anteriors a l’Ajuntament. Contra dos d’ells s’obre un expedient d’actuació de processament que s’adhereix al del secretari, de 1300 folis de gruixa –i el Jutjat de Manacor els posa en llibertat provisional i retirada de passaport, i resten pendents de poder recórrer– mentre que l’anterior batle haurà de declarar davant l’Audiència Provincial.
Les acusacions contra el secretari i els dos regidors ve imposada per mala utilització de cabals públics per raó de les obres de pavimentació asfàltica i clavegueram, valorades en un cost de 70 milions de pessetes. Així mateix, presumptament, es produïen irregularitats en les obres de l’autovia Capdepera-Cala Rajada, millora aquesta per la qual els veïns col·lindants havien donat voluntàriament part dels seus terrenys i, així i tot, s’havien vist obligats a pagar-ne les voravies. L’advocat defensor dels acussats, Josep Zaforteza, guanya el plet a Josep Maria Subies, assessorat des de Madrid per Gil Robles, advocat dels demandants. Els regidors són alliberats de culpa i es poden reincorporar al seu càrrec a l’Ajuntament. El secretari no ho podrà fer.

SUSPENSIÓ I CESSAMENT

Per ordre de Governació, el Secretari és suspès “sine die” de les seves funcions. El funcionari passa a residir a un altre poble, a un habitatge de la seva família on, un cert temps després, malauradament, es produeix el seu decés. Anys més tard, J.F.M. –el batle precedent a Flaquer Moll– mor i també B.T.F., un dels dos regidors imputats, exempts de culpabilitat. S’ha de matisar que aquestes defuncions no guarden en absolut relació amb els fets ni amb l’estat de coses i esdeveniments descrits.
El batle Bartomeu Flaquer Moll, a instàncies governatives, presenta la dimissió. Passa a residir a València i, més tard, a Moscou. Posteriorment, i de forma definitiva, ubica la seva residència a la Ciutat del Túria. Esporàdicament visita Mallorca.
La llarga crisi sembla haver remès. Ens trobam a les acaballes de 1977 –quasi a dos anys de la presa de possesió, com a batle de Capdepera, d’un personatge tan controvertit com Tomeu Flaquer Gabriel. Fins a la celebració de les primeres eleccions democràtiques serà Joan Serra Melis –primer tinent de batlia de l’Ajuntament– qui disposi de la vara de comandament a la Sala, de forma accidental, i es convertirà en el darrer batle de la dictadura a Capdepera.